Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 888

 "El motiu de l'èxit d'aquest Mercat és que s'hi va implicar molta gent del poble. Crec que ha evolucionat no com a mi m'hauria agradat més".
"Per ventura  es podria reconduir un poc perquè fos més seriós, en el sentit de no vendre segons quines coses que no són ni artesanes. S'ha deixat dur cap a una fira on venen de tot, molt teatral. Per mi ha perdut un poc l'essència del que era el Mercat Medieval quan es va plantejar.".


Feia molt de temps que no sabíem res d'ell i, com sempre, ha estat un plaer la conversa que hem tingut. Tot i que no ha estat presencial, l'hem trobat i el trobareu tan proper com sempre. És un gran conversador i li agrada esplaiar-se en les respostes. Els anys i les bufetades l'han fet madurar, com a tots. Però conserva aquella visió certera i sincera del ciutadà que estima "la polis", el poble. Les seves paraules són plenes de saviesa i sentit comú. Començà molt jove en la política, allà per la legislatura 1991-95, quan substituí en Lluís Ladaria. Cap Vermell l'entrevistà l'estiu de 1994 (trobareu l'enllaç d'aquella entrevista al final d'aquesta). La seva dècada en la política deixà empremta en el poble quant a participació i novetats. Ell fou qui organitzà el primer Mercat Medieval, ara que li han sortit tants de pares. Per això hem volgut parlar amb ell i recordar els inicis, com va començar tot plegat. L'entrevista es va fer abans del Mercat, però no l'hem acabada de transcriure fins després. Tot i això, les reflexions d'en Climent són tan vigents ara com ho seran d'aquí a un any.


- Després de vint anys del Mercat Medieval de Capdepera, ens podries fer una anàlisi de la seva evolució, tot pensat que el vares començar i que l'has vist al llarg dels anys des d'una certa distància?

- Com se sap, el Mercat va néixer per commemorar els set-cents anys de la fundació de Capdepera. Va néixer arran d'unes reunions que feien un grup de gent per preparar els actes i va sortir la idea d'aquesta mostra, que havia de ser només per un any, l'any 2000. Es va contractar una companyia que va venir de Catalunya i va agradar tant a la gent que ens va demanar que tengués continuïtat. L'Ajuntament en aquells moments va decidir fer-ne festa oficial. Així va ser el començament i, a partir d'aquí, el segon any s'hi va comprometre molta gent del poble, que jo crec que és el motiu de l'èxit d'aquest Mercat. Tot d'una s'hi va implicar molta gent des de diversos caires, posant paradetes, participant, parlant a gent d'altres pobles, convidant gent a venir a conèixer Capdepera... Això va generar tot un èxit, any rere any, fins que es va aturar per la pandèmia.
Crec que ha evolucionat no com a mi m'hauria agradat més. Al principi vam muntar un Mercat Medieval que volíem que fos un mercat molt estricte, amb moltes normes, la gent havia de dur un cert vestuari, sense poder dur alguns elements a la vista, etc. A poc a poc (jo no hi he estat cada any perquè visc a fora, però sempre que puc venc), hi ha hagut un cert relaxament fins a com és la festa ara. La festa s'ha anat adaptant a allò que el públic vol i el Mercat Medieval ha anat canviant, ja dic que no com a mi m'hauria agradat, però ha arrelat. I això és molt important, perquè moltes vegades aquestes festes les organitza l'Ajuntament, però si el poble no se les fa seves no funcionen, ni poden funcionar.
Resumint, el Mercat neix d'una reunió de persones, en l'àmbit institucional, el poble se'l fa seu i el du allà on el vol dur. I per mi l'alegria és que continua funcionant i amb tant d'èxit. No és una cosa que s'hagi mort o que es faci perquè s'hagi de fer. Crec que enguany pot ser (de fet així ha estat!) un esclat de participació, d'alegria i de festa, perquè la gent en té moltes ganes.

- L'any 2000, l'Ajuntament va crear la Comissió dels 700 anys, que resultà prou participativa (de fet va ser molt original respecte a altres municipis de Mallorca). Què recordes d'aquells inicis?
- Jo record que l'èxit va venir de la participació de la gent. La Comissió estava formada per persones de diferents associacions, que venien com a representants que es reunien prèviament amb els seus grups per aportar idees. Va ser molt oberta, molt plural, gent de diferents edats, de diferents ideologies (tant de pensament com religioses) i molt respectuoses. Ens vàrem reunir moltes vegades, però moltes! No va ser veure'ns un dia i llests, sinó que hi va haver molt de seguiment. D'aquí van sortir idees com el Mercat Medieval (que havia de ser per un any), com fer estudis sobre el nostre municipi (que no se n'havien fet gaire), publicacions, exposicions, concerts... Va ser un any de festa, però la que el mateix poble havia volgut i l'Ajuntament coordinava perquè tot sortís bé. Vam fer molta feina i no faltaren els moments de soledat, de sentir-te sol.
La veritat és que jo vaig quedar molt content. Jo havia estat a la Comissió de Festes, abans, però era una altra història, hi havia gent més jove. Aquí s'hi trobava gent més major, aportant idees seves i vivències personals. Per mi va ser l'inici d'una cosa molt guapa, aquest Mercat Medieval. No va ser "l'ajuntament fa una festa i els veïnats hi anam!, sinó que "és la nostra festa" i l'hem feta com hem volgut. Vam ser prou intel·ligents per no contractar una empresa que "ens fes un programa, pagam uns doblers i ja està!". Així no funcionen les festes, en aquest aspecte, crec que va ser una molt bona decisió i va funcionar molt bé. Tots els actes programats van anar molt bé i el Mercat va ser una sorpresa, de fet molta gent no sabia molt bé de què anava. També va ser un encert fer el pregó, ja que se celebrava el 700è aniversari de la fundació de Capdepera, que encara es fa. S'han creat unes dinàmiques que no s'han romput, és curiós, que la gent les espera. I tot va néixer d'aquesta Comissió.






- En quins altres elements es va fonamentar l'èxit del Mercat, a part de la participació. Recordam que a altres pobles es va intentar i no ha arrelat.
- Un altre element va ser triar una bona companyia, molt bona, Estampida Medieval. Ens va ajudar moltíssim, perquè tenia molta qualitat i rigor, i aportaren idees molt bones. No volíem fer un Mercat de disfressat, volíem recrear un Mercat Medieval. A part, Capdepera té un element diferenciador d'altres municipis, que és el Castell. Si us en recordau, abans tot es focalitzava més en el Castell, el carrer Pla d'en Cosset, les places de l'Orient i es Sitjar. Això va donar a conèixer el Castell, inclús a gent del nostre municipi que no el coneixia o no hi havia pujat mai, per una cosa o altra. I la gent que va pujar es va sorprendre de trobar un espai molt acollidor.
L'èxit va venir primer de la qualitat, apostar per un grup que oferí qualitat, que va programar sense deixar espai a la improvisació i la gent ho va valorar. A això s'hi ha d'afegir la gran participació i implicació de la gent del poble. Pensem també que en aquells moments a Capdepera no hi havia cap fira.

- Un element que es manté i ens diferencia dels altres Medievals és dedicar una jornada als al·lots de les escoles...
- Jo crec que va ser un dels grans encerts perquè s'acostàs el Mercat a tota la població i aquells nins que tenien cinc anys i ara en tenen vint-i-cinc (i els qui en tenien deu ara en tenen trenta) s'ho han fet una cosa seva, perquè ho han vist i ho han tocat, n'han estat protagonistes. També hi participaren fent estendards i escuts. No han anat amb son pare i sa mare a comprar una joguina o a veure una funció, sinó que poden dir "jo vaig fer aquest escut del Mercat" o "a mi em varen ensenyar a fer un molinet de paper", i així s'hi varen implicar. El Mercat no era un mostrador per fer una volta amb els seus pares, se l'han fet seu, el viuen. L'endemà, quan hi van amb els pares, els nins poden dir "aquell m'ensenyà a fer això o allò". Va ser un gran encert, entre altres coses perquè obria el Mercat a totes les edats, inclosos els nins i nines. I ara, aquells nins tenen vint-i-cinc- o trenta anys i ho han viscut tota la seva vida. Forma part de la seva vida.
També s'ha de dir que aquest dia s'ha convertit en el de la gent del poble: no venia gent de fora, el Mercat estava mig obert, podies passejar, veure les novetats o veure com es munta. És dels dies més guapos del Mercat per mor d'això.
Les escoles van respondre molt bé tot d'una i els nins esperen aquest dia com un dia de festa.


- Si tu poguessis canviar alguna cosa del Mercat, què canviaries o què plantejaries?

- Jo ara visc a fora, ho mir des de la distància, de vegades ho veig a través de vosaltres, de Cap Vermell. Ara mateix jo canviaria..., no sé, crec que és el moment de seure tothom. Crec que el que es va fer amb els 700 anys s'hauria pogut fer ara, aquests anys sense Mercat. Plantejar-se si ens agrada així com funciona o si s'ha de canviar alguna cosa (ara hi som a temps). No sé què dir, s'han canviat molt les normes de tot, al Castell no s'hi poden fer tantes coses com abans (tot el Castell és un jaciment arqueològic).
Per ventura, reconduir-lo un poc perquè sigui més seriós, en el sentit de no vendre segons quines coses que no són ni artesanes. S'ha deixat dur cap a una fira on venen de tot, molt teatral, per mi ha perdut un poc l'essència del que era el Mercat Medieval quan es va plantejar. Ja dic que és la meva visió, vista des de fora, si visqués el dia a dia potser no seria la mateixa.
M'agradaria que es reconduís més cap al que era abans, però insistesc que és una opinió molt personal.

- El Mercat Medieval és un poc el que ha quedat de les celebracions dels 700 anys de Capdepera. Recordes qualque anècdota d'aquells temps?
- Per mi n'hi ha una que és clau. Va ser l'any que va venir en Constantino Romero, que no ho sabia ningú, era secret (molt poca gent n'estava assabentada). Imagina't, anar pel carrer i trobar-te un frare que recita poesia, essent una veu tan coneguda (en Constantino era la veu més coneguda de la televisió i el teatre en aquells moments), sorprenia molt. Va ser un fet ressenyable que va donar una categoria, va ser un esdeveniment únic. I va ser molt comentat, perquè són coses que queden.
Me'n record molt de na Laura tocant el salteri a la porta de la capella del Castell, que era molt original. Ara hem vist de tot per tot, però en aquells moments hi havia coses que encara ens cridaven l'atenció. Eren noves. Mai vistes. Són detalls dels quals et recordes i que varen donar un punt diferenciador.
La sensació de l'inici pot ser una mica de no saber cap a on tiraria i quan començà a anar bé els polítics s'hi van voler afegir. Record na Maria Antònia Munar baixant del Castell que quasi no podia caminar amb els tacons... No sabien com era el Castell, no hi havien estat mai. En l'àmbit de l'Ajuntament, record que des del primer moment vam tenir la unanimitat de tots els partits. Tots vàrem aprovar que es fes cada any, no hi van posar cap emperò. Van veure que allò va ser únic, molts no sabien com ni per què havia passat. Darrere hi havia moltes hores de feina, va ser una jugada que va sortir bé i, com he dit al principi, estic content que vint anys després encara vagi bé. Té públic i acceptació; per tant, la feina que es va fer en un inici ha resultat més duradora del que pensàvem.

- Molta gent va descobrir el Castell, gent que vivia aquí des de feia molts d'anys i no hi havia pujat mai.
- Sí, crec que de qualque manera va ser obrir les portes del Castell a tothom. El Castell era un element que estava allà i no li donaven prou importància, era per als turistes, per als creients..., era del poble, però aquest no se l'havia fet seu. A partir del Mercat va començar a ser nostru i es va descobrir per fer-hi una passejada, per veure vistes..., el van descobrir i ara és una gran plaça del poble. I Capdepera es va revalorar tant a escala interna com per la gent de fora. Abans Capdepera era un poble de pas per anar a les platges i a Cala Rajada, però no s'hi aturaven. Sobretot els primers anys, venia gent a visitar Capdepera i el Castell per mor del Mercat, gent que no havia vingut mai.
El Mercat va servir per al redescobriment del Castell, va passar de ser "de l'ajuntament" a ser del poble.

- Passant a un altre tema, ens agradaria que ens comentassis com veus la política local i autonòmica.
- De la política local, jo el que veig des de fora és que hi ha com un cert relaxament. Sobretot els partits de dretes han desaparegut, jo no conec ni els seus portaveus, si van als plenaris, quines propostes fan... L'equip de govern és molt potent, té molta força i ningú li fa plet. Pot ser un poc el grup de MÉS, que si que fa propostes. Seria normal que es PP i altres de dretes fessin oposició, però sembla que han desaparegut, no existeixen. N'hi ha un que està al cap i ho fa bé o malament. Una cosa bona que veig és que hi ha molta gent jove implicada. Quan jo vaig començar, era jo tot sol enmig de gent gran i ara tots els partits tenen gent jove, que de vegades té les seves coses, com la manca d'experiència (que es va adquirint amb el temps, fent coses) i la inconsciència. La inconsciència ajuda a fer coses, per ventura si jo hagués tingut cinquanta anys quan muntava el Mercat Medieval, sense saber com aniria, m'hauria returat.
Crec que hi ha un equip de govern que fa coses i el deixen fer, i això tampoc és bo.
La política autonòmica ja és un altre tema. Jo tenc una amistat amb na Francina des de fa molts d'anys, però no afectarà al que diré. Crec que fa més bona política del que els mitjans reflecteixen, no saben vendre les bones polítiques que fan i que m'agrada molt que hi hagi un gran pacte de totes les forces d'esquerres, fent feina conjunta. Quan s'ajunten partits que tenen aspectes comuns, amb les seves diferències, fan que les polítiques siguin més ponderades: un tot sol fa el que vol i encerta o s'equivoca ell. En grup és més complicat, més difícil. Treure una llei pot tardar més però està més mastegada. Jo el que veig és que de moment aquí es fa bé. Durant la pandèmia es van criticar les mesures, especialment els tancaments i restriccions, però s'ha de valorar la salut col·lectiva per damunt de l'interès de la butxaca particular, que és el que ha passat a Madrid. A Madrid ha estat un desastre, ens han mentit per tots els costats, hi han hagut més morts i infectats dels que ens han dit... Tanmateix, a la gent li ha agradat, de fet n'Ayuso va tornar a guanyar les eleccions àmpliament.
Crec que hem de ser més sensats, en política no hem de pensar tant en l'avui com en el passat demà. I això moltes vegades no es fa. Es fan les coses perquè donen volts i allò que importa no són els vots sinó la feina que fas.
Jo em record de quan estava a l'Ajuntament i a l'oposició vaig tenir en Joan Llull del PP i després en Joan Ferrer, i no pensaven igual, gens. Si un partit pensava blanc l'altre pensava negre, però mai vam discutir, no ens vam insultar ni cridar. Les coses es xerren, es posen damunt la taula, jo dic la meva i tu la teva, intentam acostar postures i el que treu més vots guanya. Crec que això és la política i avui la política és buida, no aporta res. A mi m'agrada molt la política i la segueixo des de fora, perquè no és la forma com jo l'entenc. La política és fer feina per al poble, pot ser un poble petit, l'illa o Espanya. Mentre tu facis feina per tu i els teus, no funciona.






- A la revista Tiempo, quan Felipe González perdé les eleccions, van fer un llistat de joves del PSOE que podrien ser presidents. A les illes Balears vàreu sortir tu i na Francina, que éreu com a becaris del carrer Puresa...
- Sí, també hi havia en García Page. Aquells anys van ser molt importants per a mi, molt bons. El que passa és que arriba un moment que la política et decep, hi ha coses que tu veus d'una altra manera. Na Francina va saber adaptar-se a les noves situacions que hi havia, jo ja feia molts d'anys que era pel mig (per ventura vaig començar massa jove), estava molt cremat i necessitava respirar. Tant és així que me'n vaig anar de Capdepera, i tenc records molt bons i d'altres no tan bons. Però en política no diré mai això no ho faré, no diré mai no tornaré. Si es parla d'ara et diria que no, no puc dir mentides. De moment, i a llarg termini, estaré darrere, aniré a votar cada quatre anys, o quan toqui, i poc més. Arriba un punt que t'has de plantejar si vols continuar, aquí no estic a gust, si des de la meva posició puc canviar coses que no m'agraden... Na Francina és molt bona comunicadora, molt bona estratega i li agradava molt, molt. Hem parlat qualque vegada i li he dit que em vaig cansar, i quan et canses val més fer una passa enrere i no caure quan ja ets mort.

- Esperem que qualque dia facis públiques les interioritats, allò que et va decebre de la política.
- Més endavant (rialles). No són coses d'un dia per l'altre, s'hi arriba després d'un dia i un altre, i llavors dius fins aquí hem arribat. He donat un cent per cent i ara puc donar un 80, per les circumstàncies no puc arribar i decideixo no continuar, i ja està. A la darrera legislatura, em vaig presentar a les llistes sabent que dimitiria, els companys ho sabien… Tot comença i tot acaba.

- Tu, quan vares començar en política, vas ser el que va començar a utilitzar dibuixos de Gustavo per a la campanya electoral del PSOE local. I ara que se'l reconeix a Capdepera, quin sentiment tens?
- Jo a Gustavo l'aprecio molt. Som veïnats a fora-vila, de tota la vida, i en Gustavo és una persona que és tot cor. No té res seu i ho està demostrant a Capdepera. Tenc un sentiment molt agradable, és una persona que ho dona tot, i per ventura fa deu anys que no ens hem vist i tot d'una ens abraçam. És una persona esplèndida. Crec que n'hi ha poques com ell, en aquest món capitalista que tot es fa per doblers, ell cobra doblers, però que no costi res al poble. Pels dos murals del moll de Cala Rajada va cercar qui pagués els murals, ell va regalar els murals, va gaudir de poder compartir el seu art. Crec que en Gustavo és com un personatge seu, un personatge naïf però molt intel·ligent. Parlar amb ell també és un plaer. Record quan vam anar a demanar-li que ens fes un cartell per al Carnaval i vam fer serigrafies. Això no te preu! Que un pintor reconegut, com ja era ell, permetés a un ajuntament petit com érem nosaltres fer les serigrafies d'un dibuix seu i les signàs i numeràs, això és un luxe que pocs municipis han tengut en la història. El vaig conèixer per aquí, per mor de les campanyes, i des d'aquell moment sempre m'ha agradat molt. Contaré una anècdota: tenc un objecte que m'ha acompanyat a totes les cases on he viscut, i m'he mogut molt i he viscut a moltes cases, i sempre m'ha acompanyat una petita serigrafia d'en Gustavo, dels seus inicis (dels anys 70 o 80) que jo vaig trobar a un caramull de papers a la seu del PSOE a La Puresa (crec que era una felicitació de Nadal) i vaig demanar si me la podia quedar i sempre m'ha acompanyat. Ja pots veure quin significat té per a mi en Gustavo.

- Per acabar, conta'ns una mica de tu. Segueixes a Madrid i encara fas de cuiner…
- Som a Madrid i estic de cap de cuina d'un hotel, fa quinze anys que estic en la mateixa companyia, hotels Catalonia. Estic molt content i molt cansat, perquè tenim molta feina, però m'agrada molt. Visc en el centre de Madrid, on m'agrada viure, però de cada vegada menys, perquè Madrid s'està convertint en un parc temàtic per a turistes. Però, un parell d'anys més , encara seguiré per aquí.
Venc a Capdepera cada vegada que puc, menys de les que m'agradaria, però venc bastant, per no perd el contacte. Gràcies a Cap Vermell puc continuar informat. Una cosa curiosa és que de vegades li coment a ma mare "què en saps d'això", i em diu "ai no, i tu com ho has sabut?" I és per mor de Cap Vermell. De vegades t'adones abans des d'enfora que d'allà mateix.
Jo ho he dit, a mi Cap Vermell m'ha donat molta alegria, perquè és com si estigués allà, a Capdepera. Veus, dia a dia, el que està passant: qui s'ha mort, quin concert han fet, les festes... I això per a qui es troba a fora, tenir un mitjà com Cap Vermell que t'informa tan bé... No us podeu imaginar la feina que feis! Des d'aquí us don les gràcies a tot l'equip de Cap Vermell.


Moltes gràcies a tu per atendre'ns i seguir-nos!





Foto Cap Vermell revista 155 de juliol-agost 1994 amb motiu de l'entrevista que li férem i que si voleu llegir sols heu de clicar damunt la portada









I recordar que Climent Alzina fou candidat a la batlia per al PSOE l'any 1999