Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 2817

Cap Vermell va estar una estona xerrant amb en Manuel Queirolo, xilè de naixement, qui viu a Capdepera des de fa uns anys i ha quedat campió d’escacs absolut de Mallorca. En aquesta primera part de l’entrevista ens explica aspectes de la competició.



Hola Manuel; en primer lloc, enhorabona per aquest nou títol que has aconseguit.

Moltes gràcies. He fet campió de Mallorca absolut d’escacs, en categoria preferent i màxima, la qual cosa em donaria dret a jugar el Torneig de Balears Absolut i el campió representaria a la Comunitat de Balears en el Torneig d’Espanya. Ara bé, hi ha una petita controvèrsia. En una reunió informal se’m va dir que no podria jugar el Torneig de Balears, tot i ser el campió de Mallorca, donat que no tinc nacionalitat espanyola, cosa que és requisit indispensable. Tinc les nacionalitats italiana i xilena. A la Federació Internacional d’Escacs (FIDE) figuro com a jugador xilè.

Amb aquesta situació, penjo a Facebook una nota dient que estic molt trist per no poder jugar el Torneig de Balears a causa de la manca de nacionalitat i de seguida em comencen a arribar missatges d’amics, demanant per què. Ràpidament comencen els contactes i em posen en contacte amb el president de la federació espanyola, qui em diu que es poden fer els tràmits per tal d’assolir la nacionalitat espanyola i poder, efectivament, jugar el Torneig d’Espanya, sempre i quan s’acompleixin els requisits, que són que jo accepti la nacionalitat, que la federació xilena no hi posi cap impediment, i pagar les taxes a la federació internacional per tal de fer el canvi de nacionalitat.

I com és que et deixen jugar el Torneig de Mallorca sense la nacionalitat espanyola?

Em van comentar de la federació que, encara sense la nacionalitat, vivint aquí des de fa temps es pot jugar el Torneig de Mallorca i el de Balears, però això ho van canviar el darrer any i, si guanyava el de Torneig de Balears, no podia anar al Campionat d’Espanya i anava el sots-campió en el meu lloc. Però sí entenien que una persona que fa vida aquí i que juga a escacs aquí sí pot anar al campionat insular.

Tu jugues amb els colors del Club Blau Escacs de Calvià.

Sí, quan vaig arribar a l’illa l’any 2007 vaig estar un any vivint a Palma, vaig jugar un torneig de partides ràpides a Bunyola el mateix any 2007, i vaig quedar sots-campió de Mallorca de Partides Ràpides. Van contactar amb mi dos jugadors de clubs diferents per saber qui era i si tenia intenció de quedar per aquí. Un d’ells era d’un club de Palma i l’altre d’un club de Calvià. Els vaig donar el meu telèfon i el primer que em va contactar va ser el del Club Mega Escacs de Calvià. Em vaig posar en contacte amb ells i a jugar amb ells. L’any següent vaig venir a viure en aquesta banda de l’illa, he estat a Cala Rajada cinc anys, però seguia jugant amb el club de Calvià. Eren molts viatges amunt i avall per anar a jugar i va venir una època amb dificultats laborals i, buscant feina, vaig recalar amb el Club de Sant Llorenç. Vaig jugar amb ells durant tres temporades i també hi impartia classes. Acabada la nostra relació vaig tornar a contactar amb un amic amb qui havia jugat al Club Mega Escacs de Calvià i em vaig incorporar al seu nou club, el Blau Escacs de Calvià. Però ara, un grup de persones d’aquesta zona de Llevant, ja estem formant el que seria el Club Llevant d’Escacs. Fa anys hi havia hagut a Son Servera el Club Badia de Llevant i, potser per similitud, la Conselleria d’Esports no ens han concedit el nom Club d’Escacs de Llevant; encara que aquell club està inactiu de fa temps, no està donat de baixa. Hem estat buscant un altre nom, però la gràcia és que sigui representatiu de tota la zona de llevant.

I tu, Manuel, de quina manera vas arribar als escacs?

Jo tenia uns quatre anys i anava prop de ca meva, a Santiago de Xile, amb el meu germà, i al pati d’un veí hi havia un senyor, un grup de joves i un taulell d’escacs, els estava ensenyant a jugar. Jo m’hi vaig quedar mirant el taulell i l’home, en veure’m i amb cara molt simpàtica, em va convidar a entrar-hi. Em va explicar que allò era una lluita entre dos regnes, amb els seus reis, la cavalleria, els seus soldats, i va anar-me detallant la manera de jugar. A partir d’aquí vaig anar jugant amb un grup de 8 persones més grans que jo entre els que es trobava el meu germà gran, cinc anys major que jo, i altres persones de 25 a 50 anys. Hi havia molt bon nivell, però aviat vaig començar a guanyar-los, exceptuant el senyor qui m’havia ensenyat a jugar. Ell no solia guanyar els tornejos on participàvem, quedava dels darrers, però quan jugava amb mi sempre em derrotava. Fins que un dia vaig aconseguir guanyar-lo i ja no em va guanyar mai més.

I quina mena de psicologia feia servir, aquell home?

Era un estil de joc molt romàntic, anava sacrificant peces en l’atac, i sempre acabava fent escac i mat amb atacs molt durs. Jo anava guanyant material fins que em trobava en una posició d’escac i mat que ja no podia salvar. Tot i tenir avantatge material, era el meu rei que es trobava en una posició atacada d’inferioritat. Quan em vaig adonar que la protecció del rei és molt important, tot i tenir avantatge material, ja el vaig vèncer i ell no em va guanyar mai més.

La psicologia és molt present dins els escacs. La meva manera de jugar pren com a base la psicologia del jugador contrari. Tracto de buscar els seus punts febles, però pensant qui és el meu rival.

I com t’ho fas, per conèixer el jugador rival?

Bé, per conèixer el rival hi ha una base de dades mundial de totes les partides que es juguen oficials. Crec que aquest any ja arriba a set milions de partides. Llavors tu busques contra qui jugues i estudies com juga. A més, si el coneixes personalment o en saps algun detall, això també et dóna informació de com pots plantejar la partida de manera que ell se senti incòmode. Però ell farà el mateix amb tu. Veu les teves partides, veu com juga i és una lluita intel·lectual molt interessant per veure qui guanya a qui.

Quant de temps fas servir per estudiar el jugador contra qui t’has d’enfrontar?

La idea és fer-ho el màxim de temps possible. Quant més temps dediquis a estudiar el rival, millor.

En el Torneig de Mallorca, quants participants éreu i quantes partides heu hagut de fer?

A la categoria preferent hi jugaren uns trenta jugadors, que són els que arriben a la màxima categoria. A més hi ha primera, segona i tercera categories de manera que, en total, devíem ser uns tres-cents jugadors de tota l’illa. Jugues una partida cada setmana, el dissabte, i diumenge ja saps contra qui hauràs de jugar la següent partida de manera que tens tota la setmana per estudiar com juga el teu proper rival.

El campionat es juga en partides eliminatòries o tipus lliga?

És un sistema suís, que consisteix a fer un llistat de jugadors segons el seu potencial, basat en una classificació internacional anomenada Elo (nom d’un físic i jugador d’escacs que va idear el sistema, Árpád Élö, americà d’origen hongarès), que premia el jugador que va guanyant partides i penalitza el que en perd, com l’ATP del tenis. En guanyar a un rival que està molt per damunt de tu, obtens més punts que si el rival és de similar categoria. És una fórmula que treballa amb la probabilitat que tens de guanyar el teu rival, multiplicada per un coeficient.

En la primera ronda es divideix aquella llista per la meitat i s’enfronten el primer de la primera part amb el primer de la segona part de la llista, el segon amb el segon, etc. A la següent ronda es fa una llista de tots els que han guanyat i s’enfronten entre ells, i el mateix amb els que han fet taules (empat), i els que han perdut. I cada ronda es fa el mateix procediment, de manera que, si un guanya, va trobant cada vegada més dificultat, perquè es troba amb els que també van guanyant i el nivell es més alt. La idea és que tots juguin tota la competició, que són set partides, però fent la classificació es vagi decantant en funció dels triomfs i les derrotes.

Si, per exemple, hi ha 40 jugadors i 20 han aconseguit guanyar, a la segona ronda hi haurà un màxim de 10 jugadors que tinguin dos punts, i després 5 que tinguin tres punts, i a la setena ronda només un pot arribar amb puntuació màxima. És una manera d’anar definint la classificació, però fent que tots puguin seguir jugant la competició.

Quant de temps fa que jugues el Torneig de Mallorca?

L’he jugat en quatre ocasions, he fet dos quarts i aquest primer. No sempre he pogut jugar-lo per qüestions de feina.

Què ha canviat d’aquelles vegades que has quedat quart a ara?

Aquest any he jugat amb el Club Blau Escacs de Calvià i el president del club ha fet d’entrenador per a mi durant el campionat, ajudant-me a analitzar els rivals. Jo estudio el rival des del meu prisma, i ell ho fa des del seu punt de vista, així ho podem contrastar i ell em pot donar moltes directrius i idees que jo no he captat que m’ajuden a preparar millor la partida. Mira, només en com començar el joc ja tens les línies de com serà la partida, si serà d’atacar pel centre o pels costats, per exemple, si serà una partida llarga o curta. Però això no sempre ajuda. Per exemple, a partir del moment que blanques i negres han fet el tercer moviment, hi ha més de 400 milions de possibilitats damunt el taulell. Per tant, en les primeres jugades, intentar desxifrar què passarà és molt difícil, pot ser que passi però hi ha moltes possibilitats que no passi allò que tu has calculat. Tu t’has preparat una estratègia però a la partida pot succeir una cosa diferent, perquè el rival també t’ha estudiat a tu. En el moment que la partida es desenvolupa d’una manera diferent a la que tu havies preparat et pot afectar pel sols fet que et poses a pensar que la partida és diferent i tot allò que havies estudiat no et servirà de res. I ja no estàs al 100 % dins la partida, perds rendiment. Ara bé, si la partida segueix el camí que havies estudiat, ja jugues de manera més fàcil, ja no l’analitzes massa, t’ajuda a guanyar temps, perquè les partides es juguen contrarellotge.

Quant de temps disposa cada jugador?

Aquest Torneig de Mallorca dona una hora i mitja per a cada jugador per al conjunt de la partida, més 30 segons per cada moviment de fitxa. Les meves partides acostumen a durar més de tres hores i, en general, més de quatre.

Quants jugadors hi ha a Mallorca de nivell similar al teu, quants n’has trobat que et posin contra les cordes?

A Mallorca hi ha un Gran Mestre israelià, que viu aquí de fa temps. Com a Gran Mestre és una persona que ha dedicat moltes hores a l’estudi dels escacs, molt més que jo mai no podria dedicar-hi a la meva vida. Recordo el primer Gran Mestre xilè Ivan Morovic, a una entrevista li van preguntar quantes hores dedicava a l’estudi dels escacs. Durant catorze anys, tots i cada un dels dies de l’any havia dedicat deu hores diàries als escacs, incloent-hi tots els festius i dies amb esdeveniments especials. És molt difícil competir en igualtat de condicions amb algú que en sap tant, que ha estudiat tants dels escacs, pels coneixements que en té.

A quina categoria et trobes?

Les categories van de 1.800 punts d’Elo, que és un jugador avançat de club, 2.000 punts el d’un jugador de primera categoria, 2.100 un aspirant a Mestre, 2.200 un Mestre Nacional, 2.300 un Mestre FIDE, 2.400 Mestre Internacional, i 2.500 Gran Mestre. Jo avui tinc 2.168 punts. El llistat amb la categoria dels jugadors s’actualitza el primer dia de cada mes.

I com fas per entrenar-te, amb qui jugues?

Bé, aquests anys només jugo el Torneig de Mallorca individual i un altre per equips, dues competicions per any. I alguna vegada que m’han convidat a jugar algun torneig internacional, o alguns tornejos magistrals, per aquí per l’illa. M’he plantejat la fita de Mestre Internacional, però el temps que he de dedicar a l’estudi i al joc és de moltes, moltes hores; és una fita, sí, però s’anirà donant poc a poc. D’altra manera m’hauria de dedicar a temps complert a estudiar i jugar. I, avui dia, em dedico més a l’ensenyament dels escacs, és el que m’ocupa més temps.