en l'homenatge al Dr. Bartomeu Balaguer
El Premi Cap Vermell assoleix la majoria d'edat en el seu desè aniversari
Deu anys de premis Cap Vermell, com va dir Pep Terrassa en la seva intervenció, ja permeten passar comptes. I aquests comptes vénen a dir que el nostre guardó, ara mateix, ha assolit la majoria d'edat i hom hi reconeix la solidesa i la coherència d'una trajectòria avalada pels mèrits dels guardonats.
Ells, els guardonats, són els que han fet grans els premis. Nosaltres, simplement, ens hem fet portaveus d'un poble, el nostre, que, en reconèixer i agrair la feina dels seus ciutadans més il·lustres, es dignifica i s'ennobleix.
En aquesta ocasió, com sabeu, el destinatari del Premi Cap Vermell, corresponent a l'edició de 2009, ha estat el Dr. Bartomeu Balaguer Barceló. La seva dilatada trajectòria professional, però sobre tot la seva qualitat humana, el feren creditor, als ulls dels nostres lectors, d'un guardó que, molt pàl·lidament, ve a testimoniar l'agraïment de tot un poble, sense distinció d'edats ni de classes socials. Mai com aquesta vegada hi havia hagut tanta unanimitat a l'hora de triar el nostre premiat.
La cerimònia va discórrer d'acord a al guió previst, amb gran fluïdesa, al llarg de dues hores plenes d'amenitat i d'emocions a vegades males de contenir. Com sempre, actuaren de mestres de cerimònies els nostres Maria Vives i Lluís Cerrada, consumats especialistes en la matèria, que donen la cara i ho fan amb total solvència. Perfectes, ambdós.
Després de les salutacions de rigor, es va donar pas a la projecció del muntatge audiovisual, a cura de Suso Rexach, que cada any ens apropa a la part més humana i entranyable dels nostre homenatjats. En aquesta ocasió, una significativa representació de companys de professió i d'antics pacients, a més de l'esposa del Dr. Balaguer, Franca Garavaglia, ens oferiren una aproximació al metge i a la persona, especialment a la persona, i més d'una llàgrima rodolà galta avall de molts dels espectadors. Foren moments en què conetenir els sentiments es va fer gairebé impossible.
Tot seguit, el president de l'Associació Cultural Cap Vermell va llegir el text de justificació del premi, que vos oferim íntegre al final d'aquest article. Pep Terrassa va glossar la figura del metge, els canvis que s'han produït en el camp de la medicina en els darrers temps, i, finalment, va lloar la tasca desenvolupada pel Dr. Balaguer.
Una de les sorpreses de la vetlada arribà quan els presentadors donaren pas a la intervenció el professor Ramon Cerdà. Sorpresa, molt especialment, per al Dr.Balaguer, que no en sabia res. El senyor Cerdà s'havia desplaçat des de Barcelona per tal de sumar-se a aquest acte, i, en una exposició emotiva i jocunda, ens recordà els temps en què tots dos compartiren residència d'estudiants a la Ciutat Comtal, quan eren alumnes de l'única universitat que hi havia aleshores a la capital del Principat. De la intervenció de Ramon Cerdà i de la seva breu estada entre nosaltres, ens en queda el millor record.
I, clar, arribà el moment al voltant del qual girava tot el demés, i que no era altre que el del lliurament del Premi Cap Vermell. Com cada any, la peça acreditativa havia estat realitzada pel taller "Art en Joies", de la família Fuster-Gallego, a partir del disseny de Gustavo i sobre un suport tallat per Suso Cruz i David Montón. Una petita gran obra d'art. Finalment, Pep Terrassa va delegar en la persona de Jaume Fuster per a lliurar el guardó, en atenció als molts anys en què aquest va compartir l'espai de la Casa del Mar amb el Dr. Balaguer.
El batle, Josep Gallego, i una nodrida representació de regidors se sumaren a la festa. Gallego, a més, va prendre la paraula per a agrair la tasca que Cap Vermell ve desenvolupant en l'àmbit de la cultura local, d'una banda, i per a felicitar l'homenatjat, naturalment, de qui va dir que havia estat pacient.
Tots esperàvem amb expectació la intervenció de Don Bartomeu, un fet que no es prodiga amb freqüència, precisament. El volíem escoltar perquè sabíem que en podíem esperar una al·locució que no ens havia de defraudar. I així va ser: ocurrent, clar, senzill, emocionant, intel·ligent, el seu va ser un discurs que no deixà ningú indiferent. El bagatge d'humanisme que el distingeix, d'home que ha estimat la professió de metge per mitjà de l'estimació als pacients, va aflorar darrere cadascuna de les frases que pronuncià, i acabà per guanyar-se definitivament totes i cada una de les persones que ompliren el Teatre. Home poc donat a l'exhibició pública, segurament va fer un esforç considerable per a sobreposar-se al propi caràcter, però se'n sortí brillantment, a partir d'una prosa directa al cor de l'oient.
La primera intervenció musical de la vetllada ens la regalà la pianista Noemí Dalmau, i les notes de Brahms regalimaren entre el públic com un doll de pau i serenitat. Enmig de tantes emocions, el piano de la nostra brillant concertista, amiga de tota la vida de la família Balaguer-Garavaglia, ens va significar un relaxant parèntesi, a banda d'una notable demostració -una més- de la sensibilitat d'aquesta artista. Gràcies, Noemí!
La segona part de la vetllada, molt més breu, va adreçar-se bàsicament a la presentacióc de l'Anuari Cap Vermell 2009. En aquesta segona entrega, i com havíem fet en l'edició anterior, hem procurat recollir allò més significatiu que ha ocorregut en el poble al llarg de l'any passat, i que ha estat publicat a la nostra web. La portada (aquesta ha estat realitzada exclusivament per a Cap Vermell) i un bon grapat d'imatges de l'interior, són obra de l'artista gabellina Margalida Morey, a qui també hem d'agrair, una vegada més, la deferència cap a la nostra associació. És evident que tenim molts i molt bons amics, la força dels quals és la nostra força.
En la presentació de l'anuari, el nostre Miquel "Llull" / "del Recreo", en un molt interessant exercici de desdoblament de personalitat, desenvolupà una brillant peça oratòria, com les que només ell és capaç de bastir, la qual transcorregué del negre al gris i acabà en un verd esperança molt d'agrair. La presentació de l'Anuari podria haver consistit en un element tangencial, poc contextualitzat enmig d'un acte que anava per uns altres viaranys, però, per obra i gràcia d'en Miquel va resultar un maó perfectament encaixat. Al mil·límetre.
Per cert, l'Anuari es pot adquirir en els llocs de venda habituals -80 pàgines a tot color- per l'increïble preu de 5 euros. No ens falleu i correu a comprar-lo.
La part musical la tancà el cantautor de Manacor, Guillem Sansó, acompanyat per Tani Mas i Manuel Muntaner. Cançons d'una estructura impecable, lletres bellíssimes, sensibilitat a gavadals. Tot un luxe per a la nostra celebració. I una altra aportació, una més, absolutament desinteressada, en la línia en què es mou tot al nostre voltant. En Guillem i companyia captivaren el públic, quan després de dues hores es podria esperar un cert cansament. Però no, el públic, com un sol cos, va agrair l'actuació dels músics amb el mateix fervor amb què s'havia comportant tota la nit. I per tant, gràcies Guillem, gràcies Tani, gràcies Manuel. Moltes gràcies.
El públic? Fantàstic el públic, fantàstica la gent. Va omplir el Teatre de gom a gom, fins al darrer racó, en una demostració d'afecte al Dr. Balaguer i en un implícit reconeixement al valor que, entre tots, hem volgut donar al Premi Cap Vermell. Ho deim en el titular i ho repetim aquí: aquesta és una celebració que ha assolit la majoria d'edat. Gràcies a vosaltres, gràcies als guardeonats i gràcies a tots els que hi posen les mans i el fan possible. Que no són pocs.
Acabàrem brindant pel Dr. Balaguer i pel premi Cap Vermell, compartírem un bufet que havíem preparat amb tot esment, amb l'especial aportació desinteressada (una altra) del gran Felip Esteva, i ens desitjàrem llarga vida per a continuar un camí que, ara mateix, sembla que se sap on duu. I no oblideu que, a final d'any, Cap Vermell farà 30 anys i que n'haurem de preparar alguna de sonada. Podeu començar a donar idees.
-------------------------------------------------
Parlament de Josep Terrassa
Justificació del Premi Cap Vermell 2009
En aquests moments, la temptació indefugible que sentim tots els que estam en aquest projecte que es diu “Cap Vermell” és la de recordar-vos –de recordar-nos– que el Premi Cap Vermell que ens disposam a lliurar al Dr. Bartomeu Balaguer, és el desè, que fa deu anys que començàrem aquesta aventura i que deu anys ja constitueixen un temps per a alguna mena de balanç. I també volem recordar-vos, i recordar-nos, que la idea del premi la vàrem congriar durant molt de temps, fins que va fer la seva eclosió a l’any 2000, i que, al nostre modest i gens objectiu parer, ha acabat consolidant-se com una fita anual que ens convoca a un acte d’estricta justícia, com és reconèixer públicament el treball altruista que tantes persones realitzen en aquest poble i que segurament es mereix molt més que el nostre modest guardó.
Però no passeu ànsia, que no parlarem de nosaltres, si no és per dir que ens sentim molt satisfets d’haver pogut assolir aquesta dècada de premis, i per a recordar que a finals d’aquest any “Cap Vermell” acomplirà els 30 anys de vida, que es diu aviat, però 30 anys comporten una feina tossuda, insistent i inassequible al cansament de moltes persones que, per què no dir-ho, també són molt altruistes. A totes elles, gràcies.
Amb reiteració, hem recordat que el prestigi del Premi Cap Vermell, ja reconegut i acceptat sense embuts, ens arriba pels mèrits dels guardonats, que són els que hi posen el relleu humà, el gruix de la qualitat personal i la pàtina d’ètica que nosaltres pretenem donar a conèixer. I reconèixer. Els premiats, pel fet d’acceptar el nostre guardó, ens honoren i fan que aquest premi, any rere any, es vagi enrobustint, alimentat pels noms que s’afegeixen a la nòmina. Permeteu-nos, doncs, en aquest desè aniversari, que facem una recordança dels que, al llarg de deu anys, han rebut el Premi Cap Vermell:
- Any 2000: JOAN RAI
- Any 2001: GRUP D’ACCIÓ SOCIAL
- Any 2002: ELIONOR GÓMEZ-QUINTERO
- Any 2003: CENTRE CULTURAL BANDA DE MÚSICA DE CAPDEPERA
- Any 2004: CONFRARIA DE PESCADORS DE CALA RAJADA
- Any 2005: GRUP TERRA ROJA
- Any 2006: CORAL S’ALZINAR
- Any 2007: CLUB ESPORTIU ESCOLAR I ANTONI PRATS
- Any 2008: OBRERIA DE SANT ANTONI
- I any 2009: Dr. BARTOMEU BALAGUER BARCELÓ
I tot sense passar per alt l’esperit absolutament democràtic d’aquesta recompensa pública a persones i entitats, ja que ve avalada per propostes i per votacions dels nostres lectors, cosa que, per als receptors, ha de constituir la garantia d’un reconeixement públic que va molt més enllà de l’arbitrarietat que podria inspirar la decisió, si aquesta es prengués de forma unilateral per l’Associació Cap Vermell.
Dit això, potser ha arribat el moment que facem dos mots del guardonat amb el Premi Cap Vermell corresponent a l’any 2009, no fossin coses que ens n’anàssim per les bardisses i ens passàs per alt el més important d’aquesta vetllada, allò que ens ha congregat aquí i avui, i que no és altra cosa que homenatjar el Dr. Bartomeu Balaguer Barceló.
Amb el desè aniversari del premi, un metge s’afegeix a la relació de destinataris del nostre premi. Per als que tenim una edat, la figura del metge ha patit una profunda transformació, si més no des del punt de vista de la societat a la qual ha de servir. Alguns encara hem conegut una relació metge-pacient entre paternalista i esotèrica, farcida de tabús i de pors, de pors a mals dolents, o fins i tot de por al nom d’algunes malalties; alguns encara hem mantingut tractes amb uns metges abassegats per la més absoluta precarietat de mitjans, cosa que feia més meritòria la seva tasca; alguns, en definitiva, encara vàrem tenir ocasió d’establir lligams amb metges l’autoritat científica dels quals mai hauríem gosat de posar en entredit. Avui, aquestes relacions, i per tant la nostra percepció de la figura del metge, han anat tan enllà com la que mantenim amb un món sotmès a la dictadura de la tecnologia. En un embolic de sigles i de noms –IBSALUT, ATS, UNITAT BÀSICA, PAC o UVI–, tots creim saber què és una ressonància magnètica, un TAC o un endoscòpia, i, si no, anam al Google i ho cercam, i venga, tots metges. Ens trobam en un univers de coneixements i avantatges, millores i avenços, impressionants, que ens salven la vida on cinquanta anys enrere no hi havia cap esperança. I això no obstant, o precisament per això, el metge s’ha diluït no poc darrere aquest oceà tecnològic, i burocràtic, que fa que sovint atribuïm la curació de la malaltia que patim exclusivament a la màquina a la qual ens han endollat. I, per què no dir-ho, avui tots ens creim amb capacitat per a posar en entredit aquella autoritat científica del metge a què hem fet referència, i per a qüestionar diagnòstics, o per a posar el metge de volta i mitja quan no dóna de baixa a qui la hi ha demanada, o al contrari, perquè la hi donada, segons sigui el punt de vista de l’afectat pel diagnòstic. Ja m’enteneu. I què s’ha cregut, el metge?
Però, tant en el passat com avui, amb precarietat de mitjans o amb tots els avenços tecnològics a l’abast, sabem quan el metge ens mereix confiança, quan ens tranquil·litza i ens reconforta –també espiritualment–, i quan la seva autoritat esdevé reconeguda i no imposada. Sabem quan el metge en mans de qui estam és algú que, a més de tenir cura del nostre cos, també en té del nostre esperit, perquè ens escolta, ens fa una broma, ens anima... Perquè, en definitiva, ens comprèn! Quantes vegades, precisament, hem sentit dir això de “el metge no m’entén”. I, en la majoria de casos, ho atribuïm no tant a la manca de coneixements del doctor que ens atén, sinó a la seva inaptesa per a posar-se en la nostra pell, per a empatitzar amb nosaltres. En la seva obra “El regal de la comunicació”, el professor Sebastià Serrano considera que el món de la salut i de la malaltia constitueix un entorn estrella dins l’univers de la comunicació, i que els professionals de la medicina que duen aquesta activitat d’una manera creativa poden ajudar els pacients a procurar-se un estil de vida portador de sentit per a ells i compatible amb la seva situació, qualsevol que sigui l’estat del seu cos o la natura de la seva afecció.
El Dr. Balaguer ha significat un regal de valor incalculable per a la nostra comunitat. Hem estat beneficiaris del cervell privilegiat d’un professional que sempre ens ha fet la impressió d’anar una passa per davant el món de la medicina en què s’ha mogut. Ja sabeu que en els pobles, el millor elogi que es pot fer d’un metge és dir que té mala saliva. És el reconeixement explícit a la capacitat de diagnosi, a un ull clínic capaç de veure allò que no sempre diu una anàlisi. El Dr. Balaguer és d’aquests: té mala saliva, i això ho diu tothom, fins i tot més d’un especialista que s’ha admirat de la precisió amb què el nostre homenatjat ha plantejat quadres clínics que, lògicament, exigirien uns mitjans d’exploració amb que don Bartomeu no comptava.
Però, i això ho podeu tenir per ben segur, si don Bartomeu només fos un metge amb gran capacitat per a tenir cura del nostre cos, no hauria estat proposat com a candidat al Premi Cap Vermell ni nosaltres l’hi lliuraríem. I és que l’objectiu primer del nostre guardó, allò que compta per sobre de tot altre mèrit, és la voluntat de servei, la capacitat de donar el millor d’un mateix a la societat, la decisió de posar els altres en el centre de les prioritats.
I és el cas que el Dr. Balaguer, a més d’aquelles capacitats professionals que ha demostrat posseir amb escreix i que tots li reconeixem, ens ha ofert, al llarg de més de trenta anys, una lliçó magistral d’entrega generosa a la gent d’aquest poble. Entre nosaltres, don Bartomeu ha duit la pràctica de la medicina al terreny de la total complicitat amb el pacient, des dels principis ètics que el codi deontològic mèdic exigeix als seus practicants. D’ell podem dir que ha complert amb escrupolositat aquell article del codi que diu que “la principal lleialtat del metge és la que deu al pacient i la salut d’aquest s’ha de posar per davant de qualsevol altra conveniència”. Efectivament, don Bartomeu ha estat un metge lleial als seus pacients, però també amic dels seus pacients, lliurat incondicionalment als seus pacients..., i estimat pels seus pacients.
Amics, per a l’Associació Cultural Cap Vermell és un orgull i un honor lliurar avui el seu guardó anual, per primera vegada, a un gran professional de la medicina, però, i molt especialment, de lliurar-lo a una gran persona.
Don Bartomeu, en nom dels meus companys i dels nostres lectors, que, democràticament, l’ha considerat mereixedor del Premi Cap Vermell, moltes gràcies per acceptar-lo i moltes gràcies per tot el que ha fet per aquest poble.
