Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 532
Na Carme ha guanyat el Ploma de Ferro 2021 de la categoria local.














Na Carme Sureda és una jove gabellina de  vint-i-tres anys i ara mateix oscil·la entre la feina i l’estudi. Concretament, està acabant un Postgrau d’Ensenyament de Català per a Persones Adultes i un Màster d’Ensenyament d’Espanyol a Immigrants. Això, després d’haver acabat el Grau Combinat d’Anglès i Català que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona. Per aquesta mateixa raó, fa cinc anys que viu a Barcelona.

Ens comenta que " Actualment estic estudiant en línia, cosa que facilita que pugui combinar-ho amb fer feina. Per sort, des d’un primer moment vaig trobar feines de l’àmbit que em motivaven. Soc professora d’anglès a alumnes de secundària des d’una empresa d’extraescolars, i de castellà i català a persones adultes a un altre centre. He après molt, aquest any. A part de l’estudi i la feina, que m’encanten i hi dedic molt de temps, tinc altres interessos. Sempre he fet esport i seguesc fent-ne, m’agrada molt llegir i escriure i totes les representacions de la cultura en general: anar a concerts, obres de teatre, etc."


- Des de quan escrius? Què et motiva a escriure?
- Vaig començar a escriure a primer de batxillerat, però de manera molt íntima. Després, a segon de carrera, em va passar pel cap la primera narració breu. Tenia una idea que necessitava escriure i compartir, i així ho vaig fer. A poc a poc, a partir d’aquí, vaig començar a interessar-me més per tot aquest món. Va arribar un moment que necessitava escriure les inquietuds i les opinions que tenia i crec que això mateix és el que em motiva a escriure actualment. Hi ha moltes coses que em costa expressar xerrant i, amb l’escriptura, he trobat un refugi i una manera de treure-ho de dins. Sempre he trobat més fàcil posar les paraules damunt paper i, a més, pas gust de fer-ho en forma de bellesa i fent especial els detalls quotidians en què em fix.

- Què ha significat per tu guanyar el Ploma de Ferro local?
- Bé, per jo ha estat una motivació extra per seguir escrivint. I, com vaig dir al castell, no tant pel premi, sinó per les paraules de la deliberació del jurat. Normalment, quan escric, ho llegeixen mon pare i ma mare, la meva parella i, com a molt, alguna amiga; que algú altre reconegués tot allò que volia transmetre amb una obra em va fer molta il·lusió.  

- A l'acte de lliurament vas comentar que dediques el teu relat a la teva padrina, Què ens pots contar d'"Alenar"?
- Sí, no podia ser d’altra manera, va ser la meva font d’inspiració. A més, volia que un trosset seu quedés amb mi escrit. A Alenar podeu trobar com vaig intentar trobar paraules i interpretar silencis que mai no sabré què significaven realment. Hi podeu trobar missatges meus, missatges d’altres i punts de vista que s’entrecreuen en una etapa de la vida molt llunyana per a mi, la vellesa. També hi trobareu la veu de moltes dones, dones que han viscut en silenci, però que hi eren, i amb molts pensaments íntims i poderosos. Això sí, heu de llegir un poc entre línies.

- Treballes en altres projectes? 
- Sí, bé, no sé si es pot considerar un projecte. Tinc un blog en què vaig publicant escrits breus: C. Mediterrània en acció. No public cada setmana ni res semblant, sinó quan sent que tinc alguna cosa a dir (i quan tinc temps).


- T'agradaria dedicar-te a l'escriptura? Com valores els joves autors en la literatura actual?

- No ho sé. De moment, la tinc com a escapatòria. Actualment l’escriptura per a mi és un lloc on connectar amb mi mateixa, reflexionar i pensar en tot allò que m’envolta. Els joves autors són importantíssims, com tots els altres. Trob que tots aportem perspectives diferents i necessàries. A més, són noves veus que sorprenen, perquè mai les has llegit. Ara mateix, llegesc n’Anna Gas, una al·lota que té un any més que jo i ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda de contes, i és brutal com escriu.

- Quins autors sols llegir? 
- Sincerament, no crec que tingui un llistat tancat. De fet, intent afegir-ne molts i anar canviant de gènere. A més, gràcies a la carrera, he llegit autors de clàssics anglesos i catalans, i ara en llegesc també de contemporanis en ambdues llengües. També en castellà, encara que menys, crec. Darrerament llegesc més assajos que mai, hi ha qüestions que em preocupen, com el canvi climàtic i el feminisme, entre d’altres, i m’agrada també saber-ne més a partir d’opinions d’escriptors diversos.

- Res més que vulguis afegir?
- Només puc afegir que estic molt contenta que a Capdepera es dugui a terme un concurs com aquest. És una mena d’orgull. Ara només falta que s’engresqui més gent. És molt important mantenir ben viva la nostra llengua i les seves representacions. Amb premis literaris com aquest és com la fem caminar, però també utilitzant-la en tots els nostres afers diaris. És ben hora de poder viure plenament en català arreu.


T'encoratjam a seguir escrivint, pots estar segura que frissam per llegir la teva narració, que es publicarà a Cap Vermell juntament amb les altres narracions guanyadores del Ploma de Ferro 2021.

Moltes gràcies Carme, i enhorabona pel guardó aconseguit.