Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 2193
"...en dues ocasions he vist truncat un projecte que incentiva el coneixement dels primers auxilis entre la població més jove, els alumnes de 6è de primària del col·legi S'Alzinar,..."





   Estiu, vacances d’una família en zona costanera, hora de dinar en un restaurant de temporada. Els pares i els seus tres fills es troben menjant un aperitiu d’embotit variat quan el fill major comença a mostrar signes l’ennuegament; cara vermella, intents de tos. S’aixeca de la cadira amb les mans al pit, no pot parlar ni tampoc respirar. El seu pare s’aixeca rabent, la cadira cau en terra. La mare s’aixeca també i diu el nom del seu fill repetides vegades i pregunta què li passa . L’home comença per donar copets a l' esquena de l’al·lot, sense obtenir cap resultat; el fill cada vegada es troba més inquiet, té un lleu tint violaci en els llavis i les orelles. En aquells moments, alguns comensals s’han acostat a la taula i tant d’enrenou comença a espantar els dos fills petits, els quals, quiets , observen l’escena sense emetre cap so. El pare, sense prestar cap atenció a tant de públic, es col·loca d’esquena al seu fill, l’envolta amb els braços per sota de les costelles i amb diverses pressions a l’alçada del epigastri (o comunament anomenat boca de l’estómac), aconsegueix que escupi un tros de xoriço unit a una resta de budell (o pell).

   Gustavo va prendre una glopada d’aire i després d’uns quants minuts, amb llàgrimes als ulls, explicava com de malament ho havia passat en no poder respirar. A poc a poc, els comensals s’anaren asseient a les seves cadires. Els meus pares, després d’assegurar-se que el meu germà es trobava cada vegada millor, van tornar a prestar-nos atenció. De seguida vam començar a preguntar què havia passat i per què Gustavo s’havia posat com un tomàquet. El cambrer que ens va servir posteriorment va dir al meu pare : "Sort que vostè sabia què havia de fer."

  Anys més tard, vaig comprendre com de prop havia estat la meva família, aquell dia, de veure les nostres vides truncades per un tros de xoriço,  com d’important és conèixer maniobres de primers auxilis i la sort de tenir persones amb aquests coneixements a prop teu quan pateixes accidents .

El motiu de compartir aquesta vivència personal amb els lectors de Cap Vermell és perquè en dues ocasions he vist truncat un projecte que incentiva el coneixement dels primers auxilis entre la població més jove, els alumnes de 6è de primària del col·legi S'Alzinar, i la millora en la dotació de l’equipament de primers auxilis de l’escola (farmaciola), amb la incorporació d’un desfibril·lador semiautomàtic com el que es troba en aeroports, en alguns poliesportius o en altres col·legis de les Balears.

La reticència de la directiva de l’escola i d’alguns membres de l'AMPA fa que el projecte ni tan sols s’hagi plantejat ni explicat als pares i alumnes d’aquest curs.

El projecte té per nom "Operació Calamar ", no em preguntin per què, però en resum, per mitjà de la venda de polseres s’aconsegueix :

1 . El finançament del viatge de fi de curs per als alumnes de 6è de primària amb 1.500 euros .

2 . Un curs avalat de primers auxilis per a tots els alumnes que participen en el projecte .

3 . Samarretes amb el logotip del projecte a aquests mateixos alumnes, a més de 10 pòsters de la ampanya .

4 . El projecte implica que un professor, com a mínim, ha de tenir el curs de primers auxilis, però amb l’ampliació del nombre de polseres venudes es podria aconseguir que a altres vuit docents que així ho volguessin se’ls formàs en aquest mateix curs .

5 . Un desfibril·lador homologat i donat d’alta amb la documentació correctament complementada i assessorament sobre la seva millor ubicació al nostre centre.

6 . Un diploma amb la certificació de ser el col·legi de S'Alzinar " un espai cardioprotegit ", el primer en el municipi .

La "Operació Calamar " es troba dins un projecte anomenat "Projecte Salvavides", el director científic del qual és el Dr Josep Brugada, especialista en cardiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Ell mateix defineix així el projecte: "Un desfibril·lador no és un bé per a una empresa, escola o club. Els beneficiaris són els treballadors, els esportistes, el públic o els nostres fills. Tots podem salvar una vida ja que el funcionament d’un desfibril·lador és molt senzill; aquesta vida pot ser d’un amic, un germà, un fill o la pròpia".

Insto els pares que s’informin i donin la seva opinió, posant-se en contacte amb l'AMPA, secretaria del col·legi o a la mateixa web del projecte. A tal efecte poden accedir a les diferents direccions aquí subministrades o acudir personalment.

Horari de secretaria de l'AMPA: dilluns i dimecres de 9h a 10h .

ampa.salzinar @ gmail.com o Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

www.salvavidas.eu

Recordau que la diferència entre un ensurt i una desgràcia pot ser una persona amb coneixements en primers auxilis.

Atentament ,
Sonia González García - Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.
Servei d’Urgències de l’Hospital de Manacor