Imprimeix
Categoria: Premis Cap Vermell
Vist: 637
"Crec que a tots ens unia un fil conductor: una ideologia basada en reclamar major justícia social i una identitat amb l'entorn i amb el teu poble".
"Record especialment el divendres següent al 23 de febrer del 81. Vaig prendre consciència que tocàvem els nassos a gent que feia dos-tres anys que ho controlava tot. I ho fèiem en català. Això no era com muntar el campament d'estiu o les festes del Carme".

"Durant aquest 40 anys, Cap Vermell ha estat un dels motors i, sobretot, un agitador imprescindible de la cultura, la societat i la política del poble".


Juan Manuel Rosa nasqué a Sanlúcar de Barrameda (Cádiz) el 1963 i als 7-8 anys arribà a Capdepera. Era el petit del grup de Cap Vermell. Tot i els estudis i la feina mai ha deixat d'estar en contacte amb Capdepera. Molts caps de setmana és per aquí. Conserva les amistats i bones relacions. No li cauen els anells per posar-se darrera la barra de la paradeta al mercat Medieval o replegant cadires a les Festes del Carme.
És diplomat en Treball Social per la Universitat de les Illes Balears (1985) i graduat en Treball Social per la Universitat Internacional de la Rioja (2015). Laboralment, ha estat vinculat als serveis socials d’ençà de l’any 1983 i és funcionari de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma des del 1986.
Al llarg de la seva carrera professional ha acumulat experiència en diversos camps: exclusió, servei de menors, atenció primària, gent gran, persones amb discapacitat, rehabilitació integral de barris, direcció, gestió, investigació i planificació de serveis socials. Ha col·laborat en diferents publicacions relacionades amb els serveis socials i ha estat professor associat de la Universitat de les Illes Balears durant sis cursos.
Durant la legislatura 2007-2011 va ocupar el càrrec de director general d’Atenció a la Dependència del Govern de les Illes Balears. La legislatura 2015-2019 i l'actual ha estat director general de Dependència de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears.

- Finals de 1980, com començà l’aventura de Cap Vermell? Perquè llavors? Què volíeu?
- La veritat és que ho record com a una passa més dels diferents espais que compartia amb bona part dels que formarem part de l’inici del Cap Vermell. Recollia cartró per a vendre i recaptar fons pel col·lectiu La Sapiència amb en Jaume Fuster per exemple, sortia d’excursions amb bona part dels integrants, estàvem en la organització de les festes del Carme, els primers campaments d’estiu...
Fèiem poble i Cap Vermell era una manera més de fer poble.


- Vos definiríeu com un grup d’amics, d’apassionats per la llengua, per la política (en el sentit de aportar el gra d’arena per ajudar a canviar les coses), altres interessos...
- Crec que a tots ens unia un fil conductor: una ideologia basada en reclamar major justícia social i una identitat amb l’entorn i amb el teu poble. Érem d’esquerres i estimàvem Mallorca.
Des del meu punt de vista era un grup heterogeni. Havia molta gent que proveníem del mon de la parròquia, altres de Torre Esbucada, altres de la tradició socialista del poble…
Els divendres a vespre, a ca na Joana Colom, per a un jove de 17 anys, era un goig assistir a les converses entorn a fets concrets passats pel sedàs dels valors.

- El final dels 70 suposà el sorgiment de manifestacions ecologistes com sa Dragonera i llavors Es Trenc. Cala Agulla queda enmig amb el SALVEM L’AGULLA l'any 84. Cap Vermell té a veure amb tot aquest moviment?
- És cert. Tal vegada hem de dir que fou abans del 84 quan va començar tot. Per casa, fins no fa gaire tenia els diferents dibuixos per fer ferratines del Salvem Cala Agulla que va fer en Felip Esteva. Jo estava a la moguda de principis dels 80, però abans hi eren en Felip, en Miquel, n’Àngel López…
En Felip, n’Àngel i en Miquel formen part des dels inicis del Cap Vermell. Per tant, Cap Vermell, en aquest estimar Mallorca, tingué com a principi, la protecció del medi ambient


- Com funcionava la qüestió econòmica? Publicitat, subscripcions, subvencions?
- Es mantenia de les subscripcions i de les vendes de cada mes. No teníem despesa més que la derivada de la impremta. Record, que una nit d’aquells divendres a ca na Joana, ho discutirem i optarem per lligar la independència de la línia editorial a la independència econòmica. No acceptàrem publicitat ni subvencions que poguessin limitar de qualsevol manera la opinió de la redacció de la revista.

- Què en penses dels 40 anys de Cap Vermell?
- Ufff! Estic segur que ningú pensava amb una vida tan llarga. Jo no.
40 anys és una vida. Tota la població menor de 40 anys no ha conegut Capdepera sense Cap Vermell.
Visc a Palma i, pels que estam fora, Cap Vermell és més important encara. És l’espai per saber del poble. És Capdepera a les xarxes.
 

- Com era el dia a dia de Cap Vermell? O el mes a mes...
- Jo estudiava a Palma. Per tant, el Cap Vermell el vivia de divendres a divendres.
Definir el número proper, comanar articles, entrevistes.., dur-les a terme, repassar el material que teníem, passar a màquina, muntar la revista amb els retalls d’article o entrevista, aferrar a un DIN A3, dur i recollir d’imprempta, plegar les revistes i posar-ne una faixa la revista ja plegada amb les adreces dels subscriptors. Més o manco aquestes eren les tasques.

- Què és allò que més recordes dels primers anys?
- Els primers anys m’agafa en un moment de plena descoberta de moltes coses. Tenia 17 anys al numero 1. S’acabava d’aprovar la Constitució feia dos anys, tornàvem a tenir un ajuntament democràtic després de 40 anys de dictadura militar, havia paraules noves, conceptes nous...i crec, des del temps que ha passat, que Cap Vermell va ajudar a fer aquest camí a molta gent.
Com he dit abans, el que més record son els debats de l’equip de redacció. Jo escoltava. Però fou un luxe compartir aquella experiència. Parlar de valors i no de ideologia ni de partits ens va fer forts.
Record especialment el divendres següent al 23 de febrer del 81. Vaig prendre consciència de que tocàvem els nassos a gent que feia dos-tres anys controlaven tot. I ho fèiem en català. Això no era com muntar el campament d’estiu o les fetes del Carme.

- Quin era el teu rol a Cap Vermell?
- Jo feia el que me manaven. I me manaven allò que els majors pensaven que podia fer. Era el nin.


- Als primers números hi ha escrits en castellà. Quan decidiu fer-ho tot en català?
- No ho record. Si record que sempre tinguérem clar que el català era la nostra llengua. 

- Quin impacte tengué a la societat gabellina? Quina fou la contribució més important de Cap Vermell a la societat?
- A l’inici era un espai de trobada amb el poble. Amb les notícies. Amb la poesia (qualsevol text den Joan ho era), amb els esports...
Durant aquest 40 anys, Cap Vermell, és un dels motors i, sobretot, un agitador imprescindible de la cultura, societat i política del poble.

- Què modificaries?
- Poques coses modificaria del que vàrem fer. I pensa que anàvem a cegues. No teníem experiència prèvia.
En tot cas, afegiria i ho dic 40 anys després. Afegiria estratègies per a incorporar als lectors habituals a la població reticent a llegir en català. Sigui els que tenen el castellà com a llengua materna o els que tenen el “mallorquí”.

Acabam amb les tres preguntes que feim a tothom:

- Què és per a tu Cap Vermell?
- És l’espai Capdepera.

- Què és el que més t’agrada?
- No sabria que triar. M’agrada tota.

- Què és allò que menys t’agrada?
- Cada cop hi ha menys entrevistes.

Moltes gràcies!!!