El Centre Cap Vermell obrirà amb dues exposicions:  Cadàver Exquisit i  Diàlegs, Memòria i Oblit

 Dia 13 d'agost, coincidint amb l'inici de les festes de Sant Roc 2010, les dues sales d'exposicions del Centre Cap Vermell obriran les portes amb dues propostes molt interessants.
D'una banda la gabelliina Antònia del Rio presenta el seu muntatge Diàlegs, Memòria i Oblit, i d'altra l'exposició col·lectiva Cadàver Exquisit. 


DIÀLEGS,MEMÒRIA I OBLIT
OBRES 2008-2010

  Diàlegs, memòria i oblit és una exposició que reflexiona entorn a les constatacions d’existència.
   Ens deixem persuadir per la idea que les permanències, rastres, acumulacions són tan fermes... —som en tant que posseïm. Tinc, per tant sóc i sóc el que tinc. No em refereixo sols a béns materials, també podríem estar parlant de coneixements, creences— però són tan fràgils.
   I en el moment que morim? Som en tant romanen els nostres rastres, en tant persistim en el record dels altres? Som en tant algú ens té? En forma de pertinença, de memòria, de record. Fins que no som.

    “Es diu sempre que morim dues vegades: la primera vegada, i una segona quan algú troba un fotografia teva i ja no sap qui ets”. quién eres”.

Antònia Del Río

Per a Antònia Del Río fer art és cercar maneres de constatar el pes de l’existència en tant que murmuri infinit que s’escampa és enllà de la vida.
Tot el seu treball persegueix la difícil i no per això menys desitjada imatge de la distància entre la memòria i l’oblit.
Per a tal fet proposa subtils arqueologies d’acumulació i pèrdua, de condensació i desaparició, però que contemplen també la ressonància, la recuperació o la reaparició, doncs entén l’existència com un bucle de significacions que estan en reconstrucció permanent.
Les seves propostes enfronten sempre l’espectador a una fràgil presència remota, feta d’imatges que parlen de vida escadussera, omplerta d’altres vides de les que en bona part és responsable tant el temps retingut dins seu com la infinita revivificació que imprimeix en elles el lector.
El passat és la substància principal de tot allò que ens mostra, les coses i vides que l’artista cataloga i enregistra abstractament, contenen un passat no només fet de passats sinó també de pervindres, s’omplen d’un silenci intemporal i, per tant, obert a astres, a veus imperceptibles que l’aboquen a un nou sentit, a un nou saber.
Un passat realista i alhora somniat es filtra per entre els objectes i Instal·lacions creats per Antònia Del Río. El passat que ella interpel·la és una ombra espessa, dipòsit d’allò que les coses són i d’allò que, a instàncies de nosaltres mateixos, els fem ser amb el poder de treure’ls l’existència, perquè es refereix per sobre de tot a la consciència i a la remembrança com a espais dialèctics dins la massa humana per on circulen les parcel·les de memòria i oblit.
La constatació que ens queda, finalment, és que ambdues no es poden distingir perquè són indeslligables. El remor les substitueix. Una remor de coneixement infinit, de sabers refets entre els buits.

Teresa Blanch




CADÀVER EXQUISIT


   Cadàver exquisit és una proposta expositiva que permet integrar a artistes de distintes generacions i d’estils molt diversos.
   Cadàver exquisit és una tècnica mitjançant la qual s’uneixen col·lectivament un conjunt de paraules o d’imatges; el resultat és conegut com un cadàver exquisit o cadavre exquis en francès. Emprada pels surrealistes devers el 1925, s’inspira en un vell joc de taula anomenat "conseqüències" en el qual els jugadors escrivien per torn a un full de paper, el doblegaven per tal de cobrir part de l’escriptura, i després el passaven al següent jugador per una altra col·laboració. El nom es deriva d’una frase que sorgí quan es va jugar per primer cop en francès: Le cadavre / exquis / boira / du nouveau / vin (El cadàver esquisit beurà el nou vi).
   Els teòrics i impulsors d’aquesta estratègia creativa (en un principi, Robert Desnos, Paul Eluard, André Bretón i Tristan Tzara) postulaven que la creació, en especial la poètica i la plàstica, havia de ser anònima i grupal, intuïtiva, espontània, lúdica i, en la mesura del possible, automàtica.
   Vuitanta anys després, cadavre exquis serva tot el seu potencial creatiu. Així, es proposa la creació d’un gran cadàver exquisit a partir de la col·laboració d’artistes com Steve Afif, Josep Maria Alaminos, Amador, Rafael Amengual, Mateu Bauzà, Erwin Bechtold, Joan Bennàssar, Pere Bennàssar, Rafel Bestard, Jim Bird, Maria Carbonero, Maria Catalán, Pep Coll, Astrid Colomar, Joan Costa, Cristina Escape, Ñaco Fabré, Marian Femenías Moratinos, Paca Florit, Pep Guerrero, Gilbert Herreyns, Enric Irueste, Ellis Jacobson, Mercedes Laguens, Alícia Llabrés, Antoni Llabrés, Pep Llambías, Eugenio López, Joan March, Teresa Matas, Mariano Mayol, J.M. Menéndez Rojas, Maria Antònia Mir, Pepe Nebot, Ángel Pascual Rodrigo, Rafel Perelló, Cris Pink, Alceu Ribeiro, Enric Riera, Dolors Sampol, Lourdes Sampol, Àngel San Martín, Bernat Sansó, Horacio Sapere, Amparo Sard, Tòfol Sastre, Juan Segura, Joan Soler Rebassa, Andreu Terrades, Vicenç Torres, Rafel Tur Costa, Tomeu Ventayol i Amable Villarroel, entre d’altres. 
 
 Una vegada acabada l'itinerància totes les obres seran subhastades i els doblers recaptats seran destinats a l'ONG Llevant en Marxa