.
Estendre la tovallola per anar a pegar un capfico a moltes de les nostres platges és tan difícil com justificar la besada de Rubiales o negar el canvi climàtic després del temporal de diumenge, el que està afectant Florida, el que ens espera aquest dissabte o els incendis d'aquest estiu de Grècia, Itàlia, Canada... L'Informatiu Balear de TVE explicava fa uns dies que les empreses que hi tenen concessió privatitzen l'espai amb gandules i para-sols fins a quasi no deixar un pam d'arena gratis per a ningú. D'exemple posaven la platja calarajadera de Son Moll, a qui el temporal Glòria li va arrabassar un bon tros i on els turistes compren ombra a desset euros el dia.
El reportatge donava veu a la presidenta de l'Associació Hotelera de Capdepera: «El que no podem permetre és que cada persona que arribi es compri una cadira, una hamaca, una «sombrilla»... Però, evidentment, si nosaltres tenim els temporals i se n'enduen arena i no les podem regenerar per estar dins del parc natural, ens acomodam i esperam si tenim la sort que hagi tornat». És evident que la presidenta dels hotelers no sap que la platja de Son Moll no es troba dins cap parc natural perquè, honestament, no la veig capaç de mentir (no em puc creure que ningú amb dos dits de seny i que pertanyi a una associació hotelera, després dels anys que fa que funciona el parc i com ha demostrat com n'és d'important, pugui fer declaracions falses i incendiàries com les que circulaven abans de la seva creació, de veres, no em cap al cap). En aquest mapa podeu comprovar fins on arriba el parc i com Son Moll en queda enfora (per desgràcia, sens dubte):
La senyora Moll també desconeix que la regeneració de platges és una pràctica que es va abandonar a tot l'arxipèlag Balear a causa del seu elevat impacte ambiental. La regeneració és una estratègia abocada al fracàs. La platja de Cala Millor, on diverses regeneracions l'han acabat deixant sempre igual de curta, n'és un exemple perfecte. Just en aquest indret, el professor de la UIB Jaume Servera m'explicà que dur arena d'altres bandes pot acabar trencant el sistema natural de regeneració d'una platja perquè l'arena, en tornar a ser engolida pel mar, enterra i mata la posidònia. I les fulles d'aquesta planta acumulades a la vorera són clau per a protegir l'arena dels temporals: això ara ja ho sap tothom (o ho hauria de saber qualsevol que tengui qualque tipus de responsabilitat o interès a protegir la superfície que ocupen les nostres platges). Deixau-me intercalar un "Si es fa a altres municipis, per què no a Capdepera?" (una secció magnífica de Cap Vermell): a Manacor han municipalitzat i fan servir la posidònia d'aliada per mantenir i recuperar metres de platja amb gran èxit.
Tornem a Son Moll. L'empresa que explota els serveis de platja de Son Moll excedeix els límits que li venen marcats per llei? Vegeu la fotografia de 2018 on els quadrats verds marquen els límits que tenia assignats l'empresa concessionària per instal·lar para-sols i gandules entre 2020-2023:
A la imatge que hi ha davall d'aquest text podeu veure Son Moll després del Glòria amb els límits en verd que els para-sols i gandules de l'empresa concessionària excedeixen amb escreix. Val a dir que hi ha menys parasols i gandules que l'any 2018, però també molt menys espai per a la resta de banyistes.
L'expropiació que viu Son Moll és tan sols una metàfora del que li passa a Cala Rajada, on no aturen de construir cases, pisos i apartaments fins que tot plegat faci un tro. Mentrestant, els sous es mantenen igual o van a la baixa i els doblers van a parar als mateixos de sempre. Mira que en fa d'anys que vivim del turisme i n'hi ha ben poquets que van cap amunt i la majoria que van cap avall. Bé, ara hi hem d'afegir tota la gentada que ha vengut de fora a invertir aquí com si això fos la borsa. Despús-ahir conversava amb una amiga dins la seva botiga. M'explicava que uns tristos pisos que han fet a Cala Rajada amb vista a un preciós hotel i només 80 metres quadrats els venien a 450.000 euros: "O estam locos noltros o estan locos ells". Li vaig contestar que ells, sens dubte, bojos pels doblers, el maleït capitalisme que està maltractant, empobrint i extingint la humanitat, per aquest ordre.
A «Despedir a los glaciares», Jorge Dréxler narra com el canvi climàtic va esborrant-los del planeta. I en aquesta peça jo també hi escolt el comiat a les nostres platges. Se'n van a poc a poc per les tempestes, pel canvi climàtic, perquè no les sabem cuidar, perquè hem construït damunt les dunes que formaven part del seu sistema de regeneració, perquè encara hi ha idiotes que treuen la posidònia perquè fa "lleig". Les matarà l'avarícia que no minva encara que el vent estampi creuers gegantins contra el món malalt de petroli. Continuarem perdent arena i estant cada pic més estrets a ca nostra perquè fa temps que varen perdre el senderi darrere els doblers. "Money makes the world go round" cantava Liza Minelli a Cabaret. Ara li canviaria la lletra: "Money fucks the world all around".
Miquel Piris