Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 3815

Excursió Port de Sóller - Deià- Port de Sóller

XXXIV Aplec dels països catalans 2010

1 novembre 2010





L’Aplec Excursionista es una trobada que organitza cada any un grup excursionista de l’àmbit cultural dels Països Catalans que enguany arribà a la 34a edició.  Els dies 29 a l’1 de novembre tingué lloc al Port de Sóller, amb la participació de gairebé tots els grups de Mallorca, juntament a excursionistes de Catalunya i València. Entre els diversos actes que s’organitzaren no poden faltar les excursions. Les Cranques Reumàtiques varen ser convidats a guiar l’excursió des del Port de Sóller a Deià per la costa tornant pel camí d’en Castelló i Muleta. Va ser dia primer de novembre.

A les 8 del matí partírem del camp de futbol, on estaven les instal•lacions col•lectives, amb el grup que s’havia format. En total eren 21 caminaires. Malgrat la jornada no oferia moltes expectatives al sortir de Capdepera (plovia de valent i la previsió era que seguiria així tot el dia), resultà un dia molt agradós per a caminar. Tanta sort!, perquè la caminada era llarga.



Fet el grup sortírem a cercar el GR 221 des del Port de Sóller , per ca na Roques. Passat les restes de l’hotel “Vistamar” en runes,  trobàrem el sender que ve des de Sóller i enfilàrem el camí empedrat cap a Muleta. Primer passàrem vora l’agroturisme de Muleta de ca s’Hereu i poc a poc el camí es suavitzà i es des dibuixa (així i tot hi ha moltes fites) fins arribar a un camí de carro prop de les cases de Muleta Gran. Aquestes cases destaquen per la seva grandària i una torre de defensa imponent. El camí segueix gairebé sense pendent  mentre travessa una zona d’olivar. Arribàrem a una bifurcació que indica  la pujada al refugi de Muleta, que nosaltres ignoràrem i segírem cap a  Deià. En acabar l’olivar trobàrem les primeres cases de l’urbanització Béns d’Avall. Per carretera asfaltada baixàrem gairebé, vora la mar.



Allà mateix parteix un caminoi que vorejant  la costa , entre marjades de garrovers i oliveres, ens va dur a cala Deia. Primer però, passàrem pel penyal  des Colomar  i l’escar d’en Mider, poc abans d’arribar a la caleta d’es Canyeret, considerada la platgeta de Llucalcari. Aquesta caleta disposa d’una font que raja gairebé tot l’any. Des del camí se hi veuen les cases del llogaret.



Seguírem vorejant la costa fins a Cala Deià amb els característics Còdols Blancs i els penya-segats de es Morral i la Punta de Deià. “Sa Cala” com l’anomenen a Deià, serveix de desembocadura al  torrent Major de Deià i és una cala de pedres  amb els característics escars (reconvertits en bars). Pujàrem per la carretera fins trobar el camí dels Ribassos (dreta) que puja cap a Deià.





En arribar anàrem a dinar a Can Boi,  un magnífic refugi del Consell, on amablement ens atengueren. Descansats i dinats, després de visitar les restes de la tafona i fer-nos la fotografia de grup, pujàrem cap l’església i el seu preciós cementiri. Allà les panoràmiques són espectaculars.



Des d’aquest punt començàrem la tornada cap el Port de Sóller a través del conegut camí d’en Castelló. Férem un tram de carrertera (coincideix amb  el GR221) fins  que passat Ca l’Abat s’indica el desviament. Aquest camí es troba perfectament senyalitzat (amb horaris parcials) i, a l’inici, presenta una pujada amb fort desnivell, per tornar més suau després. Passam pel llogaret de Son Coll  i la Font de ses Mentides, amb breus pujades i devallades, que permeten, però mantenir un bon ritme i gaudir de precioses vistes . En arribar a Can Prohom , amb la seva espectacular façana  (es troba unida a Son Mico) i l’empedrat del trespol ben conservat, se pot fer una aturada i prendre un refresc als jardins.



En sortir d’aquestes cases trobàrem l’església d’en Castelló gairebé en runes. Aquí el camí es bifurca. Se pot seguir cap a Sóller directament o tirar cap a l’esquerra cap Can Bleda, cosa que férem nosaltres. Així després de la curta baixada que en dugué a la carretera Deià-Sóller, caminàrem uns metres fins agafar el desviament de l’urbanització Béns d’Avall i tornar pel camí que havíem fet de bon matí. És a dir tornàrem cap a Muleta (camí gairebé pla), però de tornada ens dirigírem cap el refugi de Muleta (pujada suau i baixada). 



Al refugi  varem quedar una estona ja que un núvol deixà caure quatre gotes, mentre,alguns aprofitaren per prendre un refresc. Vora el refugi s’hi troba el far del Cap Gros , que ben recorda al de Capdepera, construït entre 1842  i 1950 per l’Ajuntament de Sóller. Des del far només ens quedà baixar per la carretera fins el Port de Sóller i arribar a la zona d’acampada. Ens acomiadàrem  dels companys i iniciàrem la tornada a Capdepera, feia gairebé nou hores des de la sortida.



Cranques reumàtiques