Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 2016
  

Crònica de la Volta al Puig Roig, Escorca




 


   L’excursió d’avui és la “Volta al Puig Roig “, el terreny no és molt dificultós però hi ha aproximadament 18 km de recorregut, és a dir, unes 5-6 hores de caminada efectiva. Caracteritzada per les seves vistes en tot el seu tram, passam de grans roques tallades i un abrupte paisatge a una gran vall de cultius. 
   El dia s’aixecà ben gris i ennuvolat; tot feia semblar que ens esperava una dia plujós, tal i com havien dit els meteoròlegs. Però a mercè nostra, no arribà a ploure.
    Així doncs, els trescadors començam l’eixida passant per unes barreres de fusta que ens porten a les cases de Mossa; construcció tradicional de muntanya envoltada per una gran finca d’oliveres i alzines molt ben cuidada. Agafam un camí de muntanya a l’esquerra de les citades cases, que transcorre inicialment per un bosc d’alzines i després per una zona més deforestada i rocosa. El camí de ferradura es comença a enfilar per una significant pendent, arribant a un lloc que s’enlaira sobre el buit, despertant el vertigen de més d’un de nosaltres (incloent a jo mateixa !!! ). 
    Accedim al Coll dels Ases , d’uns 625 m, que curiosament serà el punt més alt que arribarem avui .Ens aturam a descansar i a un merescut berenar; gaudint de les vistes:    a la nostra dreta el Puig Caragoler de Femenia ( 922m ) i a l’altre costat divissam el Puig Roig(1002m) el qual l’hem de circumdar, es mostra esquerp i dessolat.
    Després d’un bon àpat, continuam per un camí pedregós que té poc més d’un metre d’amplada, que constitueix una vertadera mostra de l’enginyeria popular.
    Ens trobam amb un abeurador d’animals, anomenat “ Cocó de la Balma “. El topònim “cocó” designa un forat natural obert en la roca, dins el qual hi ha aigua provinent de la pluja, d’una font o del mar. Mentre que “balma” designa una cova no gaire fonda sobre el buit d’una roca.
   El caminoi aferrat a la seva esquerra al coster ens porta al Pas d’en Segarra; que ens deixa un nou camp de visió : una impressionant panoràmica de la costa retallada per grans penya-segats damunt una gran mar d’ aigües d’un color blau intens, que ens desperten el nostre sentiment de respecte i admiració a la natura.Al sud, l’impressionant Morro de la Vaca, on al seu darrera desemboca el famós torrent de Pareis. En la mateixa direcció, a mesura que anam avançant destacam el Morro de Bordils; penyal amb una caiguda vertical d’ aprox. 200 m del nivell del mar, damunt del qual s’aixeca les runes de la Torre de Lluc; vella talaia de defensa del s.XVII.
    D’aquest indret, es conta un miracle d’un jove que vivia amb el seu pare a la torre. Conta la llegenda que aquest jove, un dia cercant fenoll marí caigué per aquest gran penya-segat al mar, i sense saber nadar es salvà. ( “Llibre de Miracles de la Nostra Senyora de Lluc” publicat l’any 1684 ).
Deixant al nostre darrera el mar, avançam en direcció al sud-oest pel mateix camí predominant el càrritx al seu voltant. Divissam el Quarter dels Carabiners en línea recta i els trescadors ens llençam a l’aventura i sense seguir camí algun adrintam entre carritxeres fins a arribar a la caserna.
   El Quarter dels Carabiners , va ser abandonat durant els anys cinquanta. Fou construït per fer front a les activitats del contraban “estraperlo” aprofitant la difícil accessibilitat de la zona. Ha estat en runes durant molts d’anys i en pretensioses reformes.



   Popularment i no de forma oficial, es consta que va ser donat per Joan March, perquè fou més fàcil el treball dels carabiners. No obstant, amb aquesta donació March aconseguí l’efecte contrari , controlant ell als carabiners i actuant amb llibertat en els seus desembarcaments.
   Ben davant el quarter contemplam una panoràmica d’un terreny abrupte i salvatge que no deixa indiferent a ningú.S’alça el Puig Major de Son Torrella, que quan la boira ens deixa podem gaudir observant que en les seves ombres hi queden restes de la neu caiguda setmanes enrera.Entre el majestuós Puig i el quarter s’entreveu la considerable fondalada de l’Entreforc, on s’ajunten el torrent del Gorg Blau (la Fosca) i el torrent de Lluc, formant el torrent de Pareis. Dos voltors  acompanyen aquesta visió, entrecreuant-se i planejant ben damunt nostre.
    És en el Quarter dels Carabiners on dinem, feim “el cafetet” acompanyat d’unes bones herbes i dolços amb el respectiu descans, per agafar forces per arribar al nostre destí.
    Seguim per un camí molt diferent al seguit fins aleshores, ben ample i conservat, passant per la font des Poll que ben aviat ens durà a les cases del Cosconar, construcció que aprofita una gran cova que és tancada per una paret que únicament serveix de façana. Altres estances com l’estable també aprofita aquesta construcció de tipus troglodita. Impressiona com la xemeneia s’enlaira per superar a les roques.Aquestes cases daten de l’any 1232, reformades als finals dels anys seixanta.D’aquestes cases s’hi publicà una rondalla de Mossèn A.Maria Alcover anomenada “la madona del Cosconar enganà el dimoni”.

Image

   Continuam una davallada per una pista forestal, que en alguns indrets hi ha indicis d’un anterior incendi, amb el sòl i vegetació negra i carbonitzada. Arribam a un gran i verda vall, anomenat Clot d’Albarca, ple d’oliveres i canalitzacions d’aigua per el cultiu. A la llunyania divissam la creu de Lluc i un grat bot d’aigua, que lentament ens hi acostam i després d’una interminable pujada per camí asfaltat ( maleït asfalt totalment contrari a les botes de muntanya!!! ) arribam al nostre destí d’avui : el monestir de Lluc.
    He trobat interessant esbrinar llegendes, rondalles, dates històriques...ja que cal recordar que damunt el que trepitgem i veiem sempre hi ha una història,els nostres avantpassats, i d’aquí un parell de parells d’anys... noltros formarem part d’aquesta història...
Fins la pròxima Trescadors !!!!                  


Joana Gomila Torres