Imprimeix
Categoria: Premis Cap Vermell
Vist: 370
Parlament de Josep Terrassa, president de l'Associació Cultural Cap Vermell en el seu 40 aniversari




 

Quan miram el nostre passat des de la perspectiva cultural hi trobam projectes que encara són vigents i disposen d'una llarga i atzarosa vida.

Els primers músics locals començaren a fer-se sentir fa uns cent cinquanta anys animant les festes i els esdeveniments polítics. Actualment, convertits en Centre Cultural, és, també, una escola que ha format un exitós planter de músics, alguns dels quals participen en importants projectes musicals.

Una altra realitat és el Club Esportiu Escolar, un viver de jugadors i esportistes. El futbol a Capdepera té un segle de vida i compta amb els vents favorables de ser l'esport més popular.

Abans de 1980 no hi ha en el poble precedents d'un projecte comunicatiu i cultural. Uns anys abans la coratjosa i reivindicativa revista Torre Esbucada tan sols va poder publicar 6 números.

La revista més antiga fundada a la part forana de Mallorca és el setmanari Sóller, l'any 1885. Aleshores Sóller era una reduïda ciutat que combinava un important desenvolupament industrial, comercial i cultural. El setmanari cohesionava l'actiu teixit social; on el grau d'analfabetisme era, l'any 1904, el més baix de Mallorca, el 52 %; a continuació hi havia Capdepera amb el 60%.

Per a fundar i mantenir una revista com Cap Vermell durant tants d'anys no basta tenir una economia local pròspera, una interessant activitat cultural i una conjuntura política favorable; allò fonamental és l'existència d'un grup de persones generoses, sense ànim de lucre i decidides a “fer poble”.

La nostra aposta comunicativa i cultural no és fàcil. Primerament, perquè som exigents amb nosaltres mateixos i encaram la sempre problemàtica actualitat des del compromís cívic i democràtic. En segon lloc, perquè treballam amb la llengua catalana, aquella que ens és pròpia i ens identifica. I un tercer compromís és amb la independència informativa i la pluralitat.

Cap Vermell ha estat autodidacta, i hem anat aprenent fonamentalment els uns dels altres i d'aquells que ens han acompanyat. Tot aquell que ha tengut necessitat d'expressar-se ha trobat el nostre suport; hem donat veu a moltíssims ciutadans mitjançant entrevistes (just enguany en duim més de seixanta); al mateix temps hem creat una veu pròpia. Fruit d'aquest procès és el nombrós grup de col·laboradors que ens han acompanyat.

Però d'altra banda, la nostra voluntat de ser una revista oberta a tothom sent la buidor de la gent propera que ja ens ha deixat: Joan Nebot Rai, Miquel Lliteres Catoi, Colau Vives, Vicenç Nadal, Daniel Bosch, Manolo Muntaner i Climent Garau. També sentim, en un acte tan puntual i significatiu com aquest, la incomprensió i el silenci de l'equip de govern municipal..

Cap Vermell ha estat la font informativa on sovint ha pouat la premsa provincial, estudiants i alguns professors universitaris. Aquells que ens hi hem dedicat intensament podem dir que els 40 anys de Cap Vermell ens han transformat i que la nostra vida no es pot entendre obviant aquesta extraordinària aventura.

El company i amic Miquel Flaquer Llull assegura que la nostra associació, encara que no disposi de patrimoni ni d'accions, és capitalista amb la nostra riquesa invertida en capital humà. I per molts d'anys.

Ja per acabar, gràcies Josep De Luís Ferrer, president de l'Obra Cultural Balear, i Maria Pastor Gelabert, Directora Insular de Cultura, per la vostra presència i el compromís que implica acompanyar-nos enmig d'una crisi que ho trasbalsa tot . Salutacions corals als col·laboradors i lectors de Cap Vermell.

Non Nadal, Salut.

 

Josep Terrasa Flaquer