El dissabte dia 12, i ja són catorze anys!, el Teatre de Capdepera es va vestir de gala per a acollir una nova edició dels Premis Cap Vermell. I, mal està que ho diguem nosaltres, però aquests guardons, al llarg de gairebé tres lustres, han acabat esdevenint un referent en la vida social dels nostre poble, aquella ocasió perquè, en veu alta, ens enorgullim de la nostra gent i en reconeguem aquells elements que més fan perquè la societat gabellina sigui una mica millor.
Com havíem donat a conèixer i molts deveu saber, els guardonats corresponents a l’any 2013 han estat Lllorenç Tous i Massanet i la Comissió dels Reis, el primer per decisió de la junta de l’Associació Cap Vermell, i la segona a partir de la votació dels nostres lectors. Dos noms que havien aparegut en les travesses d’anys anteriors i que bé es mereixien finalment recollir el nostre homenatge i el de tot el poble. No ponderarem, en aquesta crònica apressada els mèrits dels nostres guardonats, però és evident que en tots dos cases encaixen perfectament en els supòsits que els Premi Cap Vermrell pretén posar en relleu: feina altruista i entrega desinteressada en favor dels altres. En un altre apartat vos oferim una semblança dels premiats d’enguany, que Josep Terrassa va llegir en l’acte de lliurament, però, en tot cas, recordem suscintament quins són aquests mèrits a què ens referíem:
Llorenç Tous atresora les virtuts que han estat donades a molt poques persones. Una intel·ligència privilegiada, que el menà a ser canonge de la Seu a una edat molt jove, i una trajectòria exemplar de lluita i treball per a dignificar la vida de les persones de la que, temps enrere, fou una barriada marginal de Ciutat: es Jonquet. Capellà que fou de la presó provincial, ha dedicat bona part de la seva vida a ajudar els més desvalguts, amb una generositat immensa. La seva formació, completada a Roma i Jerusalem, va fer de Llorenç Tous un magnífic professor del Seminari, però també un escriptor prolífic, amb una trajectòria en què ha alternat tant la publicació de temes divulgatius de la seva especialitat, com de llibres que cal emmarcar en la creació literària, reeixint en un i altre gènere.
La Comissió dels Reis, de la seva banda, com altres agrupacions i institucions del poble, és avui l’hereva d’una llarga tradició, els origens de la qual caldria anar a cercar a finals del segle XIX. No seria, però, fins als anys 40 del segle XX que la festa de l’arribada dels Reis va prendre la forma amb què ara la coneixem, especialment aquesta singularitat que s’ha mantingut en el nostre poble d’aleshores ençà: repartir els regals de casa en casa, a tots els nins, cada 6 de gener. Tant l’arribada de Ses Majestats com el repartiment de regals, amb el pas dels anys i el creixement demogràfic consegüent, s’han convertit en una organització molt complexa i que, actualment, suposa la participació de més de 60 persones. Una tasca, en tot cas, que es tradueix en un gavadal d’il·lusió per als més petits de cada casa, una festa grossa que viuen nins, pares i padrins, plegats, i que cada any és esperada com una de les grans fites del calendari festiu.
L’acte va discórrer pel guió habitual i en foren els mantenidors, un any més, Maria Vives i Lluís Cerrada, els quals, amb el pas dels anys, han acabat dominant perfectament el tempo i conduint la gala amb agilitat i solvència. Suso Rexach, de la seva banda, se superà en aquesta edició, i ens oferí sengles muntatges audiovisuals, per a repassar la trajectòria dels guardonats, tècnicament brillants i d’una gran emotivitat, en què so i imatges ens posaren un nus a la gola en més d’una ocasió. I, a la part musical, tot un luxe per als espectadors, la soprano Bàrbara Femenies i la pianista Maria Antònia Gomis, que esgranaren un repertori bàsicament de música popular i tradicional, executat amb el bon gust i la tècnica meravellosa que caracteritza aquest duo d’artistes locals.
Josep Terrassa i el batle, Rafel Fernández, foren els encarregats de lliurar els guardons respectius a Llorenç Tous i la Comissió dels Reis, en aquest últim cas en la persona de Willian Tétard. Els guardonats agraïren a Cap Vermell el reconeixement de què eren objecte, i el batle va expressar la justícia dels premis lliurats.
S’aprofità la gala, una vegada més, per a presentar l’Anuari Cap Vermell 2013, que sota la batuta de Miquel Llull ve a recollir el més destacat de la vida gabellina de tot l’any. Al mòdic preu de 5 euros es pot adquirir als llocs de venda habituals i és un recordatori imprescindible per a tenir ben presents els esdeveniments del nostre poble i que, en el seu moment, foren notícia en aquesta revista digital.
L’epíleg, com sempre, fou de caire gastronòmic, amb excel·lències com el vi Macià Batle “Gustavo 75 anys” o les delícies de Postres Navarro. Moments, també, per a la tertúlia distesa , per a la conversa amb uns i altres, i per a desitjar llarga vida als Premis Cap Vermell. De fet, hi ha molta gent que se’ls mereix i a nosaltres, mentre no es demostri el contrari, encara ens queda corda.
Capítol d’agraïments: David Montón, Suso Cruz, Art en Joies, Gustavo, Bodegues Macià Batle, Postres Navarro, Associació d’Amics del Cinema (Jaume Melis), Miquel Casellas, Revi, Suso Rexach.
Enhorabona, Llorenç Tous!
Enhorabona, Comissió dels Reis!
