El poder de convocatòria de les Festes del Carme es va posar en evidència, una vegada més, ja des del primer acte del programa: la paella que la Comissió va coure, per a 600 persones. Pagant! Un èxit en tots els sentits, inclòs el gastronòmic, cosa d'altra banda gens estranya, donada la solvència de l'equip de cuina encapçalat p'en Joan Ramon Esteva.
Tot seguit vos deixam el reportatge fotogràfic d'aquest arrossada, a banda d'ensenyar-vos com es fa paella per a molta gent (per si teniu convidats). És molt senzill, com veureu:
Tot seguit vos deixam el reportatge fotogràfic d'aquest arrossada, a banda d'ensenyar-vos com es fa paella per a molta gent (per si teniu convidats). És molt senzill, com veureu:
En primer lloc, va molt bé comptar amb un bon equip de "pinxes", que vos facin la feina bruta: tallar cebes i tomàtiga, fer sípies netes, pelar alls, picar juevert...
D'altra banda, qualcú ha de posar olla a foc per fer el brou, començant per un bon sofregit.
I a continuació, el peix. La morena, per exemple, és una espècie que fa un brou espectacular.
És clar que el brou no es fa tot sol. Qualcú li ha de tenir esment i no aturar de remenar. En Tomeu Álvarez, per exemple.
Bé, no tothom s'ho pren a la valenta. Ja veis quin estar més bo que hi fa, a l'ombra. Aquí, només en Joan Fuster i en Miquel Sua hi posen les mans. Es tracta de començar a passar per la pella els elements que, una vegada sofregits, es reserveran per, al final, adornar l'arròs. Pebres, llagostins...
...i musclos!
Ara és arribada l'hora de sofregir la carn.
I quan la carn ja ha agafat color, idò hi posam la sípia.
Propera passa: posar-hi la ceba.
Tenim la ceba ben estovada? Molt bé, ja hi podem abocar la tomàtiga.
I a remenar, s'ha dit. No es pot frissar, el sofregit s'ha de fer tira-tira, fins que tots els elements siguin ben cuits.
Un toc imprescindible: una bona picada de juevert, que hi dóna un perfum molt especial.
El sofregit ja és a punt. Només hi falta l'arròs, i aquí tenim com l'hi posen. 55 quilos en aquesta paellera, i 15 quilos més en una altra de més petita.
Espícies grogues, per donar el coloret habitual d'aquesta plat.
Arribam ja a un dels secrets més ben guardats de la paella d'enguany. La participació de dues mestres paelleres arribades directament d'Alemanya per a aquest punt tan delicat que és el de sofregir l'arròs. Dues artistes, les alemanyes!
I res, una mica de repòs abans de posar-hi el brou. Una passa aquesta, que vos estalviam, perquè tanmateix no aclariríeu res: en posen a dojo, sense mesurar ni res, de qualsevol manera... I com així sempre els surt clavada, la paella? Ah!
Les operacions de cocció es varen fer, com haureun deduït, a la zona del moll, per a evitar el risc que suposa fer foc al costat d'una zona forestal, com la del parc d'es Clot de sa Grava, que és on es va servir la paella. El trasllat es va efectuar sense cap problema. En Pep Mosson domina molt bé l'artilugi.
I aquí la teniu, a punt de menjar.
L'espectació era grossa.
I la gana, també. Ja ho hem dit, devers 600 començals tastaren l'arròs, i tots, sense excepció, coincidiren a afirmar que era per a llepar-se els dits. Nosaltres en donam fe.
