Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 428




      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta










Fa uns mesos, volia fer-li un regal a una amiga. Em va convidar a sopar, i a la sobretaula li vaig donar. Em va donar una forta abraçada i em va donar les gràcies, però fins passats uns dies que em va convidar a una presentació important que tenia, no em vaig adonar que, en realitat, aquesta no va ser la seva forma mostrar-me el seu agraïment. Vaig acudir a l’esdeveniment i quan va aparèixer a l’escenari, vaig poder veure que portava la polsera que li havia regalat. En aquest moment, mentre caminava cap al micròfon, em va buscar amb la mirada, es va tocar el canell i em va dir movent els llavis “em donarà sort”. Aquí vaig entendre que fer sentir tot el seu agraïment va tenir molt més poder que simplement donar-me les gràcies.

En mitjana, donem les gràcies més de 20 vegades al dia, de mil formes. I en la majoria, ho fem de forma automàtica, quasi sense adonar-nos. Però... Quantes d’aquestes vegades som capaços de fer veure a l’altre la vertadera gratitud?

Donar les gràcies versus mostrar agraïment

Donar les gràcies és una forma espontània, un convencionalisme social que per educació i cordialitat fem automàticament. Però de què m’hagués servit les gràcies de la meva amiga si un dia anant a ca seva hagués vist la polsera encara amb dins la caixeta?

Mostrar agraïment és el fer saber la presència d’un sentiment tant especial com és el de valorar i apreciar el que s’ha fet per nosaltres. I això no s’aconsegueix pronunciant la paraula màgica “gràcies”. És per tant necessari trobar noves formes de demostrar el sentiment d’agraïment.

Més petits detalls i menys paraules

El repte és: com podem demostrar que el que algú ha fet per nosaltres es queda gravat al nostre cor?

La clau està en pensar en gestos que sabem que arribaran a l’altre. I si estan connectats amb allò que hem rebut, encara millor.

A continuació us menciono algunes mostres reals d’agraïment que han tingut un fort efecte al meu voltant:

  • Un amic va ajudar a la seva germana a corregir les faltes d’ortografia d’un treball de doctorat. Ja vos podeu imaginar qui va ser el protagonista de la seva nota dedicatòria.
  • Sempre que una bona amiga meva se’n va de viatge, me’n cuido de na Brusca, la seva cussa, qui sempre m’arriba a casa amb una nova jugueta d’entrenament per la meva cussa dins la seva boca.
  • El meu pare va ajudar a un amic agricultor a instal·lar una tanca per les seves gallines. Des d’aquell dia, el meu pare es troba cada setmana una dotzena d’ous frescs al seu porxo.

Molts de nosaltres rarament deixem de donar les gràcies, però molt freqüentment ens saltem l’agraïment. Busquem al nostre voltant qui ha fet recentment alguna cosa per nosaltres que ha sigut important. I cerquem una forma de mostrar-li el nostre agraïment. Fem-ho per ells, però també per nosaltres. Perquè agrair és sovint tan gratificant com rebre.