Imprimeix
Categoria: Tren de Llevant
Vist: 965
"En tenc molt bons records, sobretot de l'ambient. Vàrem ser tan il·lusos que crèiem en la màxima del mestre Estellés: "Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu". Ningú no era extern entre els marxaires, parlàvem ara amb uns, ara amb altres. Era igual si feia sol o si plovia. Ningú no feia una passa enrere.".



Margalida Tous Ferrer, de cinquanta-cinc anys. Fou batlessa d'Artà i directora general de política lingüística. Col·labora amb la Fira de teatre de Vilafranca. Actualment, viu a Canyamel i treball a l'hoteleria.

1- Quina ha estat la vostra participació en les marxes pel tren de Llevant?
La meva participació és la mateixa que els centenars de persones que es mobilitzaren per una causa justa i justificada. Aconseguir un transport públic net és quelcom imprescindible avui dia. Si en algun moment m'hi vaig haver d'implicar més, ho vaig fer amb molt de gust.

2- Per què ho fèieu?
Perquè, com que crec en els serveis públics, també crec que ens mereixem un transport de qualitat, del segle XXI.

3- Quins records teniu de les marxes? Allò de què us sentiu més orgullosa per haver-hi pres part?
En tenc molt bons records, sobretot de l'ambient. Vàrem ser tan il·lusos que crèiem en la màxima del mestre Estellés: "Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu". Ningú no era extern entre els marxaires, parlàvem ara amb uns, ara amb altres. Era igual si feia sol o si plovia. Ningú no feia una passa enrere.

4- Recordau amb qui anàveu, anècdotes?
Sí, clar. Amb el grup d'amics, amb la gent que sempre es trobava en totes les mogudes que es muntaven en aquells anys. No em ve al cap cap anècdota. Si n'he de destacar cap, em qued amb el que vaig sentir l'any que jo presidia la Sala, que, en passar d'Artà a Capdepera per Na Maians (el recorregut s'havia de fer per carretera), es va notar molt la diferència en l'asfalt: el de Capdepera estava impecable; el d'Artà, no. I vaig pensar: "Si hi hagués tren, es dissimularien aquestes vergonyes".

5- Com explicaríeu a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Li explicaria que abans no hi havia xarxes socials i les mogudes eren presencials, no telemàtiques. I, tot que no sigui bo d'explicar, eren molt més profitoses (per a mi), que qualsevol reivindicació que es faci avui dia per Internet. El moviment al voltant de la reivindicació del tren de Llevant ens feia ser conscients de més mancances que tenim com a ciutadans que vivim al Llevant; de més causes públiques per a les quals val la pena lluitar, com la sanitat, l'educació, l'esport, la música, tot i que la principal aleshores era la de tren.



6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creis que han estat les errades de la plataforma?
No crec que la plataforma s'hagi equivocat. A més, no entenc per què ens feis aquesta pregunta. Deman: fa falta autoflagel·lar-se si l'únic que movia la plataforma era l'interès comú?

7- Podríeu pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
No. És evident que no. Em pensava, tota il·lusa, que viatjaria en tren des d'Artà o Capdepera.

8- Si haguéssiu de fer una reflexió cap al futur, què diríeu?
Que és ben necessari pensar en clau local. Fins ara no ens ha anat gens bé pensar en clau general, estatal. És ben hora de ser egoistes i pensar que l'impossible ens cal.

9- Creis que és una reivindicació vigent i justificada el dia d'avui?
Totalment.

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creis que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
Sí. Tot i que pens que la marxa, per cridar gent nova i jove, hauria de patir canvis. Hauria de parlar un nou idioma, el de l'era digital.




Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.