Biel Capò,
la cara de [M] a Capdepera
Parlar amb el serverí Biel Capó és fer-ho amb un periodista que viu a primera línea de la noticia de la Comarca. Actualment compagina la seva dedicació com a reporter de Televisió de Mallorca i de Diario de Mallorca, oferint una informació de proximitat tant a la cadena insular i com al diari. Cal dir que el nostre municipi, i els seus veïns, han estat ben presents a RTVM, i de fet aquesta cadena ha gaudit d’una bona audiència a Capdepera. Ara ja sembla un fet el tancament de RTVM, un fet irreversible, i és en aquests moments que hem volgut conèixer de més a prop en Biel Capó, el professional de la informació, però també la persona.
- Com i quan començares a treballar per a la televisió?
- Uf! Vaig començar devers l’any 89, va ser a la televisió local de Son Servera, fins al 2005, quan el govern del Sr Mates ens deixà sense canals a les televisions locals i va sorgir la idea de fer la xarxa de televisions locals, la radio televisió de Mallorca, amb el compromís del Consell de Mallorca. Concretament, el 5 de setembre de 2006, a un plenari del Consell, per unanimitat de tots els partits polítics, s’acordà la creació de Ràdio Televisió de Mallorca, aprofitant la xarxa de televisions locals, i en els seus estatuts es reconeix el caràcter especial de les televisions locals.
- I tu com hi vares aterrar, en el món aquest de la informació local?
- Crec que la meva primera experiència va ser al 86, quan a Son Servera hi havia ràdio local i em demanaren per fer ràdio, i vaig col•laborar-hi. Jo aleshores estudiava el món audiovisual, a la part més tècnica, i el 89, amb un grup d’amics, vàrem proposar crear una associació per posar en marxa un canal de televisió local a Son Servera. Jo vaig començar com a president, i a poc a poc ens vàrem integrar a la xarxa de televisions locals, que aleshores es deia Federació de Televisions Locals de les Illes Balears, que estava formada per 18 emissores de Mallorca, 2 de Menorca i una d’Eivissa i Formentera.
- Estàveu professionalitzats o era en pla aficionat?
- Ho fèiem tot desinteressadament, cadascú tenia la seva feina, gairebé tots treballàvem al matí i cobríem les noticies al capvespre. Així i tot, algú disposava dels matins lliures i cobria les noticies. Jo, per exemple, feia feina a una notaria. L’any 2003, Diario de Mallorca em va fer una oferta per poder col•laborar amb ells. Jo vaig acceptar i vaig començar d’una forma més professional, cobrint el buit informatiu de la part d’aquí. De fet, ja es parlava del tancament de les televisions locals, i després ja va venir l’etapa amb Televisió de Mallorca. En aquella època va haver-hi una lluita perquè, amb la canvi al sistema digital, es tenia por que no fos per a eliminar les televisions locals i s’emprassin per a col•locar els canals de televisions afins. Es va crear a, Granollers, el Grup 9, una associació que aglutinava totes les televisions locals d’Espanya, a fi de defensar els seus interessos, però els de Balears no vàrem tenir temps de reaccionar. El govern Mates va ser el primer a posar-la en marxa, sense consensuar res. La resta de companys de la Península van poder continuar lluitant per arribar a acords i així, a Madrid, Catalunya, Canàries i Andalusia, van arribar a convenis i acords... Aquí només ens va quedar l’opció de Radio Televisió de Mallorca i mirau com ha acabat.
- Quan acabarà Televisió de Mallorca?
- Si ens atenem al que diu el director general que tenim ara, que ha vingut a “liquidar” i no ens engana, entre el dia 15 i el 18 de setembre Televisió de Mallorca estarà tancada.
- Amb el tancament, Televisió de Mallorca paga el seu pecat d’origen, que fos “Telemunar”? Per què creus que se tanca?
- Televisió de Mallorca, en els darrers cinc anys, ha deixat ben clar allò que és i el que ha volgut ser. És veritat que quan va néixer ho va fer amb aquest segell, amb aquesta marca, de “Telemunar”, però el temps ha demostrat que no. És cert que la presidenta que va apostar per Televisió de Mallorca va ser ella, però només va estar sis mesos més al Consell, molt poc temps. Després va entrar-hi Francina Armengol, en la mateixa línia. Ee va professionalitzar, va entrar na Marisa Goñi, una periodista professional. Així, la marca de RTVM és la proximitat, la informació de proximitat, que cap de les grans cadenes fins ara havia donat. Es tractava d’un buit informatiu que quedava, que no cobria IB3, des de la desaparició de les televisions locals i que nosaltres hem intentar cobrir. Aquests quatre anys, Televisió de Mallorca ha estat una televisió de proximitat, de la informació local, dels pobles de la Part Forana...
- Teniu índex d’audiència fets?
- Sí, sí que n’hi ha. Darrerament hi havia audiència, tot i que alguns polítics s’han assaciats de dir que no; la veritat és que n’hi ha. No record les xifres exactes, però els darrers fets eren ben encoratjadors. Record els de la pàgina web, una pàgina sense grans pretensions i pràcticament sense pressupost, que es troba entres les més visitades. Concretament érem els quarts, i això ens demostra que la informació de proximitat interessa.
- Aleshores, quins són els motius reals del tancament?
- Si fos el cost, de devers 10 milions d’euros, el primer que haurien de fer és tancar IB3, que ens costa 62 milions, però no és així. A un mallorquí Televisió de Mallorca i Ona Ràdio li costen uns 9,5 euros anuals, mentre que IB3 ens costa 150 euros. Televisió de Mallorca no té dèficit, mentre que IB3 sí. Així queda clar que no és per qüestió econòmica. Perquè quedi clar per a tothom, amb el pressupost de 60 milions d’IB3, i això que s’ha reduït a la meitat ja que era de 120, es podria crear una Televisió de Mallorca, una altra d’Eivissa i Formentera i una de Menorca, i ningú descarrega els professionals que fan feina. Clarament, no és per motius econòmics, així que hi deu haver motius polítics. Per la meva part, és la segona vegada que visc el tancament d’una televisió, i cap de les dues ha estat per motius econòmics, sinó polítics.
- No pot ser que hi tenguin a veure les pressions dels grups mediàtics de referència a les Illes?
- No ho sé, hi pot haver aquest tipus de pressions, lògicament, però ells també viuen, en part, gràcies a Televisió de Mallorca. Televisió de Mallorca no són només els 150 treballadors que en viuen directament, també ho són les petites productores i aquests grups de la informació de què parlau. Jo crec que aquests grans grups on tenen la tallada és a IB3.
- I no hi pot haver la intenció de llevar d’enmig un competidor que, a més, els posa en evidència?
- És cert que Televisió de Mallorca ha creat una xarxa que començava a vendre productes propis al mercat audiovisual català, es fan col•laboracions de programació amb Andorra i amb la xarxa de televisions locals de Catalunya i el país Valencià. Que això, possiblement, no interessi a algú? Pot ser...
- En definitiva, a qui beneficia la desaparició de RTVM?
- Està clar que sense [M] el mercat audiovisual de Mallorca, i en català, quedarà molt i molt reduït. Hi ha molts de professionals de les petites productores que ja no tenen feina, després serem els de la casa, de fet ja hi ha molts que es plantegen sortir de l’illa per cercar feina, el seu futur passa per partir. Aquí a Mallorca quedaran poques opcions.
- I no hi possibilitats de reconduir la situació?
- Per fer un projecte, cal que sigui a llarg termini, qualsevol iniciativa necessita temps, i el temps no te’l donen. El missatge és clar: s’ha de tancar i no importa xerrar-ne pus.
- I el canal que quedi buit?
- Si no canvia la llei (tenen majoria absoluta), el canal buit és dels Consells, i no es pot cedir. Però, això avui és blanc i demà negre.
- I la possibilitat de reconvertir [M] en un canal de pagament o d’abonats?
- La viabilitat és gairebé nul•la, ja que el manteniment de la xarxa dels repetidors és molt car i a més has de treure els sous de la gent que s’hi dedica. És difícil. Pensau que les Illes Balears no tenen un model audiovisual, de fet s’ha crescut sense un model, més aviat ha anat en funció dels polítics de torn.
- I Internet?
- Bé Internet és el futur, és lliure, i jo esper que en dos o tres anys a Internet hi hagi molta televisió, i la televisió de proximitat serà la que, segur, tornarà a tenir el seu espai, la seva quota de pantalla i s’encarregarà de la informació més propera al ciutadà. Crec que és l’única solució que hi ha.
- Mentrestant, què fareu? I amb això volem dir que voldríem veure-us, ja sigui per Internet o d’una altra forma, que la cosa no s’aturàs...
- És molt difícil... Com diu una companya de Televisió de Mallorca, ens haurem de reinventar. I reinventar-se potser sigui tornar a allò que fèiem amb les emissores locals, fer feines per a guanyar-nos les sopes en un altre lloc i mirar de fer un canal d’informació de proximitat, que és el que sempre hem fet, ja sigui a Internet o amb una altre opció. Curiosament, tots els tancaments de mitjans de comunicació afecten les televisions petites i de proximitat. Jo faig comtes seguir en aquest món. Quan varen tancar les locals em va saber molt de greu, però vàrem seguir, i quan sortí Televisió de Mallorca apostàrem per aquest projecte. Ara seguirem. És que, si no, seria renunciar a la informació de la nostra identitat com a poble i en català, que és el que pareix que no volen.
- No temeu un desembarcament, a IB3, de professionals de fora, com ja va ocórrer anteriorment?
- Possiblement sigui així. Aquests moviments, el nomenament d’un conseller com a director general de l’ens i el tancament de Televisió Mallorca fan pensar coses rares.
- Què hi vols afegir, per acabar?
- No, res, només donar les gràcies a la gent que ens ha recolzat, bé amb la recollida de signatures contra el tancament, bé manifestant públicament el seu suport o bé parlant personalment amb nosaltres. Gràcies a tots.