Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 3132

Singapur i Maisia,

una
petita aventura


Image

    SINGAPUR I MALAISIA, UNA PETITA AVENTURA


 Aquest passat mes d’agost vaig tenir l’oportunitat de fer un d’aquells viatges que molts desitgen fer alguna vegada a la seva vida i que, de fet, ha suposat una experiència inoblidable. Varen ser 17 dies fantàstics a Singapur i Malàisia, països asiàtics que no solen ser caps de cartell a les promocions de les agències de viatges però que res tenen a envejar a altres destins mes clàssics.


 L’excusa per partir va ser la convidada que em va fer una amiga per assistir a les seves noces a Kuala Lumpur, la capital de Malàisia. No perdré massa temps a explicar per què una mallorquina es casa a un lloc tan remot doncs és una mica complicat. El fet és que com que la cerimònia era el 24 d’agost i a més tenia part de l’allotjament gratuït, vaig pensar que era una oportunitat que no es podia desaprofitar. I així vaig partir el 10 d’agost a fi d’aprofitar les meves vacances al màxim. Fins dia 17 vaig viatjar tot sol, mentre que a partir del 18 em vaig unir a la resta de convidats espanyols a les noces.


      Image

 Si alguna cosa fa mandra d’aquests viatges és el desplaçament, llarg i cansat. Varen ser dotze hores de vol fins a Singapur (des de Paris per anar i fins a Amsterdam per tornar) sense comptar les connexions passant per Barcelona. En qualsevol cas va valer la pena.

 Aprofitant l’arribada a l’aeroport de Changi (Singapur), per cert amb unes instal•lacions espectaculars, vaig passar tres dies al petit país equatorial. En principi no entrava dins els meus plans, ja que l’escassa informació de què disposava em deia que es tractava d’una gran ciutat de gratacels amb població majoritàriament xinesa dedicada als negocis financers i al comerç. Perè la guia Lonely Planet que em vaig comprar poc abans de partir (imprescindible per a visitar aquests països tan remots) em va acabar de decidir.


      Image

 I efectivament, a primera vista pot semblar una ciutat nord-americana, amb molts de gratacels, molt activa i amb la gent molt capficada en els seus treballs i negocis, és a dir, poc atractiva per a visitar. Però la ciutat-estat amaga molts llocs interessants, en primer lloc el seu jardí botànic, un espai selvàtic espectacular enmig de la ciutat, amb rutes preparades per als caminants. Vos puc assegurar que un té la sensació d’estar enmig de la jungla, amb tota aquella vegetació i fauna tan típica dels documentals de televisió. A un racó de la instal•lació hi ha el jardí d’orquídies, també d’inexcusable visita.


      Image

 La zona financera és la mes moderna de Singapur, aferrada a la zona portuària, i hi destaquen la “Esplanade” i els “quais” (mollets devora el riu). Pero el més interessant de la ciutat són els seus barris “temàtics”: China Town, Little India i el barri musulmà. Com bé indiquen els seus noms, son barris habitats majoritàriament per xinesos, indis i musulmans, respectivament. Són zones increïbles, totes plenes de gent, mercats i botiguetes. Quasi tot sorprèn al viatger occidental, l’aspecte i vestits de les persones, els colors, les olors, l’arquitectura... És sorprenent el contrast entre els edificis antics, tant els colonials de l’època anglesa com els temples de totes les religions, i els gratacels més moderns que s’alcen just al costat. Hi ha una munió de temples per a visitar, de totes les religions (cristiana, budista, hinduista i musulmana), alguns d’ells molt interessants. És un altra món que, sobre tot, no deixa indiferent. Jo vaig gaudir molt, mirant sempre de no fer massa el “guiri”, tractant amb la gent, menjant el que ells mengen i suportant amb estoïcisme la calor i la humitat.


      Image

El menjar va resultar molt bo, també molt picant, i vaig mirar de provar un poc de tot (bàsicament xinès i indi). I totes les menjades utilitzant broquetes (“palillos”), entre altres coses perquè a Geylang, el barri on estava el meu hotel, era l’únic occidental que es passejava pels carrers. I lògicament els xinesos no varen comprar coberts occidentals només per a  mi. Geylang crec que va ser el que més em va sorprendre, perquè varen ser 72 hores rodejat de gents, races, llengües i costums totalment estranyes per a mi. Però el tracte va ser excel·lent i en cap moment vaig passar pena per la meva seguretat, més aviat tot el contrari. Allà la vida es fa al carrer, supòs que en part a causa del clima, i sobre tot quan arriba l’horabaixa una munió omple els carrerons i les innumerables terrassetes on serveixen menjar i beure. El súmmum de l’exotisme es troba sense cap dubte al mercat de Geylang Serai, un mercadet tradicional asiàtic situat a una placeta a la que s’hi accedeix per un carreró estret. Allà s’hi poden trobar productes tan variats i estranys com peix sec, granots, rajades verinoses i anguiles, entre altres coses, que venen persones que pareixen tretes directament d’una pel·lícula.  

 En definitiva, que va valer la pena visitar Singapur, amb l’avantatge que és un lloc que es pot recórrer a fons en tres o quatre dies.

      Image
  

 Després de tres intensos dies a Singapur, dia 14 vaig agafar un bus cap a Kuala Lumpur (6 hores per carretera). La frontera entre els dos països és curiosa ja que estan separats només per una estreta franja d’aigua. I a una i a altra banda del pont que uneix ambdós territoris hi ha els respectius controls d’immigració. No vaig tenir cap problema a excepció de l’anècdota que els policies malais varen quedar ben convençuts que era família del tennista Rafel Nadal.


 La idea inicial, consell de la meva amiga, era dormir aquella nit a KL i a l’endemà partir cap al parc nacional de Teman Negara, un immens territori d’autèntica selva i fauna variada (tigres, serps, aucells interessants, sangoneres, etc), on havia de passar tres intensos dies de trekking. Però el cansament que ja duia acumulat em va fer canviar d’opinió i cercar un altra objectiu, un d’aquells somnis tant típics dels occidentals: passar uns dies a un petit bungalow de fusta al costat d’una remota platja tropical tota plena de palmeres i cocoters.


      Image

 Però per aconseguir una reserva a un lloc d’aquests necessitava un poc d’ajuda, i així em vaig dirigir a l’oficina del pare de la meva amiga a KL. Allà vaig poder experimentar tot el que m’havien contat sobre el fabulós tracte i l’amabilitat de la gent malaia, ja que els treballadors de l’oficina es van desfer en atencions, de fet no varen aturar fins que vaig ser dins el bus que em traslladaria al meu destí. I aquest no era altra que la mítica i llunyana platja de Cherating, molt ben tractada a la Lonely Planet.


 A Cherating, a uns 300 kms. de KL, s’hi pot anar en avió, però el plantejament del meu viatge era un altre, més en contacte amb la gent i el paisatge, motiu pel qual vaig agafar un bus que uneix en 4 hores KL amb Kuantan (capital de la província oriental de Pahang). I des de Kuantan la manera més segura d’arribar a Cherating és contractar un taxi que, per uns 12 euros, t’hi duu en una hora. 


      Image

 He de dir que el cap de setmana passat a Cherating va complir totes les expectatives, començant per un accidentat viatge d’anada amb el taxi. Una monumental turmenta d’aigua va convertir el trajecte en una odissea plena de perills, més quan el conductor devia trobar que es jugava el campionat del món de ral·lis per aquelles carreterones. Bé, va ser un d’aquells moments en què no saps si allò passa realment o si de sobte t’han fet protagonista d’un film de Hollywood.

      Image


 Cherating és un lloc meravellós, una extensa i bella platja tota rodejada de vegetació tropical i que ha sabut protegir la seva bellesa del turisme massiu. L’únic que hi ha són construccions de fusta i un petit carrer amb mitja dotzena de botigues i restaurants. No hi ha bancs, ni transport públic, ni grans comerços, així que te n’hi has de dur quasi tot el que puguis necessitar. Les províncies orientals de Malàisia son les mes tradicionals i autèntiques, i també les més influenciades per la religió musulmana (cal recordar que la majoria de la població malaia és musulmana) per la qual cosa la majoria de dones van amb vel. Afortunadament, i esperem que sigui així per molt de temps, aquesta influència és moderada i no es veuen els disbarats d’altres països musulmans, de fet el tracte al visitant estranger es afable i educat.


      Image

 La sensació de ser a la fi del món s’accentua un poc a Cherating per distints motius: les dificultats per arribar-hi, la ínfima presència d’estrangers (érem 10 o 11 occidentals en tota la zona), l’exhuberant vegetació i la poca gent nadiua que entén l’anglès. Varen ser dos dies fantàstics a un meravellós bungalow enmig de palmeres, una platja pràcticament deserta i una aigua de la mar calenteta (massa calenta diria jo). Hi havia un petit “xiringuito” a la platja, regentat per joves de la zona, on el dissabte vespre hi va haver un poquet de festa, sense oblidar que una vegada que se’n va el sol no hi ha massa activitat, a Cherating. En qualsevol cas, varen ser uns dies inoblidables.

 De tornada cap a KL vaig haver de passar unes hores a Kuantan, on vaig aprofitar per visitar la seva espectacular mesquita.


      Image

 I fins aquí la primera part del viatge. La setmana que ve miraré de contar-vos-en la segona part, bàsicament transcorreguda a KL, junt amb altres convidats a les noces, però amb visites a llocs propers i amb experiències igualment engrescadores.


              PERE FUSTER NADAL