"Noctàmbuls" ens van proposar una personalíssima aproximació al Doctor Il·luminat
La companyia "Noctàmbuls" ens va dur, amb motiu del Mercat Medieval, una proposta de microteatre, amb la capella del Castell com a escenari. Una peça breu creada pel director del grup, Jaume Miró, sota el títol de "Ramon i la màquina de pensar" i que cal inserir com un més dels actes que vénen a commemorar el setè centenari de la mort de Ramon Llull.
Però en Miró i el seu grup no s'hi posen per poc, i en devers un quart d'hora ens regalen una aproximació a l'Ars magna lul·liana i la seva "màquina", un enginy que combina teories, subjectes i predicats teològics i am el qual volia demostrar la veritat cristiana de manera prou diàfana perquè inclús els musulmans més fanàtics poguessin entendre-la i acceptar-la.
Ultra la complexitat del tema plantejat, els "Noctàmbuls" l'aborden des d'un prisma que hem de qualificar de montypythonià, amb una gran càrrega d'humor, en què Ramon Llull i el seu amic Thomas Le Myésier són "ressuscitats" per la ciència moderna i requerits per un rellevant personatge, representant de l'últim reducte de la civilització occidental, perquè facin front a l'amenaça d'un Estat Irracional que és a punt d'ensorrar aquesta civilització.
Del resultat de la "combinatòria" de Llull per trobar la resposta adequada a aquella amenaça de l'Estat Irracional que hem dit, no us n'aclarim res, perquè si no assistíreu a les representacions que van tenir lloc en el Castell i ho feis en un futur, no us volem espenyar l'invent... de Ramon Llull.
Diríem, en definitiva, que aquesta "màquina de pensar" és una molt intel·ligent i divertida manera d'aporximar-nos a una figura d'altra banda tan mal coneguda com la d'aquest gran savi de l'Edat Mitja, el "català de Mallorques" més insigne que ha donat la història.
Els actors que donaren vida als tres personatges, en aquesta ocasió foren Pau Vich, Pau Arévalo i Toti Fuster, ben ficats ens els seus papers i donant versemblança a una història inversemblant.
