Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 489
 Autor de "Camps dalladors". Premi Pollença de Poesia 2021



"Cal llegir poesia. M'encanten les petites i grans revolucions silencioses".

 






 La darrera vegada que el vaig veure el tenia assegut a davant. Era com tenir el Minotaure de la literatura ben a s'enfront, tot i que la seva millor part és la de l'home. Acaba de guanyar el flamant Premi Pollença pels seu poemari "Camps dalladors" i no atura de fer-ne presentacions, com si conegués el seu destí d'escriptor, la seva feina. Entre Mallorca i Menorca mantenem una conversa amb rerefons surrealista:
 
Cap Vermell: "Camps dalladors" et consolida com un veritable poeta: creus que aquest és el teu últim destí dins la literatura?
No ho sé. Sí que et puc dir que fa trenta anys que en llegeixo, i quinze que n'escric. Ja tinc una forta habitud.

Cv: Com han anat les presentacions fins ara?
Bé. Molt agraït a tota la gent que hi ve. Ara bé, s'ha de repensar i modificar l'acte de la presentació d'un llibre. Les presentacions en general són avorrides i embafoses.

Cv: El llibre ha estat guardonat amb el Premi Pollença: seguiries escrivint sense aquest revulsiu?
Suposo que sí. Com he dit ja hi tinc una gran habitud, segurament amb puntes obsessives. A més, a voltes escriure no és una opció.

Cv: En el poemari tornes a tractar temes que per a tu són primordials com l'amistat, el pas del temps, la bellesa...cada poemari que escrius és una manera de crèixer?
La poesia t'ajuda a acostar-te bellament als sediments primigenis, al zenit del moment. També és agra i vital. És una manera de crèixer o una bella i terrible manera de sentir l'ocàs indefugible de l'avenir. Normalment no és cap festa escriure poesia.

Cv: Les metàfores que hi perfiles són bellíssimes: ser poeta significa que cada vegada has de ser millor poeta i filar més prim?
Per mi, un poeta té poc a dir. És un mediador cada cop més àvid. Li ha tocat ser-ho.

Cv: La descripció de personatges també hi és present en aquest poemari com en altres llibres de relats teus: quan fa temps que exercites d'escriptor es mesclen els gèneres?
Potser. L'escrit i no l'autor sol triar el camí.

Cv: Tens molt d'ull analític, es deu a la teva professió?
No ho crec. Tinc un gran bagatge cultural i intenses vivències, i això pot influir. Però el que m'interessa és l'essència, l'estil i la bellesa. 

Cv: Et coforma el paisatge que t'envolta com a escriptor?
Un poc, suposo.

Cv: Per què decidires afegir-hi les teves creacions fotogràfiques al poemari? En aquest sentit, no creus que la imatge desvirtua la paraula?
Aquesta fou una idea de l'editor de El Gall Editor, que em sembla molt bona. La fotografia i la poesia, per mi, cerquen el mateix, canvia el vestit. Ambdues al llibre "Camps dalladors" cerquen alguna cosa tel·lúrica i vella.

Cv: Hi ha molta vanitat en el món literari illenc?
Tothom és un poc vanitós. Jo, el primer. Tothom intenta superar com pot les seves mancances. M'agraden els vanitosos, els neuròtics... funcionals: en el límit. Són molt productius si s'ensolquen bé. Clar que hi ha molta vanitat. Tot això és consubstancial a la decrepitud de la carn.
 
Cv: Com es planteja la teva projecció més enllà de Mallorca?
El temps dirà. Cal llegir poesia. M'encanten les petites i grans revolucions silencioses.
 
Cv: T'agradaria escriure com qualcú altre? Com qui?
M'agraden molts de poetes, i de les illes, però no m'entusiasma escriure amb ningú. L'escriptura és un acte de solitud severa.

Cv: Quins nous projectes literaris tens entre mans?
Llegir i escriure, i em falta temps (maleïda postmodernitat).
 
Salut, sobretot, i poesia

Miquel Àngel Mas Mas va néixer a Maria de la Salut. És diplomat en Educació Primària, llicenciat en Pedagogia i té estudis de doctorat. Treballa de mestre d’Educació Terapèutica a Cala Rajada. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades en educació. És coautor del llibre Programa de conducta social. Una experiència des de l’escola (2008). Des d’un caire literari és autor dels llibres Sutzura 25 (2010) i Sushi per a un caputxí (2012), a l'editorial Magatzem Can Toni. L’ungla més… un recull de relats publicat per Edicions del despropòsit (2015), Quinze bars, poemari publicat per Voliana Edicions (2019) i Camps dalladors, de la col·lecció Trucs i Baldufes (2021), guanyador del Premi Pollença de Poesia 2021.