Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 605

Podríem subtitular la biografia de Jack Bilbo com Aventures i desventures d’un farsant o d’un fantasma, atenent a l’accepció moderna i col·loquial del terme. Però no queda clar què s’inventa d’allò que sembla inversemblant.

Fa uns anys que, per la redacció de Cap Vermell es parla d’un tal Jack Bilbo, pseudònim del nom real d’un individu nascut a Alemanya i malcriat a diferents llocs del món. Va ser cap a 2012 que em van proposar fer la traducció d’un llibre considerablement gros, de l’anglès al català central, titulat Jack Bilbo: An autobiography.

Al poc temps d’haver començat la feina, un conegut em va dir que havia comprat el mateix llibre per internet i que, veient que allò que explicava no s’ho creia ningú, s’havia després del volum abocant-lo al contenidor de paper. El comentari em va decebre lleugerament: a qui podria interessar un llibre on el que s’explica sembla tot mentida? Bé, jo m’havia compromès a fer-ne la traducció –com tot el que es fa per a Cap Vermell, de manera altruista– i, per tant, havia de seguir treballant quan tenia temps disponible.

La feina ha durat més de quatre anys (la traducció ocuparà un llibre de més de 500 planes) i, a mida que anava avançant, hi havia detalls que no m’acabaven de quadrar o que no sabia com traduir-los, la qual cosa em va dur a buscar informació complementària, afegint les dades corresponents en forma de notes del traductor. Inicialment, no em qüestionava la veracitat d’allò narrat, sinó que volia fer la traducció el més fidel al relat original. Em resultava difícil traduir informació, per posar un exemple, de caire històric, sense haver-la contrastat d’alguna manera i sense referències que em permetessin oferir la versió més propera a allò que es podia entendre llegint el text anglès.

Diuen que traduir un llibre és escriure’n un de nou. He fet el possible per mantenir l’estil original quant a estructures gramaticals i, al mateix temps, també en relació amb la informació descrita en el text anglès. Per tant, atenent a allò comentat abans, el que es podrà llegir en la traducció també serà difícil de creure.

No puc afirmar que l’autor no s’inventi coses. De fet, si algú compara aquesta biografia amb un llibre d’aventures dels magnífics narradors que trobem a la història de la literatura universal, segur que inclouríem l’autor en aquell selecte grup. Però és el propi autor qui gosa afirmar amb rotunditat el següent:

En aquest llibre diré la veritat, en la mesura que sigui possible per a qualsevol ésser humà tenir la veritat absoluta. Em refereixo, per veritat, a fets reals. Fets que van passar a la meva vida. Com no m’importa què diuen, pensen o escriuen de mi, em serà fàcil. El meu interès és només cavalcar damunt els anys viscuts que puc recordar. Em dóna plaer i satisfacció, no conec ningú que hagi tingut una vida tan interessant i variada.

Per què fa aquesta afirmació? La resposta la trobarem en la seva carrera com a escriptor, una de les seves múltiples vessants artístiques. Bilbo va escriure una primera obra en la qual descrivia les seves aventures viscudes afegint-ne una que li va donar fama, diners... i problemes amb la policia. A Carrying a gun for Al Capone trobem que un molt jove Jack Bilbo, corpulent i agosarat, descriu diverses peripècies entre bandes rivals havent estat suposadament acceptat com a guardaespatlles d’aquell famós gàngster. Aquesta obra, editada primer en alemany, va ser traduïda a moltes altres llengües, sovint sense permís de l’autor ni pagant-li molts dels drets d’autor que li corresponien. Amb tot, li va reportar guanys importants. Després d’aquesta primer obra vingueren, separades en el temps, diverses autobiografies, però només en la que presentarem aviat, traducció de la segona, afirma que tot el descrit és veritat. N’hi ha una altra, en alemany, on trobem el pròleg escrit per en Henry Miller, amb qui guardava certa amistat.

Dels diversos moments quan va tenir topades amb la policia, n’hi va haver un del qual he de fer una breu referència: va haver de fugir d’Alemanya, es refugià a França, on també es va sentir perseguit, i fugí a Espanya. A on? Primer a Barcelona i, a continuació, a Cala Rajada fent una escala a Palma. La seva estada a Cala Rajada, on va regentar el bar Wikiki, és l’argument principal que portà a Cap Vermell a promoure la traducció d’aquesta autobiografia.         

No avançaré més text d’aquest nou lliurament de la col·lecció de Cap Vermell amb Edicions Documenta Balear perquè l’obra, dividida com està, ofereix un conjunt d’històries i d’aventures que, segur, no deixaran indiferents a ningú i, a més, crec que divertiran a tothom. Només afegiré que, de totes les informacions que he pogut contrastar, ben poca cosa ha estat corregida per la informació revisada en la actualitat. La resta, tot m’ha semblat contrastable i verídic. Per tant, si acabada la II Guerra Mundial no existia internet, si s’escrivia a màquina –alguns joves ja no saben a quin tipus de màquina faig referència–, si la informació no era tant abastable com la que tenim ara, ¿com podria ser possible que l’autor s’hagués inventat o tret de la màniga tanta informació verídica sense caure en moltes incongruències?

Jo m’he limitat a la traducció. Seria interessant que els Historiadors fessin una tasca d’investigació al respecte per tal d’acabar de composar el trencaclosques.