Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 674
La Biblioteca del Golea (47)
 
Un homu i unes crosses
 
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea



Un homu i unes crosses

El vaig reconèixer per les crosses. Al costat de Mrs. Canaan, que el va fer un dels protagonistes de Senyor Ahir, i d’altres persones, segurament clients d’El Castillo. El veim dret d’esquena a Cala Rajada i a la talaia de Son Jaumell, es Telègrafo. És en Marce, en Marcelino López Sirer (1919-1994), un dels personatges que representa –o hauria de representar– tot el que som o tot el que hauríem de ser. Va haver de superar la pòlio, va haver de superar la mort del seu pare durant la guerra, va haver de superar la discriminació política i social per les seves idees d’esquerres que li barraren el pas a la universitat, va haver de superar la frustració de no poder exercir la professió de mestre…

Però tot ho va superar amb nota. No va renegar de les seves idees, va fer de mestre pel seu compte donant classes particulars a mig poble, a mi mateix sense anar més enfora, va anar en moto o cotxe descapotable per amunt i per avall, va xerrar i ensenyar idiomes, va tenir un èxit increïble amb les dones, i també va filosofar. Es pot considerar un gran somiador i un gran artista gabellí, l’obra més important del qual és ell mateix: la seva vida, la seva trepidant biografia, els seus somnis i les seves visions.

Ein Mann auf Krücken

Ich habe ihn an den Krücken erkannt. Neben Mrs. Canaan steht er, die ihn zu einer der Hauptgestalten von Señor Yesterday gemacht hat, und mehreren anderen Personen, sicherlich Gästen des El Castillo. Er steht mit dem Rücken zu Cala Rajada und dem Wachturm von Son Jaumell, “es Telègrafo”. Er, das ist Marce, Marcelino López Sirer (1919-1994), eine der Persönlichkeiten, die stellvertretend für all das stehen oder stehen sollten, was wir sind oder sein sollten. Mit der Kinderlähmung musste er fertig werden, mit dem Tod des Vaters während des Krieges, mit politischer und sozialer Diskriminierung aufgrund seiner linken Überzeugungen, wegen derer ihm der Zugang zur Universität verwehrt wurde, mit der Enttäuschung darüber, dass er den Lehrerberuf nicht ausüben konnte…

Doch all dies meisterte er mit Bravour. Seinen Überzeugungen blieb er treu und den Lehrerberuf übte er auf eigene Faust aus, indem er dem halben Dorf Nachhilfestunden gab, mich inbegriffen. Auf dem Motorrad oder im Cabriolet fuhr er durch die Gegend, er sprach und unterrichtete verschiedene Sprachen und hatte unglaublichen Erfolg bei den Frauen. Zudem setzte er sich mit philosophischen Fragen auseinander. Er war ein großer Träumer und ein großer Künstler Capdeperas, dessen Hauptwerk sicherlich er selbst war: sein Leben, seine spannungsreiche Biografie, seine Träume und Visionen.

[versió alemanya de Heike Nottebaum]

 

PD

L’any 2015 Cap Vermell i Documenta Balear publicaren aquest llibre de fotografies dels Senyors d’Ahir. Hi vaig escriure dos texts al costat d’algunes de les fotografies. Un d’ells era aquest que avui public en aquesta revista i/o diari digital dirigit per Panxo Villa. El protagonista de la foto –per mi– era en Marce. Ara un radiofonista impenitent em demana algunes coses sobre en Marce. I jo no sé res més del què vaig escriure fa alguns anys. I ja no me’n recordava de res. Per això vull recuperar aquest text meu com a petit homenatge a les crosses d’en Marce, que també és la meva petita contribució a una biografia impossible de redactar amb paraules senzilles i simples, com ho són les meves.

 

Des de que som ciutadà de les repúbliques alemanyes, m’agrada llegir els meus texts en alemany, tot esperant que la física quàntica em permeti escriure’ls directament a mi mateix. Gràcies Heike.