
Que és allò que els humans feim tan rematadament malament per què ens passi tot això? Passejant per Cala Rajada (com qualsevol poble o ciutat) i trobar-te amb un bar o restaurant on s'ha instal·lat una carpa d'espai reduït amb decoració nadalenca, per exemple, i veure encara que solen estar plenes de gent xerrant amb taules quasi juntes no puc més que demanar-me si sóc jo realment l'inadaptat o l'estrany.

Esper que tot el personal o propietaris d'aquestes terrasses i restaurants (i ho dic sense acritud) puguin tenir obert tot el temps possible, que el seu personal pugui cobrar la seva nòmina sense problemes, com si han tingut altres treballadors d'hoteleria per fer feina. Emperò aquest fet no passa exclusivament a l'àmbit de l'hoteleria. Vas al supermercat i ningú del personal pareix controlar més l'aforament per entrar. Al principi, hi havia una caixera que ens deia ara pots passar, ara no, i encara et posava hidrogel a les mans. Ara no. Ara et trobes un aparell romput i una botella bruta que ja han tocat mil persones abans que tu. Ningú controla l'aforament. Quan fas coa a la caixa, la gent, enlloc d'esperar a que el qui posa la compra dins les borses acabi, posa la compra damunt la cinta rodant, deixant al client enmig del qui posa la compra i del qui espera. Ja hi pot haver cartells que diguin "Esperi el seu torn".
No serà per manca de personal... Els supermercats són un dels sectors que més s'han beneficiat de tot això, entre d'altres. Hi anam per què hem de menjar, instint de supervivència.
Miquel Estelrich Bestard
Miquel Estelrich Bestard