Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 1164
El centre Cap Vermell acollí aquest concert de les festes de Sant Roc amb les noves mesures de seguretat


 

Divendres dia 14 d’agost, a les 21h començà un concert estival de música clàssica i no tan clàssica de Maria Antònia Gomis al piano i Bàrbara Femenies com a solista. Abans d’iniciar-se, el públic havia entrat en petits grups, mentre seguia les indicacions de Carmen Corraliza, la regidora de cultura, que agraí públicament la predisposició de les intèrprets per a poder realitzar aquest concert dins el marc de les festes de Sant Roc.

Seguidament, una vegada assegut el públic en les cadires de plàstic separades, que substituïen les butaques, el concert comencà, en un escenari fosc i elegant, ocupat per un piano i amb una fantàstica decoració floral en un dels laterals. El públic estava impacient, perquè feia bastant de temps que no les havia escoltat. De mica en mica, la veu de Bàrbara començà des de un to més baix a encalentir i agafar força i color a mesura que començava la interpretació, mentre un jovenet girava la partitura a na Maria Antònia. La melodia del vals «Cent mille chansons» de Michel Magne, serví per començar a festejar els assistents. Com que no hi havia programa de mà, na Maria Antònia presentà les peces, amb una gràcia que connectà amb el públic.

El concert constà de sis blocs: el primer, clàssic, que es completà amb les peces «Lascia ch’io pianga» de Händel, «L’amour est un oisean rebelle» de Bizet i també una seguidilla de Carmen, del mateix autor. Seguidament, el duet interpretà una sèrie de cançons de bressol: «Nana de Sevilla» amb música i lletra de Federico García Lorca; la cançó de bressol mallorquina «Vou veri vou» i «Canción de cuna para dormir a un negrito» de Cinco canciones negras  de Xavier Montsalvatge. Després tocà el torn d’una cançó coneguda amb el títol d’Alfonsina y el mar, que agradà molt als espectadors. Era una peça d’Ariel Ramírez, que musicava un poema de Félix Luna. Tot seguit, arribà el torn de la part més divertida del concert, el de les bandes sonores, que encetà amb la peça Furyo de «Merry Christmas, Mr. Lawrence» de Ryuichi Sakamoto, basada en un film de Nagisa Oshima, aquí la pianista mostrà tot el seu virtuosisme i passió davant d’un piano que omplia la sala amb el seu so; després arribà el moment més lleuger del concert amb la interpretació de «La vita est bella»  de Nicola Piovani, de la famosa pel·lícula de Roberto Benigni, també sonà «Se» de Cinema Paradiso, amb música original del recentment desaparegut Ennio Morricone, en el famós llargmetratge de Giuseppe Tornatore.

El següent bloc va ser el de la música contemporània, amb la interpretació de Caruso, una peça feta a mida per a Luciano Pavarotti. Celebrada també va ser l’obra «Over the valley» de Pink Martini, en una adaptació on la veu de na Bàrbara demostrà que totes les llengües són bones per arribar a una bona expressió plena de matisos, amb una vocalització fantàstica i una tècnica perfecte, que feien que el públic gaudís d’allò més. Els anys d’experiència de les dues intèrprets les portaren a un ensamblatge magnífic que semblava gaudir d’una naturalitat sorprenent, com si els temes nedassin dins una bassa d’aigua calmada i nítida, que endolcia la vesprada i venia a ser la culminació d’un domini excel·lent de les notes percudides pel martell del piano i la veu melosa i encantadora de la solista gabellina. Alguna de les composicions, ja era coneguda pel públic, però així i tot el concert no deixà de sorprendre.



L’altre part del concert es completà amb blues, amb les obres «Cry me a river» d’Arthur Hamilton, la coneguda «Summertime» de George Gershwin i l’esplendorosa «New York, New York», de John Kander, en una excel·lent interpretació musical.

Finalment, el concert es tancà amb «Somwhere», del film West side history i amb una altra peça cinematogràfica «Moon river», de la pel·lícula Breakfast in Tiffany’s de Henri Mancini. El públic, que tenia ganes de escoltar més música, no aturava d’aplaudir, mentre les intèrprets saludaven des de d’alt de l’escenari. Va ser una nit màgica i musical, que ens va fer oblidar per un moment, la situació per la qual s’està passant. La sortida, fou ordenada i també per grups, que abandonaren l’auditori del Centre Cultural Cap Vermell amb la sensació d’haver gaudit d’un bon concert. Així, doncs les festes començaren amb bon peu i amb el llistó musical ben alt. Gràcies!
 

Joan Cabalgante Guasp