Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 977

Entrevista amb l'autor del llibre "Hotel Laguna", traduït i publicat per Cap Vermell.





"N’hi ha moltes, de Mallorques, perquè hi ha molts de tipus d’alemanys que venen. Per mi, és ca meva. Jo vaig venir per primera vegada quan tenia un any".










Alexander Gorkow amb el seu amic Xisco Picó.



Una altra de les fites editorials de Cap Vermell, és la publicació de la versió catalana del llibre d’Alexander Gorkow Hotel Laguna: Meine Familie am Strand, feta per Miquel J. Flaquer Serrano.

Alexander Gorkow (Düsseldorf, 1966).

Va estudiar germanístiques, medievalisme i filosofia. Des del 1993 treballa al Süddeutschen Zeitung (SZ) a Munic i és un dels reporters, assagistes i entrevistadors de més renom d’Alemanya. Ha estat guardonat amb el premi Theodor Wolff i dues vegades el Deutschen Reporterpreis. Des del 2009 dirigeix la pàgina tres del SZ. A l’editorial Kiepenheuer&Witsch, Gorkow compta en el seu catàleg amb la novel·la Mona (2007), la col·lecció «Draußen scheint die Sonne» (2008), una selecció de les seves entrevistes, i la novel·la Die Kinder hören Pink Floyd (2021). L’any 2013 va ser l’editor de la col·lecció de poemes In stillen Nächten, de Teo Lindermann.

12 de juny de 2022. Començam l’entrevista a vàries bandes. A la terrassa de l’Orient. Alexander Gorkow, el seu amic i un dels personatges del llibre Xisco Picó, Pere Joan i Tous, Miquel Llull i Paco Galian, per parlar del seu llibre que, en la versió catalana publicada per Cap Vermell, du per títol Hotel Laguna, la meva família a la platja, Aquest llibre es presentarà la propera tardor.
 

Cap Vermell: El llibre parla de dues èpoques diferents de Mallorca i de la seva vida, tant a Alemanya com a Mallorca. Va venir amb la seva família i després, ja d’adult tornà per passar una llarga temporada a Canyamel i fa una reflexió on es mescla el passat i el present. Tot plegat el du a dues conclusions personals. La primera fa referencia a què el va impulsar a fer aquesta reflexió i la segona fa referencia a les diferències que ha trobat entre la Mallorca del final dels seixanta i principis dels setanta i aquest nou turisme que va trobar el 2016/2017.

Gorkow: Ha estat una decisió presa des del cor i des de l’emoció, és difícil dir en públic el que m’ha motivat a tornar. Però si ho mir des de fora i ho intent recopilar, va coincidir que la mare es va posar molt malalta i va haver d’abandonar el pis on vivia, això va ser al 2015, i vaig haver d’endreçar la casa de ma mare. La mare va anar a una residència i revisant les seves coses vaig veure els mobles, les fotografies, els àlbums, els documents... i crec que això va ser el detonant. Vaig recordar la meva relació amb la mare i el pare, i per a ells va tenir molta importància el fet de venir a Mallorca, perquè Mallorca, per a ells i per jo mateix, no era un lloc per passar les vacances. No ens sentíem com a turistes, perquè coneixíem tanta gent, tants paisatges i teníem tantes experiències, any rere any, que era com estar a casa nostra d’alguna manera.

L’any 2003 va morir la meva germana, el 2012 morí el meu pare i quan la mare va mudar-se a la residència, vaig agafar quatre setmanes per venir a Mallorca perquè volia saber què s’havia fet de Canyamel. Volia saber si existia encara aquell Canyamel de la meva infantesa, perquè no havia tornat des de feia més de trenta anys. Em vaig orientar per internet i vaig veure coses que, com ara l’hotel Laguna, encara existien, mentre que altres com Mi Vaca y Yo ja no hi eren. Hi havia canvis, però volia saber si la badia de Canyamel continuava essent la mateixa o si l’havien destrossada, com ho han fet amb tants de paisatges.
 

Cap Vermell: Aquest llibre s’ha publicat primer a Alemanya, no?
Gorkow: Sí, s’ha publicat en una prestigiosa editorial alemanya i ha tingut prou ressò i molt bona recepció entre els lectors.

Cap Vermell: Què te Mallorca pels alemanys?
Gorkow: La meva resposta està en el llibre (rialles). Jo tenc una experiència per contar. N’hi ha moltes, de Mallorques, perquè hi ha molts de tipus d’alemanys que venen. Per mi, és ca meva. Jo vaig venir per primera vegada quan tenia un any. I crec que pels meus pares també ho era. Veníem tota la família i estàvem plegats, perquè la feina de mon pare el feia estar molt de temps fora, i a Canyamel era quan estàvem tots junts i aquí cada estiu retrobàvem amics que també venien. Era la manera de viure junts una part de l’any.
A Alemanya hi ha una contradicció: per una part, hi ha la visió de Mallorca que surt en els mitjans de comunicació, que és bastant uniforme. Aquests mitjans han creat un prototipus, una imatge d’alemany que ve a Mallorca.
La meva experiència és que, a Mallorca, hi arriben alemanys de diferents tipus. Hi ha una gran diferència entre uns i altres. Alguns tenen una casa o un pis, i per ells Mallorca és ca seva durant l’estiu. Per altres és un lloc de vacances i venen a Mallorca com podrien anar a Grècia o a Itàlia.
Quan vaig venir cercava la Canyamel de la meva infantesa i la fotografia de la portada del llibre la vaig fer un dels primers vespres, ja de nit, amb un llum estrany perquè hi havia focs artificials. Per a jo l’important són els arbres, perquè quan érem petits els anomenàvem El Bosc, i retrobar-lo va ser molt important per retrobar el meu Canyamel. Per jo aquests arbres, aquests pins, eren Canyamel, el Canyamel dels meus jocs. 

Cap Vermell: Quan eres petit, Canyamel tenia tot el que un infant pot desitjar, «el bosc», el torrent, la platja... devia ser un paradís.
Gorkow: Per a nosaltres era un vertader paradís, a més teníem amics, com en Pedro i na Patricia que eren fills d’en Teo i tenien l’edat de la meva germana. Record que els vespres, els pares eren a la terrassa de Mi Vaca y Yo bevent o fumant i nosaltres aprofitàvem per anar per la muntanya i els pares no se preocupaven de nosaltres. No era com avui, ara ens tendrien més controlats.



Cap Vermell: Canyamel ha crescut menys que Cala Rajada.
Gorkow: També ha crescut, sobretot xalets. La gent dels xalets es queden a casa. S’han fet manco hotels, pràcticament hi ha els de sempre. La construcció del Hyatt no m’ha agradat.
Quan vaig arribar el 2015 i vaig veure Sa Torre de Canyamel vaig pensar: «Ja som a ca meva». Quan vaig passejar amb la meva filla pel Hyatt vaig veure coses absurdes i incongruents, com un riuet, poc adient amb la zona muntanyosa on es troba. Han volgut fer un poblat «mallorquí» i no els ha sortit. Quan la visitàvem, en un moment donat la meva filla em va dir: «Tornem a casa!». Jo li vaig contestar: «A Munic no, encara hem d’estar una temporadeta per aquí», i ella em contestà: «No, no, a l’hotel Laguna». Això m’ha emocionat. 

Cap Vermell: I els mallorquins, com veus els mallorquins? Ja sabem que n’hi ha molts de tipus, de mallorquins…
Gorkow: Quan estic a Mallorca, els que més m’enfaden són els alemanys... no tots, és clar! Si hi ha qualque cosa que no m’agrada té relació amb els alemanys.
La meitat de la població de Mallorca no ha nascut aquí, o pot ser més. Trob estrany que alguns pobles de Mallorca, com Artà (Capdepera no el conec tant), estan molt germanitzats. Quan entr en un local i dic educadament «Bones tardes», me contesten directament en alemany.
Els alemanys (i els anglesos) no se comporten aquí com a casa seva; allà no s’atrevirien a fer el mateix, perquè els cauria una multa que no se mourien en un parell d’anys. Aquí hi ha molta permissivitat. La presidenta Armengol intenta restringir aquest tipus de turisme i retornar a un turisme de certa qualitat i pens que ho fa per protegir la gent que estima l’illa. He llegit en els diaris que el Govern Balear intenta conscienciar que s’ha de canviar el rumb, La majoria dels visitants alemanys, tant d’hotels com residents, no estan d’acord amb l’evolució que ha agafat Mallorca.

Cap Vermell: Se podria instrumentalitzar aquest turisme alemany que no es troba d’acord amb el turisme de gatera per a fer una campanya?
Gorkow: No me sembla que aquest turisme sigui el futur, la majoria d’alemanys, quan venen aquí, el que esperen és que hi hagi unes normes i la gent les compleixi, que les normes no les dictin els hooligans, però encara que aquests siguin una minoria, és una minoria que es deixa veure molt i fa molt de renou. 

Cap Vermell: Tornem al plànol personal. El primer llibre, com s’explica a l’epíleg, és un homenatge a son pare. El segon «El nins que escolten Pink Floyd» té a la seva germana com a gran protagonista. Sembla que ara podríem esperar un llibre més relacionat amb la seva mare, i que tornàs a reflexionar sobre la família des del punt de vista de la mare i Mallorca, tancant aquest cercle personal que ha obert amb Hotel Laguna.
Gorkow: Aquest llibre estava pensat com un petit reportatge de Canyamel, perquè en aquella època se’n xerrava molt de Mallorca, a Alemanya. Quan vaig tornar, vaig escriure aquest reportatge i me’n vaig adonar que hi havia més material de la comparació de Canyamel amb els anys heroics del turisme i la Canyamel actual, de la que encara se’n parla molt en els diaris d’Alemanya. I a mesura que escrivia el llibre en la meva habitació de l’hotel Laguna, me vaig trobar que escriure de Mallorca en els anys 60 era parlar de la meva família i de mi mateix, Escrivint m’emocionava molt, perquè eren coses íntimes. Canyamel estava lligada a molts de records íntims (de mon pare que s’havia mort) i aquesta part íntima va anar guanyant espai i intensitat. Mentre ho escrivia ho enviava a un amic meu, Mathias Brandt, un actor que també ha escrit una sèrie de llibres de memòries seves (és fill de Willy Brandt). Me trobava una mica insegur, pensava «Què estic escrivint, volia fer un reportatge periodístic i estic escrivint de la meva família a la platja». En Mathias me deia que d’aquest llibre l’interessava més la part familiar i privada que quan parlava del turisme. Jo li deia que quan ell escrivia del seu pare, allò interessava a un públic per ser en Willy Brandt, però a mon pare ningú el coneix, és un personatge anònim. Però en Mathias me va animar molt per seguir.
Una cosa semblant ha passat amb el llibre que he escrit de la meva germana, que es diu «Els nins escolten Pink Floyd», perquè jo en un principi volia escriure de Pink Floyd i la seva música. Escrivint sobre Pink Floyd, el personatge que de cada vegada sortia més era la meva germana.
Pot ser completi la trilogia familiar amb un llibre al voltant de la meva mare. Però jo d’ofici som periodista a temps complet.

 
Cap Vermell: Quin futur hi veus al turisme a Mallorca?
Gorkow: Els mallorquins hauríeu de prendre més consciència del que és vostre i que Mallorca és la vostra terra i l’heu de tractar bé i acceptar que venen turistes. Els turistes, en contrapartida, vos haurien de respectar. Però per fer-vos respectar, ells han de veure que vos voleu fer respectar, sinó no ho faran. A França, a cap alemany li passaria pel cap fer el que fan aquí. O a Anglaterra tampoc. Perquè et respectin vos heu de respectar vosaltres mateixos.
Per exemple, el meu pare, quan venia als anys seixanta, a la maleta sempre duia dos vestits, perquè quan havia d’anar a prendre una copa al vespre, en el bar de l’hotel, havia de vestir d’una forma apropiada. No podia anar amb unes bermudes i una camiseta imperi. És un exemple tan sols. Aquest respecte s’ha perdut.
No hem de deixar guanyar els dolents. A Alemanya quan dius que vas a fer turisme a Mallorca, sempre has de donar una explicació suplementària, perquè no es pensin que vas al Ballermann. 

Per acabar, una reflexió: les històries locals són les més universals.

Meine Familie am Strand, feta per Miquel J. Flaquer Serrano.