Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 409
La historiadora gabellina realitzà una polida xerrada sobre el tema de la pesta de 1820 centrada en el municipi de Capdepera, en el Centre Melis-Cursach.


 

Divendres 24 de gener, la Dra. Isabel Moll realitzà una conferència titulada «La pesta de 1820. La darrera epidèmia de pesta d’Europa» sobre la malaltia centrada en Capdepera, tot i que parlà de tota la comarca de Llevant.

Primerament, la ponència va ser presentada pel batle Rafael Fernández, qui elogià la ponent i comentà que la xerrada estava emmarcada dins un cicle de conferències que donen a conèixer el tema, també a altres municipis de la comarca de Llevant com puguin ser Son Servera, Artà o Sant Llorenç.

Seguidament, va ser Isabel Moll qui explicà al públic que omplia la sala l’estructura de la seva dissertació, amb una extensa presentació i amb l’ús del suport informàtic amb una presentació senzilla, però acurada amb els suport d’un power point. Ho va fer d’una manera simpàtica i agradable, de forma que va generar interès en els assistents, que l’escoltaren atentament i fins i tot  ella convidà alguns a participar-hi. En les seves pròpies paraules va voler fer una conferència familiar i així va ser, d’interès popular, perquè el tema de la pesta tot i cobrar més protagonisme a altres pobles com Son Servera, aquí també hi arribà. Tot i així Moll va remarcar que les xifres feien veure que la importància a la nostra comarca va ser menor, perquè el nombre de baixes, que superava la centena, també fou molt menor.

Posteriorment, va traçar un eix cronològic on quedava clar que des del maig de 1820, quan començà l’epidèmia fins al mes de juny, quan es declarà oficialment, passà massa temps, en una època on tot anava a poc a poc i en casos així era més difícil que es decretàs una urgència general. Això va fer que a nivell sanitari es realitzassin més estratagemes per combatre l’epidèmia, que en un principi no fou decretada com a tal. També destacà que el fet que Menorca fos colònia britànica va fer que la vacuna arribés més ràpidament a les nostres illes. Després explicà que es realitzà un fort cordó sanitari en els límits de cada comarca, on fins i tot es penava amb la mort l’acte de trencar-lo. També hi havia diferents cordons marítims. En els ben elaborats gràfics que presentà l’emèrita catedràtica d’Història Contemporània de la UIB, es pogué veure clarament com havia afectat la pesta als pobles de Llevant, tot i que també hi havia dades a nivell europeu, com és el cas de la pesta de Marsella a principis del mil set cents.
 

En definitiva, una gran conferència va ser la que ens oferí (o més bé regalà) la Dra. Isabel Moll a tots els assistents, a can Melis Cursach, que acabà amb el testimoni curiós d’una carta que parlava d’un afectat gabellí que romangué sota l’observació mèdica. També va ser interessant l’aportació de noms, especialment de les infermeres gabellines, que ajudaren amb els malalts. Ademés hi hagué una intervenció final on un jove historiador aportà dades anecdòtiques prou simpàtiques a l’exposició d’Isabel, que va concloure també amb la intervenció de Joan March, qui avançà que els investigadors ja estan en contacte amb l’institut Pasteur per exhumar un cadàver que va estar afectat de pesta per a trobar-ne el cep, a Bellpuig. Aleshores aquest tema encara presentarà moltes incògnites que encara s’han de resoldre.
 

Gràcies, Bel!


Joan Cabalgante Guasp