Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 763
Els excursionistes de Son Servera i Capdepera pogueren gaudir de la natura en una excursió solejada i de fàcil accés


 

Partim en cotxes particulars des de Capdepera i Son Servera fins a arribar a l’aparcament del refugi de son Amer. Es tracta d’una excursió circular per les rodalies de Lluc. Una vegada allà, pujam fins al Coll de Sa Batalla, situat a 579 metres d’altitud, per començar l’excursió en un encontre dels dos grups, Camina caminaràs i Cranques Reumàtiques. 


Una vegada que s’ha passat el portell d’en Bartomeu, el camí de ferradura és agradable en un dia que no fa gaire fred, diumenge 18 d’octubre de 2020; en un principi començam un sender d’alzines amb unes vistes fantàstiques. El camí és bo de fer, amb poques giravoltes. En un rost no molt pronunciat i després d’una estona de caminar berenam, mentre alguns excursionistes aprofiten els rajos de sol. 



Seguidament, es continua la caminada i es gaudeix de la vista del puig des Castellot, iniciada la baixada entre marjades, avui plenes de pins, arribam a la Font de Sa Rota, aprofitada amb un safareiget, amb la idea de la protecció del «ferreret», petita granota endèmica de Mallorca. A prop són les cases de Sa Rota, avui en dia només queden quatre parets amb vistosos contraforts. 



El descens, molt pronunciat, per un sender bastant deteriorat, ens fa topar amb sa Font de sa Mata, forat de pou de muntanya, protegit per uns troncs.  Després arribam a Ses Figueroles, una possessiò de la Serra de Tramuntana, amb una carrera davant ses cases, amb diversos elements que formen un conjunt pintoresc del lloc, com per exemple el safareig o la cisterna, així com la paret que defensa el que podriem dir, la petita clastra.





El Consell de Mallorca , l’adqurí l’any 1998  i pareix que hi vol fer un refugi, per complementar el camí de la Pedra en Sec, allà aprofitam per fer-nos algunes fotografies.  Seguim el camí per un tirany que queda a defora a mà dreta de les cases, per allà on havíem vingut. L’estepa blanera és flora comuna del paisatge.









Diferents excursionistes d’altres grups també fan la caminada. Nosaltres, en fila índia, començam a avançar per iniciar la pujada. De mica en mica, el camí té el pendent més pronunciat i el lapiaç, amb les seves marques d’aigua, compareix. En el trajecte ens topam amb algun rotlle de sitja, que agraïm, perquè és pla. El sol ja cou una mica més i s’aprofita per fer una aturada. Seguim l’excursió, entre pedres i mates fins arribar al Bosc Gran, un alzinar encara dins del pendent pronunciat.














Després, caminam entre l’espessa vegetació, on botam un parell d’arbres caiguts, les carritxeres també ens acompanyen, mentre conversam i seguim el sender, es respecta la distància degut a la nova situació pandèmica. La humitat es nota en el camí i de vegades les botes i els pals s’enfonsen en el fang amb el perill de llenegar. Però l’excursió segueix per un paratge que tothom coincideix en considerar dels més macos que ha fet. 


Posteriorment, arribàrem a una cruïlla, on poguérem dinar, a l’ombra d’un alzinar, i descansar una estona. El sender,  en aquest punt s’aixampla i queda una pista forestal àmplia, on iniciam la pujada. El camí puja en ziga-zaga fins arribar al coll, situat a la falda de la Moleta de Binifaldó, on feim una petita aturada.





Seguidament, passat el Coll Pelat, davallam una mica fins arribar al mirador del Foment de Turisme, inaugurat amb motiu del seu centenari, l’any 2005, des de on  tenim unes magnífiques vistes del monestir de Lluc i del refugi de son Amer, ademés de tot el paratge muntanyenc del cor de la Serra, amb el Massanella , el puig Caragoler i el Galileu, si miram cap a Ponent. Davant, derrera Lluc, tot el massís del Puig Roig,  que guarda la vall de Aubarca.







Es continua la davallada, en un camí que no és gaire difícil, i que passa per l’Ermita de Son Amer, restaurada fa pocs anys,  recuperada la seva font, i que ens trasllada a la vida dura del ermità.



Finalment, s’arriba a un portell que ens conduirà a un camí obert, les arboceres són abundoses i porten nombrosos fruits, després d’arribar a un camí empedrat, s’haurà de travessar un altre portell, i creuar la carretera fins arribar al refugi. Després d’un petit refrigeri, al refugi, regressarem a casa amb els respectius cotxes. Fins a la propera excursió que serà sa Costera, dia 8 de novembre, si el temps i les circumstàncies ho volen. 


Joan Cabalgante i Guasp



Apunts naturalístics:


Xiprell (Erica multiflora L.)


Bolets


Pinar


Safrà bord. Crocus nucliflorus