Caminar ens permet viure el poble, percebre els carrers de manera totalment diferent. 

Per anar més a poc a poc no s'ha trobat res millor que caminar. Caminar a l’aire lliure potencia la creativitat i la claredat mental, millora la salut en general i ens ofereix moments de calma i reflexió.

El 80% de l'espai públic es dedica a emmagatzemar vehicles privats de cinc places que porten només una persona al 70% dels viatges i que passen el 97% del temps aparcats.

No es tracta només de moviment sinó també de llum. La llum natural és vital i sempre bona, ens ajuda a regular i ajustar el nostre rellotge intern.

No és que haguem de posar-ho més fàcil a qui va a peu, amb bici o bus, és que els hauríem de posar un monument.

Les societats més felices són les que tenen més sentiment de comunitat i per això cal disposar d'un espai públic que faciliti la convivència. Trepitjar el carrers. Potonejar-los.

El cervell humà no cerca la veritat, el que cerca és quedar bé. Habitualment optam per ignorar les conclusions dels experts que incomoden, tot i que ajudin a entendre'ns millor a nosaltres mateixos.

La mobilitat diu molt d'una societat. Les seves mancances, també.