Aquest estiu  ha estat desconcertant. Hem patit onades de calor com mai havíem tingut, les temperatures màximes han estat molt elevades (i les mínimes nocturnes també), l’aigua de la mar està més calenta que altres anys... Però és un fenomen puntual o estam davant un cicle  que durarà molts anys? Com afecta a la mar i els seus habitants?  Un amic, davant les meves queixes de la calor que havia fet durant el juliol me contestà “ Idò gaudeix perquè pot ser sigui el juliol més fresc que coneguis”... Pot ser que les temperatures encara pujaran més els propers anys? D’aquesta temàtica i d’altres com la Reserva Marina, parlem amb na Sandra.

- S’ha presentat el PORN de l’ampliació del Parc de Llevant que suposarà un gran augment de la seva superfície. Com creus que afectarà aquesta ampliació a la Reserva Marina de Cala Rajada?

- En principi l’augment de la superfície marina del Parc coincideix pràcticament amb l’espai de la Reserva Marina ja establerta. Jo crec que en matèria de pesca, tant professional com recreativa, de moment prevaldran les normes de la Reserva Marina, per tant sembla que no canviarà res. La Reserva Marina va des de Sa Pedruscada fins a Cala Mata, per tant la zona ampliada del Parc Natural ja estaria afectada per les seves restriccions i normes. 

- Ja que parlem de la Reserva Marina com valores els anys de funcionament?
- Enguany fa 15 anys de la creació de la reserva marina. En general hi ha llocs dins la reserva que sembla que si s’han recuperat com ara les zones prop dels farallons i puntes, zones que ja eren bones abans. Aquestes àrees que abans ja tenien força vida ara n’hi ha més. La recuperació depèn molt de la degradació que hi havia en el moment de la creació de la reserva, per tant la recuperació no és homogènia per tota la reserva. Qui més ho noten són els submarinistes i els qui fan fotografies, troben més peixos de més espècies. Pel que fa a la pesca artesanal no es veuen grans canvis, malgrat estar restringida aquesta activitat dins la reserva, durant tot l’any si no hi ha un art, n’hi ha un altre. Al manco la pesca es manté i no ha anat per avall com passa en altres zones de Balears on no hi ha reserves marines.
És cert que s’han recuperat certes espècies com ara les cigales mallorquines que ara se n’hi veuen més (abans no n’hi havia tantes), els escorballs, s’observen més moles de déntols i anfossos petits, ... algunes espècies han millorat.
Resumint, la reserva ha millorat bastant en molts d’hàbitats i en alguns altres, per les seves característiques, no tant, senzillament perquè l’hàbitat no dóna per més. S’han recuperat espècies que feia anys que no es veien, estan sortint alguns tipus de rajades, com la mantellina o el càvec, que ara comencen a reaparèixer, espècies rares que ara es veuen més freqüentment .
 

- Diuen que n’hi ha més peix i també que és més gran...
- Sí, jo ho he notat per exemple amb els molls. Els molls, des de que va començar la reserva fins ara, tenen una talla mitja que ha augmentat un centímetre, que pot semblar poc però és molt significativa per aquesta espècie. També hi ha altres espècies com les variades, els sards, les cànteres... que han augmentat bastant de mida i quantitat, sobretot a l’entorn de la reserva integral.

- S’ha comentat molt (ha estat publicat) que l’aigua del mar Mediterrani ha augmentat la seva temperatura fins a 5 graus. Primer penses que és una cosa puntual  o continuarem amb aquesta tendència?
-  Penso que anem cap a una tropicalització, perquè aquests episodis de calor no són una cosa només d’enguany. Els darrers anys ja hi ha hagut episodis d’altes temperatures, concretament al 2004 va haver una, al 2015 i 2017 també..., que afecten principalment als primers 45 metres de fondària, i això sembla que serà una tendència que continuarà. Enguany hem batut rècords, i possiblement quan tornem a tenir un episodi de calor tornarem a batre rècords, la tendència és a l’alça.

- Quines conseqüències pot tenir aquest increment de temperatura a la mar?
- Pot tenir diverses conseqüències. Primer moltes espècies viuen en un rang de temperatura i es poden veure obligades a marxar a zones de més fondària o inclús a migrar a altres aigües més cap al nord on són més fredes. Per altra banda, l’escalfament afavoreix que venguin espècies invasores de climes més tropicals i hi hagi un desplaçament d’espècies d’aquí. Aquest increment de temperatura ja està provocant una mort massiva d’algunes espècies com els coralls, esponges, gorgònies... inclús podria arribar a patir la posidònia, podria afectar al seu cicle vital. Totes elles espècies clau per mantenir el funcionament i la biodiversitat marina.
En un principi les previsions eren que cada cent anys augmentés un grau la temperatura de la mar i en els darrers quaranta anys ja ha augmentat 1,4 graus i es preveu que a final de segle hagi augmentat 2-3 graus, que és molt!
A més de la temperatura també  pot haver-hi altres factors com la disminució de l’oxigen. Si desapareix la posidònia, que és una planta que capta i emmagatzema 20 vegades més diòxid de carboni que els boscos terrestres i produeix oxigen, el que passarà és que augmentarà el diòxid de carboni a l’aigua acidificant-la, baixant el pH i dificultant la formació de carbonat càlcic que formen les closques de les petxines i crustacis com la llagosta, els coralls, ... Aquest animals queden més dèbils i la seva població disminueix. La contribució de la Posidònia a la descarbonització del planeta és vital i cal lamentar la reducció d’aquestes praderies que des de el 1960 ha estat d’entre un 13% i 38% depenen de la zona del Mediterrani.
Els efectes no els hem de valorar només pel que ha passat enguany, són efectes que pot ser seran constatables a llarg termini. Revertir aquest procés és impossible però és molt important frenar la situació i evitar que augmenti i s’acceleri. Hem de canviar la forma de viure i realitzar una transició ecològica justa per tractar de mitigar els efectes sobre la diversitat.

Fons de coral·ligen entapissat per l’explosió d’algues degut a les altes temperatures. Foto: David Díaz.

- Pot haver qualque efecte positiu?
- Bono... hi ha espècies que estan més acostumades a aquestes temperatures més altes i podran expandir-se una mica més com el gall de Sant Pere, que és un peix d’origen subtropical, o les llampugues que els agraden les aigües calentes. Però parlem d’espècies molt concretes.
D’altres que són d’origen més fred com el lluç o el jonquillo poden acabar desapareixent si segueix augmentant la temperatura. A la llarga crec que hi haurà més pèrdues que guanys, i no només parlem de pesca. Se perdrà també en biodiversitat, fortalesa i sostenibilitat dels ecosistemes. Si es comencen a debilitar alguns organismes tot se pot desequilibrar.

- L’aigua esta tan calenta com diuen?
- L’aigua està a més temperatura del que és habitual. Aquest mes d’agost hem estat bussejant en diferents indrets de Mallorca, com ara Formentor, Pollença, Andratx o aquí a Cala Rajada i l’aigua a la superfície estava a 31-32 graus, que és moltíssim! En una situació normal durant l’agost l’aigua de superfície hauria d’estar entre 25 i 27 graus, ara estam a 5 graus per damunt.

- Ens comenten que enguany no ha hagut embat...
- És curiós però dúiem una sèrie d'estius amb nombrosos episodis d'embat, i enguany no han hagut ni vents, ni corrents i si afegim les altes temperatures, ha fet que les capes d'aigua no es mesclin. Baixes a 30 o 40 metres i l'aigua està a 20 o 21 graus quan l'any passat estava a 16-17 graus.
Hi ha menys diferència tèrmica entre la mar i la terra, i l'aire no es mou. No es genera vent i per tant no hi ha l’embat d’estiu característic.

Llagostes vermelles (Palinurus elephas) afectades també per la proliferació d’algues que se’ls hi posa a les antenes i els hi destorben en les seves funcions sensorials. Foto: David Díaz.

- Fa uns dies publicàvem unes imatges de Cala Agulla, amb les aigües groguenques. Quin és el motiu?
- Quan l’aigua s’escalfa més del normal hi ha certes algues que proliferen bastant. Son algues filamentoses, que creen com una mena de tela d’aranya. També hi ha el que s’anomena llepó, una mena d’agregat entre fitoplàncton, micro-algues i bactèries que formen una mena de moc que ho cobreix tot, les esponges, les gorgònies...inclús a les xarxes dels pescadors. Aquesta substància fa que els sediments s’hi aferrin també i fan com un fang que ho entapissa tot. Això és degut a la calor i ha passat altres anys, però si la calor és major i dura més temps, la proliferació és més intensa.
També s’ha de dir que a les platges hi ha milers de persones i les cremes solars i bronzejadors embruten molt i generen una pel·lícula de greix i fa que aquestes algues hi queden com aferrades. No està clar que afecti  a una major proliferació però se noten més.
Pensa que fa anys que no havíem tingut un estiu amb tants de dies de calma, no han hagut pràcticament corrents, ni vents, i  tot això fa que l’aigua s’encalenti més, que no se barregi i algunes algues proliferin més fàcilment.

 - Què penses de la pressió humana a les platges? Cala Gat i Son Moll sempre han estat molt plenes (són platges urbanes), per ara Cala Agulla també sembla estar saturada... i hi ha barques per tot.
- Enguany hi ha molta gent per tot. L'altre dia quan bussejava per Cala Agulla hi havien dos mega iots ancorats gairebé a peu de platja i això no pot ser. Actualment, a la zona de la Reserva Marina només se pot fondejar a la zona d'arena de Son Moll i Cala Agulla-Es Gulló. A Cala Gat no és permès, abans se deixava però com que els redols d'arena són molt petits les àncores fàcilment acabaven afectant a la posidònia i s'ha S’hauria de conscienciar més a la gent que visita el nostre litoral de que estan en un espai protegit i que per tant si el volem mantenir així de conservat, és imprescindible posar limitacions.

- Posar boies a les platges no podria ser una solució per limitar el nombre d'embarcacions?
- Sí podria ser, però parlem d'infraestructures cares perquè s'han de posar boies ecològiques (són boies que no utilitzen blocs de formigó i es fixen al fons mitjançant unes estructures en espiral que a penes alteren el lloc on s’aposenten, a més les cadenes i caps queden en suspensió sense entrar en contacte amb el fons) i es precisa d’un manteniment i control. S'han de poder treure quan acabi la temporada, perquè els temporals les poden malmetre... per tant s'hauria de pagar. La gent que té grans embarcacions potser no tindrien problema per pagar, però els qui venen amb barques petites o llaüts... Ara hi ha empreses que lloguen petites llanxetes al port de Cala Rajada i van per tota la costa, de cada vegada s’ha anat augmentant més la freqüentació per mar de cales i platges, i estar clar que el fondeig de totes aquestes embarcacions s’hauria de regular amb boies per no malmetre el fons marí.

Gorgònia vermella (Paramuricea clavata) ofegada per la proliferació d’algues degut a les altes temperatures. Foto: David Díaz

- A altres països quan vas a un Parc Natural o una Reserva Marina pagues una quantitat més gran o més petita pel seu manteniment. Al nostre país no n'hi ha aquesta filosofia.
- Mantenir la Reserva Marina costa doblers, molts de doblers i, evidentment, si poguessin invertir més es podrien fer més coses. Aquí a Balears, a part de les llicències de pesca recreativa que es demanen per fer aquesta activitat dins les reserves marines, no hi ha cap altre quota aplicable en espais de reserva. Els doblers per fer front a les despeses que generen surten dels pressuposts generals de la Direcció General de Pesca, d’ajudes de fons europeus i en una petita part de l’Ecotaxa, però de moment no s’està imputant cap quota als usuaris d’aquests espais. Falta més educació ambiental i conscienciació.

- A nivell d'investigació, ens podries parlar de quins projectes es duen a terme?
- Dins l’àmbit de la reserva actualment per part de la Direcció General de Pesca del Govern Balear s’està fent el seguiment de les poblacions de peixos fins a 30 metres mitjançant censos de busseig, i per part nostre, des de el Centre Oceanogràfic de Balears, duim a terme el seguiment de la pesca artesanal. A més, aquests darrers anys s'han fet una sèrie de projectes com el dels micra-plàstics, en el que la Reserva va ser un dels llocs de tot el Mediterrani on se va valorar la presència de micra-plàstics. També s'ha fet el seguiment de les poblacions de cigala mallorquina i de nacres i de l’estat de la Posidònia.

- Per cert com es troba població de nacres? S'ha recuperada?
- Els individus que han sobreviscut són d'una altra espècie de nacra (ens aclara que hi ha dues espècies de nacra Pinna rudis i Pinna nobilis) o són exemplars híbrids (individus que s'havien creuat entre les dues espècies). De la nacra gran (Pinna nobilis) que és l’espècie que s’ha vist afectada per mortaldat massiva degut a una infecció parasitària, no s'hi troben exemplars vius. Es segueix fent un seguiment de tots els individus detectats en les prospeccions científiques però també de tots els individus que han estat observats per la població aficionada al submarinisme. Amb el tema de la nacra hi ha hagut una gran resposta del públic en general, del que ara anomenem ciència ciutadana, i que ha estat molt útil per ampliar les zones on s’ha detectat la mortaldat de nacres.
Anys enrere li va passar el mateix a la cranca i d'aquí uns anys no sabem què passarà! La proliferació de paràsits és un conseqüència més del canvi climàtic i contribueix a la debilitació de l’ecosistema Mediterrani.

Nacra (Pinna rudis), l’espècie que no s’ha vist afectada per la mortaldat. Foto: David Díaz.

- Vols comentar alguna cosa més?
- Així del tema de la Reserva comentar que dels usuaris ens arriben comentaris de satisfacció. Per exemple dels clubs de busseig estan molt satisfets perquè hi ha més peixos i més varietat, i això que en un principi tenien reticències amb la creació de la Reserva, com el sector recreatiu o els xàrters. Ara s'hi pesquen més raors, de fet quan s'aixeca la veda del raor Cala Rajada és un dels llocs estrella de Mallorca per aquest tipus de pesca.
La nostra zona és molt productiva, a més el canal de Menorca (que aviat serà un espai protegit, amb certes restriccions) és una zona rica en peix, perquè té molta diversitat d'ambients i alguns d’ells bastant ben conservats encara, hi ha corrents, menjua...



No estam gens malament, la nostra zona és una bona zona tan per la pesca com per la seva biodiversitat. Altres llocs de les illes estan molt pitjor, i per això estan demanant Reserves Marines perquè veuen que funcionen. A l'Estat n'hi ha tres que esperen, amb les mateixes característiques que la nostra, també promogudes per pescadors, però no s'aproven per falta de pressupost. Si no hi ha doblers per a fer una bona vigilància no té sentit declarar una Reserva Marina, per moltes normes que posis necessita de l'element dissuasiu i sancionador per fer-les complir. I tot i així,  es fan malifetes aquí i arreu, continuen havent furtius i gent que es vol saltar la normativa quan li convé. Sempre trobes gent que perd el respecte i pensa que pot fer el que vulgui quan vulgui, i aquests s'han de controlar. Del que hem parlat de la temperatura de l'aigua del Mediterrani segueix augmentant i segur que tindrà conseqüències, però no serà enguany ni l'any vinent, serà a la llarga perquè els ecosistemes van quedant tocats i si es repeteix al llarg dels anys s'anirà notant de cada vegada més els canvis en els ecosistemes.

Agraïm a na Sandra el temps que ens ha dedicat a aclarir alguns dubtes al voltant de l’increment de la temperatura de les aigües del mar Mediterrani, dels efectes que pot tenir i que ens posés al dia de la Reserva Marina, en el seu 15è aniversari.