Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 553
Escrit homenatge a Pere Orpí, d'En Toni Flaquer "Coix"








                                       

 Vull retre el meu personal homenatge a  Pere Orpí, donant-li l’enhorabona  per la distinció que ha rebut – ja era hora – de l’Obra Cultural Balear. És una sort per a Capdepera comptar amb un poeta-lletrista com en Pere de na Gambusina –com sempre l’he conegut–,  sobretot sobre cants litúrgics  en català, de Mallorca com ell mateix diu. Lletres conegudes arreu de les Illes Balears i Països Catalans. Només volía repuntar els principis de la seva extensa  obra, com no podia ser d’altra manera. Les primeres poesies, en Pere les dedicà a la Mare de Déu de l’Esperança, impreses a un recordatori amb motiu de la festa de la patrona entre els anys 1940/50 del passat segle, quan era el rector de la parròquia mossèn Melcior Llull Mesquida, amb les quals obsequiaren els fidels, durant molts d’anys, el 18 de desembre, amb una fotocomposició de l’Esperança estenent el seu mantell protector damunt el poble de Capdepera.

També volia esmentar el primer gran èxit de mossèn Orpí, de caràcter musical, una sarsueleta tragicòmica: “La  clínica X”, en principi basada en l’obra de Molière “L'avar”. Una posada en escena musical amb cançons populars de l’època, amb lletra d'en Pere; sobretot, les cançons que s'hi cantaven i ballaven tengueren la inspiració en la actriu d’aquells anys, Carmen Miranda, a la pel·lícula “Aquella noche en Rio”, de 1950, de la qual Orpí Ferrer fou gran admirador. La peça de la sarsuela començava quan l’avar, interpretat per Sebastià Ferrer “Maleter” acudia a la consulta del metge (l’actor: Bartomeu Massanet “Coix”) amb dolor d’estómac. El doctor li diu que l’ha d’operar al quiròfan, la qual cosa fa envoltat d'una catefa d’ajudants. Quina no fou la sorpresa del metge i assistens, quan  una volta oberta la panxa de l'avar en tragueren, a grapades, bosses plenes de pessetes –mirau on les havia guardades l’avar, perquè no les hi robassin!– i cada vegada que treien una bossa l'engronsaven fent-la servir com a maraques, tipus Xavier Cugat, mentre el metge i companyía cantaven allò de “Al son de la marimba yo le conocí/ al contemplarle,  dije con razón: es un avaro que no tiene compasión”.


He volgut adjuntar a aquest articlet, dedicat a l'amic Pere Orpí, la imatge de la Mare de Déu de l’Esperança de què us parl, sobre el poble gabellí, i al costat una bella i molt coneguda composició poètica d'Orpí. I, a més, arrodonir-ho amb la instantània fotogràfica del capellà Orpí en companyia de tres monges franciscanes i de les jovenetes Margalida Morey Vaquer i Francisca Ferrer Pascual.  Per molts d’anys! 


Antoni Flaquer Obrador