Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 588

 

Diumenge i dilluns,  6 i  7 de desembre, se celebrà la novena edició de la caminada de Capdepera a Lluc. Després d’una etapa de dubtes per mor de la COVID i preparar plans i rutes alternatives (no trobàvem on dormir) vam decidir tornar a fer la ruta una altra vegada seguint les recomanacions i limitacions pel que fa a les activitats a l’aire lliure.

La primera etapa (dia 6), de Cala Mesquida a Port d’Alcúdia, va suposar una caminada de 49 quilòmetres i 9,55 hores. La trobada inicial va ser a les 6,15 al pàrquing de Can Patilla i a les 6,30 de Cala Mesquida.

En el moment de sortir, encara fosca,  semblava que començava a ploure i ens obligà protegir-nos de la pluja, afortunadament van ser quatre gotes i aviat van haver de començar a llevar-nos roba protectora. A Cala Torta ens reagrupàrem i ens adonàrem que faltava un company i tornàrem a cercar-lo ja que no podíem contactar amb ell. Al final ens comunicà que s’havia despistat en la foscor i decidí  tornar enrere, ens veuríem més endavant. L’any passat vam fer la ruta pel caminoi de la costa i enguany el vam fer pel bosc.





Seguírem caminant fins Cala Mitjana endinsant-nos  per caminois lluny  de la costa fins arribar al camí dels Horts i el refugi de l’Alzina, on arribàrem devers les 9 hores. Aquí feren aturada per berenar.





Des del refugi ens enfilaren pel camí fins Es Verger i el coll del mateix nom, on ens tornàrem a reagrupar després de l'aspra pujada. En aquest tram el camí és prou ample ( amb zones cimentades) i les vistes espectaculars.



Des d’aquest punt ens quedava una baixada contínua fins s’Alqueria Vella, on férem una nova aturada. Eren devers les 11 hores.

Encara ens quedàvem  unes hores de camí fins la Colònia de Sant Pere, passant per l’ermita de Betlem. Primer pujàrem  fins el coll  de sa Truja, i després la llarga baixada fins les cases dels Canons. Enguany no ens aturàrem a la Font de na Bernadetta, i durant la baixada trobàrem molta gent que pujava cap a s’ermita de Betlem.

Cal dir que vam fer les mateixes aturades que altres vegades, però de manco temps.

Des de les cases de Betlem, on els companys/es de davant ens esperàvem prenent el sol, seguírem cap a la mar pels Canons, vorejant la costa fins Ca los Cans.



Des de Ca los Cans férem els quilòmetres que ens separava de la Colònia de Sant Pere, per la carretera. Arribats al pàrquing vora el club nàutic, férem l’aturada per dinar i reposar aigua. Eren les 14 hores, així que descansàrem prou... inclús tinguérem tems per a fer un cafetó.





Poc abans de les 15 hores tornàrem a caminar per s’Estanyol fins Son Serra de Marina, un tram per un camí arenós, amb vistes fantàstiques.





Des de la Colònia de Sant Pere, seguírem la ruta del GR 222, arribant  primer Son Serra de Marina i després a Can Picafort, sempre per la costa. Un punt important del recorregut és la necròpoli de Son Real, que ens assenyala la proximitat del nucli turístic.
 

Les escultures de Joan Bennàssar vora el mar, just a l’inici del passeig marítim, ens donaven la benvinguda.


 

Arribàrem a les 17 hores, i aquí toca aturada i cerveseta o cafetó. Són les 17’30 hores quan tornem a caminar i ... comença a fosquejar!.

A Can Picafort sortírem cap a la carretera cap el Port d’Alcúdia i agafàrem un caminoi que voreja l’Albufera fins que, prop del Pont dels Anglesos, seguírem per una via paral·lela a la carretera.

Aquest tram se’ns va fer molt llarg. Com altres vegades en arribar a la rodona de l’ham (vora una benzinera) giràrem cap la platja pel llarg passeig marítim de la platja d’Alcúdia, que hi ha a la part posterior de la platja.

En aquest punt caminàvem en petits grups, cada un al seu ritme. Els primers arribaren a  les 19,35  i els darrers arribàrem a les 20 hores. Sopàvem ben contents a  les 21 hores en un terrassa devora l’hostal. Alguns encara vam fer una volteta pel moll a veure les barques.

 

Dia 7 de desembre.

De bon matí ens aixecàrem i devers les 7,30 hores prenien l’esmorzar i a les 8 ens reuníem a la porta de l’hostal per iniciar la segona etapa. Entre fotos i transportar als cotxes les bosses, se’ns feren les 8,30 hores. Aquesta etapa suposa 32,5 quilometres durant 6,49 euros.

Sortírem del Port d’Alcúdia cap a Alcúdia per la “rodona del Cavall” (una obra monumental d’Aligi Sassu), passant pel cementeri, l’ermita de Santa Anna i les runes de Pollentia.  
 

La ruta segueix pel carril bici que uneix Alcúdia amb el Port de Pollença. A aquesta hora matinera la badia estava preciosa, amb la mar com una bassa d’oli. Cap a l’altre costat l’Albufereta de Pollença i la serra de Tramuntana ens ofereix un excel·lent contrapunt.



En arribar al creuer de la carretera MA2202, que en du a Pollença (6 km). Durant tot el tram ens plou suaument, així que els qui dúiem paraigües els traguérem i la resta amb xubasqueros. Pràcticament vam ver 6 quilòmetres sota el plugim.

Arribats a Pollença (rodona del gall) ens aturàrem a fer un cafetó, en el moment que se decideix a ploure una mica més fort. Malgrat els dubtes decidírem seguir endavant, travessant el casc urbà de Pollença i sortint pel Pont Romà. Allà ens férem la fotografia obligatòria, en iniciar el tram de GR 221 que ens durà a Lluc.

El primer tram, vorera el torrent, segueix el sender GR 221. Un caminoi entre la carretera de Pollença a Lluc, que travessa la vall de Son March, i el torrent de Sant Jordi.

Un veritable plaer caminar pel bosc de ribera, ple de fullam caigut dels arbres i un ferm prou còmode.
 

Un moment donat el caminet es transforma en un camí ample (asfaltat) que ens anunciava l’inici de la pujada del camí vell de Pollença, amb la seves costes i ziga-zagues a  l’ombra de la vessant nord del Tomir.
 

Poc abans d’iniciar les primeres corbes i la pujada, férem un curt descans per a fer un mos i embestir la darrera pujada ( i més llarga i forta de la jornada). Eren devers les 13 hores. Aquest tram el férem cada un al seu ritme, en petits grups, fins el monestir de Lluc.  Afortunadament no plovia, malgrat l’amenaça de pluja constant.

És la part més dura del recorregut, però també la més muntanyenca i bella. Primer travessàrem (pujàrem) el espès bosc d’alzines amb revolts amb molta pendent, Sortint del bosc el camí alterna zones més suaus amb altres amb més pendent i trams empedrats. 

Arribats a l’alzina d’en Pere, prop de Binifaldó, iniciàrem una baixada contínua cap a Lluc. Amb més ànims, pensant en el final de la ruta, acceleràrem el ritme.
a


Devers les 15,45, els darrers arribàrem a les portes del monestir  on ens esperàvem els companys. Férem la foto de rigor tots plegats i visitàrem la “moreneta” i partírem a dinar un bon arròs brut.



Repetírem Can Gallet. Amb la planxa plena i contades totes les anècdotes de la caminada, l’autobús ens tornà a Capdepera. Un any quedàrem ben més contents d’haver acabat la caminada i començàrem a pensar en la propera edició... la dècima!