Diumenge 14 d’abril de 2024, els grups excursionistes Camina, Caminaràs de Son Servera i Cranques reumàtiques de Capdepera realitzaren l’excursió popularment coneguda com Sa Costera, de bella panoràmica a la part sollerica de la Serra de Tramuntana. D’altra banda, s’inicià la ruta amb la recollida dels excursionistes als pobles pertinents: Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor. L’excursió va ser de 12, 2 km, i un temps actiu de 3:04 h, amb un desnivell de baixada 774 m i de pujada 387m.
 

L’excursió comença al Mirador de ses Barques (460 m), més amunt de Fornalutx, per la carretera de Lluc, ja a un nivell considerable per damunt la mar. Quan hi arribam comença a mà dreta la marxa a peu, per un camí escalonat que hi ha immediatament, en ascens pronunciat, que més endavant enllaça amb el camí de Bàlitx. Prest passam davant d’una barrera del camí que mena a Montcaire, que no vàrem prendre, sinó que seguim el de la marxa. Passats cinc minuts es discorre a prop d’una bassa, a l’esquerra i aviat albiram enfront el Puig de Bàlitx (579 m), després passam a prop de les cases del predi de Bàlitx d’Amunt (407 m), que queden a l’esquerra. Assolim una portalada i veim la vall de Bàlitx. A l’altre costat contemplam la torre de na Seca (500 m), construïda entre 1583 i 1588 per defensar la costa. Iniciam la davallada i molt prest es veurà el sender a la dreta i que mena a la Font de Bàlitx, que surt d’una mina de pedra.
 

Seguidament, després de berenar, caminam per un sender en davallada que discorre a prop d’una marjada per arribar a una pista sempre en descens, on vàrem agafar la ruta que ve encapçalada per un cartell que posa «Tuent», allà comença un camí empedrat, i on l’obaga comença a fer-nos companyia, ja hem passat les cases de Bàlitx d’Enmig (300 m), que és patrimoni de la UNESCO i Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI); les seves cases estan restaurades. Després de seguir en descens pel camí es vira de manera contínua i tancada fins arribar al predi Bàlitx d’Avall (150 m), on hi haurà un petit reagrupament. Després es passarà una barrera i es travessarà pel pont del torrent de na Mora, per seguir a prop d’un mur que queda a la dreta, on ens reagrupem per començar a pujar un rost bastant empinat, en ziga-zaga, quan el sol de primavera tardana ja comença a coure. Pujam en fila índia pel camí de na Cavallera, uns a un ritme i altres a un altre, travessam portells entre mates i garriga per un camí empedrat, fins arribar a la pista que puja fins al coll, quan passam per davall d’un pi tombat, a l’esplanada descansam i aprofitam per fer unes quantes fotografies del grup de dones de Llevant que s’ha animat a realitzar aquesta excursió. Després d’uns quants revolts per la pista, arribam fins al coll de Biniamar (367 m).

Des d'aquí tenim la possibilitat d'agafar una senda a l'esquerra que condueix cap a la torre de na Seca, però la nostra intenció és seguir en sentit nordest pel camí de sa Costera, que ara davalla i serpeja, sempre en direcció cap a la costa. L’agradable ombra d’un antic alzinar -anomenat El Bosquet, ens permet recuperar-nos de la dura pujada al coll. Un suau i més humid oratge ens fa intuir la imminent arribada de la mar. A poc a poc el pinar substitueix les alzines i comencem a poder admirar les primeres vistes de la mar. En mirar cap endarrere podem veure dalt d'un pujol, les cases de sa Costera, possessió totalment aïllada i perduda enmig de la vegetació. Davall d’aquestes muntanyes, roman estàtic un paisatge quasi inalterat per l'home: la punta de Cala Rotja i el racó de sa Taleca. Els caminaires cada vegada més emocionats ens fotografiem a la vora d’uns dels itineraris més coneguts i alhora sorprenents de la costa de la Tramuntana, que ara es mostra retallada i sinuosa, conformant petites cales. Amb la mirada cap endavant a la vessant marítima podem observar com la intensa orografia s’endinsa cap el mar: el morro des Forat i més endavant la punta de na Corda copsen ara el panorama. Més a l'interior s’intueix la torre de sa Mola de Tuent (1596) també dita de Can Palou, talaia que junt amb na Seca i la torre de Lluc, feien part de l'antic sistema de vigilància marítima costanera de Mallorca. La mar tan mansa propicia que alguns vaixells acompanyin el nostre passeig, entre pins, mates, carritxeres, aritges així com també estepa joana (Hipericus Balearicus), planta endèmica de les illes Balears, que molt abans de Sant Joan, ja treu les seves primeres flors. L’espectacularitat del paratge marí ens fa obviar a estones els impressionats penya-segats, alguns d’ells farcits d’avencs i coves, que anem deixant a la nostra dreta.

A un poc més de la meitat del nostre recorregut, un cartell de fusta ens indica un tirany a l'esquerra, per on davallarem en forta pendent per apropar-nos al nivell del mar. Alguns excursionistes es quedaran a dinar en aquesta cruïlla, però la gran majoria optarem per visitar la fita més destacada d’aquesta caminada: la font des Verger, mal anomenada font de Sa Costera. Considerada com a la més cabalosa de tot Mallorca, deixa anar un cabal mitjà de 8 milions de m3 anuals i en anys plujosos, fins a 20 milions de m3 (quasi tres vegades la capacitat dels pantans de Cúber i el Gorg Blau).

Després d’una davallada un poc rostida i a trams incòmode, arribam a pocs metres de vorera de mar. Allà podem observar les restes de les antigues instal·lacions d'una central hidroelèctrica que va funcionar de 1908 a 1962, per tal de donar electricitat a tota la zona de Sóller. Una caseta de pedra que encara conserva les turbines, així com un entramat de canals i basses per recollir l’aigua per generar l'energia són testimonis d'aquesta, per aquella època, moderna iniciativa.

En arribar, tot el nostre grup es dispersa entre les antigues dependències i esplanades i s’afanya a dinar, doncs la set i la gana premen. Alguns anem a  esbrinar on es troba exactament la boca de la sortida principal de l’aigua de la font del Verger. Aquesta té una galeria feta de pedra en sec amb volta el·líptica. Una reixa de ferro tanca l’entrada. Fins fa no gaires anys el seu saltant d’aigua dolça es podia veure caure al mar com una cataracta però actualment aquesta corrent està canalitzada (2009) per davall la mar cap a la platja d’en Repic, al Port de Sóller i d'aquí passa pel tunel de Sóller fins a la ciutat de Palma pel seu consum. D'alguna manera aquesta obra d’enginyeria ha restat encant al lloc però per altra banda s’ha aprofitat un gran contingent d’aigua dolça que anava a parar a la mar.

Avui encara es deixa caure un rajolí d’aquest d’ingent cabal per contribuir a la conservació de l’especial hàbitat de la zona dotat d’una flora i fauna molt específiques. Els que enrevoltarem l’indret vàrem poder gaudir d’un lloc peculiar, on tossudes figueres aprofiten l’extraordinària humitat que allà sempre s'hi manté, fins i tot en els tòrrids mesos d’estiu. Quan les plogudes són fortes altres saltants d'aigua brollen entre les penyes i inunden tot el paratge per arribar a morir també entre les ones del mar.

Després d’un descans, entremig del raucar dels granots de les basses, vàrem pujar amb el sol a les esquenes, de tornada cap a la cruïlla, i ens reunírem amb la resta del grup. Des d’allà, i sempre cap al nord, vàrem continuar la caminada, que aquí ja era un plaent passeig. Un darrera mirada cap enrere ens acomiada pròpiament del camí de sa Costera, i superat el coll de na Polla, accedim per un portal enmig d'un marge, per endinsar-nos dins un espès pinar. Obeïm uns indicadors, que tira-tira i en suau descens, envoltats ara per un oliverar, i després d'assolir el restaurant d'Es Vergeret, ens portaran cap a la platja de cala Tuent, on per sorpresa nostra, un nodrit grup de gent pren el sol o espera el vaixell blau, que condueix cap al Port de Sóller. Des d'una de les poques platges existents a la Tramuntana si s'alça la mirada es pot contemplar el magnífic puig Major amb les seves instal·lacions militars.

Des d’allà tota la comitiva de caminaires fem un poc més de camí per la carretera fins per a la fi assolir l’autocar que ens condueix per la increïble i per alguns esfereïdora carretera de Sa Calobra amb el seu nu de la corbata. El trajecte de tornada se'ns arriba a fer curt, satisfets d'haver transitat per l'antic itinerari que comunicava Sóller amb Tuent i sa Calobra pels antics camins de Bàlitx, de na Cavallera i de Sa Costera.

Fonts consultades:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_des_Verger
AMENGUAL Gomila, Bartomeu i altres: «Aeroguía del litoral de Mallorca» ed. Planeta
FONT Martorell, Gabriel: 50 excursiones a pie por la isla de Mallorca. Foment del turisme de Mallorca, 2008.