Imprimeix
Categoria: Comunicats
Vist: 856
La reforma del PTI no proposa una sola mesura de contenció urbanística en sòl rústic, que registra una pressió urbanística sense precedents.



El PTI no computa les 220.000 places residencials existents en sòl rústic i permet edificar-hi 40.000 places més, amb un creixement del 18%

La reclassificació d’alguns sòls urbans a rústics i la rebaixa del creixement al 3,2% són dues passes positives de la reforma.


Terraferida creu que el pacte del Consell de Mallorca ha deixat perdre una ocasió històrica per posar un poc de racionalitat al desastrós model urbanístic de Mallorca, que ja ha urbanitzat prop del 10% de la superfície de l’illa. Dels anys 60 a avui, de fet, la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per 7.

Després de gairebé dues legislatures sense una sola mesura de contenció, i amb l’urbanisme completament accelerat, especialment al sòl rústic, s’esperava qualque tipus de mesura de contenció a l’alçada del desastre territorial que viu l’illa. No ha estat així.

També ens ha cridat l’atenció que el Consell computa com a hectàrees protegides amb aquesta reforma un mínim de 7 espais que varen ser desclassificats el 2007: Cala Blanca i Montport (Andratx), Regana (Llucmajor), Cala Marçal (Felanitx), Cala Carbó i el Vilar (Pollença). Aquests espais sumen prop de 120 hectàrees, protegides fa 15 anys i que ara aquest pacte s’apunta.



Tot i això, la desclassificació d’un seguit de falsos urbans (espais rurals aferrats a nuclis de població sense serveis) però que constaven encara com a urbans, és una bona noticia, en dificultar la seva futura urbanització. No tenia sentit mantenir aquests sòls com a urbans quan els nuclis no han esgotat encara el creixement dins sòls que sí tenen serveis urbans. Tot i que cal veure la lletra petita de l’acord i la llista de llocs, també seria una passa important la rebaixa de les expectatives de creixement del 5,5% al 3,5%.

El Consell, però, segueix sense tocar el gran tabú: el sòl rústic. Terraferida ha pogut estudiar mitjançant SIG (sistema d’informació geogràfic) que Mallorca té encara 11.200 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que agrupades s’acaben edificant. La construcció al sòl rústic, que ja compta amb 55.000 habitatges edificats, registra xifres rècord els darrers anys. La reforma del PTI renuncia una vegada més a frenar aquest procés sense sentit que està acabant amb l’agricultura, empobrint la biodiversitat, destrossant el paisatge i esborrant la cultura lligada al camp. Tornarem a fer tard. Aquest procés dispara el consum d’aigua, genera una hipermobilitat en automòbil i converteix l’illa en una gran suburbi caòtic i ineficient.



La protecció del sòl rústic, que ara mateix és un mercat immobiliari destinat a estrangers rics, fons d’inversió i empreses que dediquen els nous edificis a lloguer turístic, és un tema tan tabú que el PTI ni tan sols computa les places residencials que s’hi construeixen. Si cada habitatge edificat comptàs només 4 places, el sòl rural albergaria 220.000 places, a les que haurien de sumar les 44.000 que el PTI permet edificar en parcel·les de 14.200 m2. Es tracta d’un creixement del 18% que el Consell no vol computar, com si no existís.

Que l’oposició de VOX, PP i C’S ni tan sols hagi criticat la reforma de manera clara indica que aquesta no és ambiciosa ni toca interessos d’empreses especialitzades en l’especulació del sòl. Menorca va protegir íntegrament el seu camp fa prop de 20 anys.