- Biel, con sorgeix la teva afició i el teu interès per la pintura?
- A mi, des de sempre m’ha agradat la pintura i tot el que fa referència a l’art. Degut a la meva feina m’era impossible poder pintar d’una forma constant, de fet pintava i ho deixava moltes vegades, fins que ara he dit que vull pintar el que em surt de l’ànima, de dins jo. No me fitxo ne ningú, pinto el que me surt i el que m’agrada.
- Quin temps fa que et dediques a la pintura, com se diu “en cos i ànima”?
- Des del juliol passat, ara que m'he jubilat tenc temps i puc dedicar-m'hi. Puc passar hores, dies a l'estudi amb els quadres i pintures.
- Quin és el teu procés creatiu?
- Des de sempre, m’han agradat les coses alegres, que no semblin serioses i vull que els meus quadres tinguin aquesta alegria i vistositat. Desenfadades, aquest vull que sia el meu punt de partida...
- En la teva obra t’inspires en qualcú, algunes referències?
- Sempre he fet abstracte i no tinc ni una petita aspiració en res que hagin fet els altres, el que pinto és el que me surt i trob que ho he de fer així. No copio ningú, ni intento fer el que fan els que fan els altres, la meva manera de pintar és fer el que me surt de dins i res més.
- Dexa'ns insistir, quant et poses davant un llenç agafes un colors o altres en funció d’uns sentiments o estats d’ànim...
- Et diré que no cada dia pots pintar, no cada dia estàs bé per pintar, perquè si no tens l'ànim i l'entusiasme per fer allò que penses i voler crear una cosa no la fas. No és el mateix el pintar i fer una obra d’art que "fer taques". Si no tens una inspiració en aquell moment i veus els coses d’una manera, val més que no pintis i et quedis quiet o vagis al bar.
- Quins són els colors que més t’agraden per treballar?
- M’agraden quasi tots els colors, de fet sol emprar tots els colors i de vegades n'utilitzo set o vuit i després, damunt el quadre, hi faig mescles.
- Com respon el públic a la teva pintura?
- En principi me va venir de nou que en el poc temps que me dedico “seriosament” a la pintura, la gent m’hagi fet tant de cas. He exposat en alguns pobles i en tots m’han obert les portes, no m’ha fet esperar mi una hora, i a part d’això se venen quadres.
- I perquè a Capdepera?
- Jo t’ho diré. Vaig fer una exposició a Maria de la Salut i va haver una senyora, que és de Capdepera, me va dir: “ Per què no dus una exposició a Capdepera?” i jo li vaig dir que ho intentaria i ella me contestà “ Jo miraré de xerrar amb qualcú d’allà”. Un dia va venir bé i vaig venir a Capdepera, vaig trobar en Pere Cortada i me va obrir les portes. I així va ser tot. Jo vull anar per tot, hi ha molt de llocs per anar... Al Teatre no anunciàrem gaire, però ho ha vist molta gent; ara al Centre Cap Vermell hi ha més obra i es pot gaudir amb més perspectiva.
- En l'escrits que Pere Cortada va fer sobre la teva exposició al teatre, troba que en els teus quadres són com una explosió còsmica, com tornar als orígens... Tu, te sents identificat amb aquesta definició?
- I tant!, jo tinc una afició per aquestes coses, de com se va crear el món i tot el tema de la creació de l’Univers. Sempre que fan un programa d’aquest tema, m’oblido de tot el demés, em te fascinat.
- Aquesta exposició du el títol de “Mediterrània”, com a bon mallorquí, ets sents part d’aquesta mar Mediterrània, com ho reflecteixes en les obres?
- Jo me sent part del Mediterrani, aquesta mar que ens envolta, abraça i també, de vegades, ens violenta. Som mallorquí de soca rel i sempre defensaré les Illes Balears. He nascurt vora la mar, som una mescla de cultures i tenim una llum i uns colors especials, crec que incosncientment això surt a les pintures... No m’aniria a cap altre lloc a viure per res del món.
Gràcies. Esperem que la teva exposició vagi molt bé.
- Convidar-vos a tots a la inauguració divendres dia 15 de març a les 19,30h
Aquest és el text que Pere Cortada va escriure amb motiu de l'exposició al Teatre:
Les obres de Gabriel Gamundi son un retorn als orígens al "Big bang", al punt inicial en el que es formà la matèria, l'espai i el temps. Una explosió còsmica, de colors, de moviments que porten la pols còsmica, la pols dels estels de la que tots en formam part. Cada obra igual, cada obra diferent.
L'art abstracte és el contrari del figuratiu (és a dir, la representació d'objectes identificables mitjançant imatges que es poden reconèixer). Per tant, l'abstracció no representa «coses» concretes de la natura sinó que proposa una nova realitat. Proposa un “art pur” mirant més enllà de la nostra realitat.
L'art abstracte existeix independentment de la realitat, l'allunya, treballa des d’una altra perspectiva. Gamundí desenvolupa un art expressiu: subjectiu i espontani, de vegades improvisat, on el protagonisme és l'expressivitat de l'artista, que prescindeix d'estructura i es bolca en el gest, el material i el sentiment que provoca l'obra. És, sobretot, suggerent. Permet a l'observador sentir-se còmode, aprofundir en detall i sobretot abandonar la realitat per un moment.
Si a Kandinski "l'objectivitat, la descripció de l'objecte, no li era necessària", a les pintures de Gamundi tampoc. Són prou eloqüents, fets des de la llibertat més absoluta que cerca capturar l'emoció de l'espectador.
A una edat ja avançada Gabriel Gamundi, descobreix l'afectivitat des d’un instint primari, els sentiments a través de la seva pintura creant un discurs original i iniciàtic on reflecteix les meravelles de la creació a través dels colors i espais comuns. Sempre, inconscientment, des d’unes arrels mediterrànies, de vora la mar, de gust de sal, que mostren unes onades inconscients que arriben, dolces i plaents, a l’arena de la platja.