Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1308




  La llengua del president





El president Bauzá, enmig del tsunami educatiu que ell mateix ha originat, en el debat parlamentari surt d’estudi i se’n torna anar per les bardisses i defensa el mallorquí que li ensenyaren a ca seva, enfront del català de Catalunya. No era d’això que es parlava, sinó de la vaga de docents, però ell, el president, mai desaprofita l’ocasió de fer gala de la seva ignorància lingüística.

He dit, en altres ocasions, que aquesta ignorància del president Bauzá i d’altra gent del seu partit és fictícia. Ells saben quina és la veritat de la nostra llengua, entre d’altres coses perquè la majoria d’arguments són de sentit comú, fruit de l’observació i a l’abast de qualsevol ciutadà, a despit de la seva preparació acadèmica. Si finestra, sabada, peu o cadira, i fins a devers 60.000 paraules, són les mateixes aquí, a Manresa, a Elx i a Andorra, i una dotzena es diuen més aquí que allà, de quines modalitats estam parlant? I el que dic del lèxic ho podem aplicar a la sintaxi, a la morfologia i a la fonètica. I si algú vol que en parlem assossegadament, que m’avisi, que jo hi estic disposat. I aquest “algú” inclou el president Bauzá, qui evidentment no em convidarà a parlar-ne.

Per tant, com que la cúpula del PP balear amolla aquestes bestieses sense cap ni peus i ho fa tot i saber que són disbarats lingüístics, jo l’he d’acusar de perseguir finalitats espúries, com ara arraconar el català dins àmbits purament folklòrics. Com l’ha proscrit ja la gent que envolta el president (Delgado, Gómez, García, i un caramull d’alts càrrecs), incapaços d’expressar-se en una de les dues llengües oficials d’aquesta terra, que a més és la pròpia de la nostra Comunitat, segons recull l’Estatut d’Autonomia.

Fa molta vergonya, tot plegat.