Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1480

Eren les 11,45 del mateix dissabte 16 de juny i encara no hi havia pacte. Els estires i arronses entre l’esquerra (PSOE-EU-Ev i PSM-EpCiCR) i el centre dreta (UCAP-UM) eren constants i dificultaven el tancament final d’un pacte que gairebé la gran majoria del poble esperava. Precisament perquè la gent estava esperançada  no entenia com era que es torbava tant i resultava tan difícil una cosa tan fàcil com era enviar el PP a l’oposició. També hi havia gent, tal vegada la més propera al món de la política, la més conscienciada,   que pensava que el pacte no havia de ser a qualsevol preu.


 

 

Demanda de l’esquerra: quatre anys per al PSOE o com a molt tres i un; demanda del centre-dreta: dos i dos. Del programa se n’havia parlat una mica, però no era l’entrebanc principal, podien fàcilment arribar a un acord, per tant, la dificultat era la batlia.


Fins aquí he volgut fer una exposició que a mode d’introducció ens pot servir per a fer unes reflexions i algunes preguntes que ja fa dies que es passegen  pel meu cap.


Primera pregunta per a una reflexió. És necessari  transmetre la percepció de mercadeig per la batlia com si es tractàs d’un simple trofeu; de transmetre la sensació que l’únic que importa és ocupar aquest lloc per intentar tenir més opció de poder la propera legislatura, com si fos el més important, inclús més que el bon funcionament del poble? Com a component de l’executiva d’un partit, sé que l’estratègia política es valora moltíssim a l’hora de fer qualsevol passa. El fet d’aconseguir una batlia amb el màxim de durada possible és estratègicament molt important per a un partit; per tant, no és d’estranyar que es vulgui aconseguir aquest objectiu. Però no val tot per tal d’aconseguir-lo. Influeixen molts de factors que han de fer que els dirigents i els negociadors en els quals deleguen hi posin tot el seny i mesura i aconsegueixin uns acords equitatius i justs per a tothom. La qualitat del mandat, les bones relacions personals i polítiques, les nerviades i tensions innecessàries son alguns d’aquests factors que el negociador ha de valorar moltíssim a l’hora de fer valer les seves propostes. Donar la sensació que la batlia és una transacció comercial, un producte que es pot subhastar en funció del “xantatge” als  sentiments i conviccions polítiques, és un error i un lamentable espectacle i  que a més a més pot deixar seqüeles males de superar a gent fortament idealitzada. Un error que sens dubte és evitable  amb mesura, seny, discreció i prudència.


Segones preguntes per a un altra reflexió. Per què les negociacions per al pacte de Capdepera  han estat tan dures? Per què hem hagut tots de passar tanta de pena? Bé, jo no hi vaig participar, però  els meus informants em varen dir que realment la situació arribà a moments molts difícils, a frec de la ruptura total. I tot per què?: simplement per dos anys de batlia que a UCAP-UM consideraven vitals per a la seva pervivència i que l’esquerra trobava excessius pel pes electoral aconseguit. Anem a pams. Dins UCAP-UM n’hi ha que argumenten que els partits petits com el seu necessiten aferrar-se a uns bons càrrecs, com és la batlia, per tal de treure’n la major rendibilitat i així assegurar-se un bons resultats electorals. Estratègicament, el plantejament pot ser més o manco correcte, però políticament i èticament pens que no. Si la pervivència d’un partit anàs en funció de la seva representativitat i el seu pes dins el govern local, el PSM i EU ja faria estona que no existirien i ja veim que no és així, no tan sols aguanten sinó que EU és permet augmentar espectacularment. Per tant, l’excusa de la pervivència no ens serveix, i la de la representativitat tampoc ja que d’haver optat per aquesta tesi a UCAP-UM només li correspondrien 14 mesos de batlia. Aleshores, si és així, per què UCAP-UM es va tancar en banda i no va cedir un pam les seves pretensions sabent que els resultats obtinguts (300 vots manco que el 2003) havien estat molt dolents i que aquesta circumstància els deixava poca maniobrabilitat política? Per què es va estirar tant la corda? Sabien que l’esquerra cediria? Jo crec que, donades les circumstàncies, l’oferta de l’esquerra de compartir la batlia, donant un any a UCAP-UM, era justa, equitativa i feta de molt bona fe; diria que era la més correcta. No hi havia cap intenció de restar protagonisme, ni menysprear ningú. Crec que UCAP-UM es va aprofitar de la bona fe de les esquerres i de la urgència amb que el poble demanava un canvi. Les immenses ganes de treure el PP de l’ajuntament i per extensió de totes les institucions del País varen fer que el trident PSOE/-/EU-Ev/-/PSM-EpCiCR cedís a les pretensions dels centristes Ucaperos-Uemites. Però al final, aquesta ràbia continguda per haver cedit a un pacte que consideraven injust s’ha difuminat simplement amb el canvi de batle i no tenc cap dubte que es veurà recompensada per una substancial millora del nostre municipi en tots els aspectes. En definitiva, tots en sortirem beneficiats, inclús els del PP.


        Felip Esteva Castro