Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 489


Xiscu "Llissa", Pep Serra, Paco Galmés i  l'escriptor Arturo San Agustín 







 

 
-  “Mentre vaig viure a El Terreno, a Ciutat, únicament em relacionava  amb presumptes intel·lectuals, poetes, escriptors, dramaturgs, és a dir,  vivíem amb nosaltres mateixos, que és una trista manera de viure. Però els Galmés eren una excepció. Paco Galmés –Déu el tengui al seu costat –  fou el darrer Médici del protocol a la Generalitat.  Quelcom, idò, molt seriós”.

Així s’expressava l’escriptor i periodista Arturo San Agustín,  fa uns anys,  quan parlava de Capdepera, de la casa familiar dels Galmés a Cala Agulla, prop de s’Entrador, on es va reunir amb un grup de “gabellins” amb qui recorregué tota la contrada. D’aquesta trobada havia de nàixer un llibre, dels dinars a casa dels Galmés sorgiren càntics de lloança envers la rajada amb tumbet que preparava na Margalida, l’esposa d'en Paco, a qui tots anomenaven Margo. Rajada fresca  i aquest tumbet, l’aguiat de patates, carabassó, pebres vermells, albergínia, tomàtiga, all i un poc de sal. La rajada escabetxada o les sopes mallorquines de Margo: sopes de pa i verdures, sopes de pobre, ja que els millors plats de totes les cuines els varen crear les dones de camperols, de foravilers  i pescadors.

– ”Que això que anomenen paradís va existir i es trobava a Mallorca – comentava Arturo – ho vàrem poder comprovar mentre assaboríem un senzill  i prodigiós pa amb oli verd en el bar Can Patilla de Capdepera,  que altre temps també fou una barberia. Com expressava  Paco Galmés, abans de trobar-nos  amb el grup d’amics del poble, el pa amb oli és pa mallorquí que porta poca sal, quatre o cinc rodanxes fines de tomàtiga mallorquina, tàperes, olives, fonoll marí  i oli, sense res més”.

 A en Xiscu "Llissa", l’amo de Can  Patilla, li fèiem gràcia i reia. – ”Això ho hauríeu d'arrodonir amb un poc d’embotit de l’illa. Així com ho veig, talment  sembla un plat de verdura”.

– ” Abans de berenar hem anat a l’estanc d'en Pep Serra – explica San Agustin –. Allí es poden comprar moltes coses, inclús llibres que parlen de Capdepera. M’agraden les botigues que desprenen vida, que són una barreja de tot, els perfums dels cigars havans, les converses sense pressa, els diaris, les llibretes, els llibres com “Girant l’ullada cap enrere” o “Gent nostra d’abans i d’ara”, del qual és autor el  col·lega i cineasta Bartomeu Melis. Crec que ja, únicament, la premsa local sap contar la realitat, és a dir, la vida quotidiana, la cantonada, el bar del cap de cantó, que això és, precisament, la vida. La resta és notícia, novel·la, assaig o pretensió. Melis ja es va jubilar de la crònica, malgrat que encara continua contant la vida més enllà del paper”.

”Quan jo vivia a El Terreno, per la plaça Gomila, observant i admirant a la nit les llargues cames de les “valkiries”, la gent de Capdepera –on va viure el fotògraf que va descobrir a Marilyn Monroe–, estava davant el televisor mirant com els astronautes americans, en aquell Apol·lo XI, arribaven a la Lluna i Armstrong, després de posar el seu peu esquerre sobre el satèl·lit, es disposava a pronunciar aquella frase preparada  per a la ocasió. Idò, aquella nit històrica – segons em va contar Tomeu Melis, i així va quedar escrit a la seva crònica sobre l’esdeveniment, al “Diario de Mallorca” – no hi va haver final feliç a Capdepera: ningú va poder saber què va dir l’astronauta. I no fou perquè Jesús Hermida, el locutor de TVE , que portava tupè i parlava pels colzes, s’enrotllàs com només ell sabia fer-ho!, sinó perquè, de sobte, sense avisar, tot restà interromput per culpa del repetidor de televisió de ses Penyes. El tècnic de manteniment, en Joan (no recordo el seu nom complet) es va oblidar d'endarrerir l’hora del rellotge que controlava el repetidor, i es va apagar la Lluna, tot quedà a les fosques i  arribaren el crits entre el veïns de Capdepera!.”

Aquell berenar de Can Patilla fou el punt de partida per a la redacció d’alguns dels 60 capítols del nou llibre del català Arturo San Agustin. Llibre que,  fa uns anys,  esperàvem i que persones de Capdepera coadjuvaren, amb arguments varis, a escriure.


M E Y M E