Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 546
"... tots els projectes de renovació integral que hi ha en el nostre municipi, o la gran majoria, contemplen la disminució de places".

"Esperem que el 2022 sigui realment l’inici de recuperar la normalitat en els establiments, per viatjar i que poguem sortir endavant de la situació caòtica que hem tingut els darrers tres anys..."





Davant dels perspectives de la nova temporada turística i el projecte de Llei Turística de les Illes Balears, parlem amb Joan Ferrer. Són dos qüestions d’actualitat que ens afecten directament a l’economia i el mercat laboral del nostre municipi. Després de la crisi provocada a rel de la pandèmia de la COVID, l’any passat va haver una temporada molt irregular, estranya diríem... “però va haver establiments oberts, i això ja va ser positiu”. Enguany n’hi ha moltes expectatives, però en aquestes alçades fer pronòstics és molt arriscat.

- Primer de tot, quina opinió tens de la nova llei turística? Com penses que afectarà a Capdepera?

- Tot el renou que ha hagut per part del sector de la Federació d’Associacions Hoteleres, ha estat perquè han hagut uns temes inclosos que ens van venir una mica per sorpresa. Quan es va començar a parlar de la modificació de la llei ( o nova llei, com vulguin dir), evidentment vam decidir seure i veure què volien i fer les aportacions que pensem que podrien servir per treure-la cap endavant, i que realment suposessin una millora de cara al futur de la nostra comunitat.

El  tema de la circularitat que no presentava cap problema per part del sector hotelers, de fet  ja hi ha hotels i cadenes hoteleres que treballen per implantar-la i inclús alguns tenen el certificat de turisme de circularitat. Puntualment, aquí en el nostre municipi, què ens afecta?  Primerament ens afecta en la retirada de les calderes de gasoil, perquè aquí no tenim plantes de gas i n’hi ha hotels que no tenen possibilitat de tenir gas propà. Ens va sorprendre una mica aquesta mesura i vam demanar uns terminis raonables per poder eliminar les calderes actuals. Això suposa una reducció de CO2 i nosaltres apostaven per aquest canvi, tot demanant subvencions d’Europa per poder dur-lo a terme a un cost inferior.

Pel que fa al KM-0, ens sembla molt bé. Però és evident que es tracta d’una declaració d’intencions... és impossible poder donar tot productes de quilòmetre zero als quatre cent mil turistes que tenim a l’estiu. Ens sembla be fomentar el producte local, que hi hagi més finques cultivades, comprar als agricultors locals... anar cap aquest  camí. És un tema consensuat i el recolzem. Trobem a faltar que afecti a altres sectors com la restauració o bars, i només se focalitzi en sector hoteler.

Un dels temes que ens agafà per sorpresa va ser el tema dels llits. Inicialment ens semblà estrany, pensàvem que els hotels pareixerien més hospitals que establiments hotelers i que venim d’una situació econòmica del sector hoteler greu. La crisi de Thomas Cook va afectar molt en algunes zones i els dos anys de COVID ha afectat a tothom. Hi ha hotels que van acabar la inversió al 2019 i es necessiten deu anys útils per amortitzar els deutes i hipoteques que tenim amb els bancs. Al manco hem de poder amortitzar el mobiliari que tenim abans de posar aquest tipus de llits, a no ser que descobreixin una màquina que pugui pujar  i baixar llit adaptable als que tenim, cosa difícil però avui dia no n’hi ha res impossible (pot ser trobin un mecanisme que pugui pujar els matalassos emprant el mateixos llits actuals). Al final des del govern se van donar un terminis més o manco assumibles, i se va acceptar malgrat suposar una nova càrrega econòmica.



On hem tingut la controvèrsia no ha estat en la moratòria de places hoteleres, que en el municipi de Capdepera afecta molt poc. El que ens afecta és l’obligació que per donar un millor servei  o per augmentar de categoria o quan necessitis espai per posar altra piscina o un SPA, hi hagi l’obligació de disminuir el nombre de places del teu establiment. Aquí és on hagut les majors diferències, perquè nosaltres sempre hem apostat que això hauria de ser voluntari per l’empresa. De fet tots els projectes de renovació integral que hi ha en el nostre municipi, o la gran majoria, contemplen la disminució de places. Molts d’hotels han fet un SPA o suites, llevant habitacions. Seguim pensant que ha ser un tema voluntari, que cada hotel es pogués posicionar en el sector que volgués. Aquí no n’hi ha hagut enteniment. De moment esta en un -5, pendent si hi haurà modificacions o no. Nosaltres van demanar al conseller que seguíssim com ara, amb creixement zero, tenim assumit que no es pugui augmentar. Ara bé, l’obligació de disminuir per augmentar la qualitat no, pensem que és una qüestió d’empresa, un tema econòmic i comercial; l’hoteler ha de decidir si vol donar més qualitat, més serveis o augmentar preus llevant places o mantenir les que té.  Als grans hotels no afectarà molt però els petits hotels tindran un gran problema. És per això que s’ha creat aquesta moguda en quan a una oposició a la llei, no és una oposició a tota la llei (això és qüestió dels polítics) però ens ha semblat una ingerència en els comptes de resultats del hotels actuals. En el nostre municipi, en els darrers anys, n’hi ha tres mil cinc-centes places noves i no són d’hotels, i així li vam dir al conseller, són d’habitatges vocacionals que ells mateixos han autoritzat. Li demanem que no ens castigui a nosaltres per aquest fet, perquè tot l’altre de la llei ho tenim clar i assumit: que hem d’ajudar a disminuir la petjada de carboni, ho farem; que hem d’emprar renovables, ho farem; que hem de canviar els llits, pensam que no serà útil, però ho farem... En aquest darrer punt hi ha dubtes, hem parlat amb personal dels hotels i  la rapidesa i  la comoditat dels nous llits no està clar, és una feina que s’han d’aixecar pesos i acotar-se correctament per evitar problemes físics... no sé com seran els mecanismes ( si ha d’ésser elèctrics amb els preus de l’energia i les intervencions que s’han de fer a les habitacions per posar endolls... no crec que ho faci ningú), i si aixecar els llits ha de ser manual ...  Totes les feines acaben provocant problemes físics a alguns treballadors, s’ha volgut enfocar molt en el sector hoteler perquè estam mal vists, però al final ho acceptaren tornarem a gastar doblers (entre calderes i llits tornarà a haver una despesa elevada, es parla que cada llit pot pujar entre 200 i 250 euros.. ).

Resumint el tema dels llits va ser una sorpresa, però al final ens donen uns terminis per poder amortitzar els que tenim i hi ha dubtes si s’usaran així com toca... però ho hem assumit.

Altre aspecte que se va pactar van ser les “autoavalucions”. Fins ara molts d’aspectes de l’autoavaluació dels hotels estaven en mans dels inspectors de torn. Per exemple que “la recepció estigui en pau i harmonia, amb llum i color”, o que et diguin !aquesta cadira m’agrada o no” són aspectes que depenen del gust de l‘inspector, i s’han eliminat i clarifiquen molt els criteris per augmentar de categoria els establiments.  Per nosaltres és un aspecte positiu tenir molt clars els punts que s’avaluaran per canviar de categoria i no hi hagi interpretacions del que s’ha de fer o no. Hi ha clients que els agrada habitacions “minimalistes”, no cal tenir sofà, dues cadires, armaris o mobiliari superficial, i es valoren espais diàfans.

- La posició de la Federació Hotelera ha anat del suport al rebuig, i ara de bell nou al suport matisat...

- Ara queda tot en la discussió política si reduir del cinc cap el zero si es volen ampliar les zones comuns, que reduir places sigui un tema voluntari. Insistesc  posant nom a cada un dels projectes de reforma a Capdepera tots són amb reducció de places... i és una tònica des dels anys 90. Els hotels hem d’oferir als clients el tipus d’oferta amb les comoditats que demanen, és una qüestió comercial.  El turisme evoluciona de cada dia i amb més exigències, i és normal. Tots els hotels d’una a cinc estrelles han evolucionat els darrers anys, al final els hotels estan exposats a els xarxes socials. Els clients opinen, mostren imatges... no és com abans que anaves a una agència de viatges i et demanaven. “Què vols una, dues, tres estrelles?” i avui entres a internet i cerquen “Quin hotel m’agrada més?” i miren els comentaris. A la nostra zona tenim la sort que n’hi ha molts (devers un 90%)  d’hotels familiars  i els clients són una persona, un amic, conegut pel seu cognom i no pel nombre de la seva habitació. Per això n’hi ha molts de clients repetidors que valoren la zona i ens permet millorar el producte amb els clients fidelitzat i cercant altres productes més emergents.

Com hotelers sabem que “Sol i platja” domina el juliol i agost, i ho tenim clar. Però hi ha altres mesos març, abril, maig, juny, octubre i novembre amb clients menys interessats en la platja. Incentivar el mercat de Capdepera i les visites al Castell, els jardins de Sa Torre Cega, visites guiades a elements patrimonials, rutes senderistes o de bicicletes... tenim l’avantatge que Cala Rajada és un poble, en el que molt de turistes fan amics, els coneixen als bars o restaurant, sense grans edificis... i és un fet diferencial d’altres municipis de l’illa que hem d’aprofitar i saber treballar i cuidar. Vendre-lo ja ho intentam, malgrat no hi hagi fires, a traves de les xarxes socials en les que de cada dia tenim més seguidors i resposta. S’ha de millorar també en neteja del poble. SI vas a Magalluf o Santa Ponça, amb tota la mala fama que te, de dia esta tot net impol·lut

 

- La circularitat està relacionada amb la lluita contra el canvi climàtic...

- El canvi climàtic és una realitat i que pot anar a pitjor. Els grans responsables són les industries, però des dels hotels recollim les propostes com la circularitat, que ja ho tenim clar i feim feina en fomentar ús d’aliments mallorquins, llevar calderes de gasoil, eliminar l’ús dels plàstics (ha durat més per la pandèmia), per les runes tenim convenis amb MAC Insular pel tractament adequat...  Esperem que des d’Europa es puguin treure les suficients subvencions per poder invertir en plaques fotovoltaiques, que poden ajudar a un estalvi important d’energia (des del Govern ha quedat clar que no aposten pel gas, de fet no hi haurà subvencions).
 

- Quines sensacions tens de cara a la propera temporada turística?

-  Pens que hem d’anar amb prudència. Serà impossible superar la temporada 2019, això ho tenim claríssim tots! Esperem que sigui millor que l’any passat. És cert que hi ha millor nombres d’ocupació, però no són les que surten als mitjans de comunicació. Hem de ser realistes.

El turisme és una indústria molt volàtil, que depèn de moltes circumstàncies i que, quan hi ha un succés com ara la guerra de Rússia i Ucraïna,  tendeix a aturar-se a veure com evolucionarà la crisi.  A més ens trobem amb clients que reserven molt a darrera hora i que allarga l’estància. En els darrers anys l’estància ha augmentat en un dia i això és bo. Aquest client és més estable i deixa més doblers a la zona, el que ve per una estància més curta els doblers els gasta en uns tipus determinats de negocis.

Esperem que el 2022 sigui realment l’inici de recuperar la normalitat en els establiments, per viatjar i que poguem sortir endavant de la situació caòtica que hem tingut els darrers tres anys tan els nostres establiments com la societat en general.

Nosaltres, com Associació Hotelera, estam molt il·lusionats amb  la temporada turística 2022. De fet ja hi ha hotels que han obert i se comença a veure turistes pel carrer. Donam per fet que a partir de dia 29 d’abril, que és quan obrirà la immensa majoria, se recuperarà certa normalitat. Esperem i desitgem que no hi hagi altre ensurt.
 

- Com veus l’evolució de les obres?

- Nosaltres esperem que hi hagi una solució ràpida al tema dels llums de Cala Agulla. El problema que per abaratir despeses s’han mantingut els mateix nombre de punts de llum que n’hi havia però amb manco lluminositat.
També demanem que les obres (del passeig marítim i el port) acabin el més aviat possible perquè l’oferta complementaria del passeig marítim necessita una reacció ràpida per recuperar la seva normalitat. Que el passeig marítim estigui en bones condicions és bo per tothom.

Els nostres clients han de gaudir del nou passeig marítim i la reforma de l’avinguda Cala Agulla ha de ser un al·licient perquè l’oferta complementària d’aquella zona millori. Era una zona que s’anava degradant i demanaven un rentada de cara, perquè els hotels han invertit en reformar-se, mentre que l’oferta complementaria i l’ajuntament no ho havien fet,  i necessitem que millori perquè els clients puguin quedar a sopar o passejar per l’Agulla i evitar aglomeracions en altres zones. Ara que l’administració ha fet l’esforç, és important que l’oferta complementaria acompanyi aquest esforç que s’ha fet per millorar la seva oferta.

Hem de fer un destí millor. Un destí millor és més neteja, millor oferta, potenciar el patrimoni... és tot, millorar el poble en general.

 

Esperem que les bones expectatives que fan per l‘estiu 2022 es confirmen i l’esperada “normalitat” permeti recuperar el puls econòmic i comercial del municipi.

Joan gràcies per respondre a Cap Vermell i t’emplaçam quan acabi  la temporada per valorar-la.