Divendres 9 de Maig, al Monestir de la Real, la Coral de S’Alzinar va dur a terme el primer concert del XVIII Festival Coral de Primavera, que es celebrà del 9 a l’11 de maig a partir de les 20:30 hores. 
Primerament, un autocar partí des de l’aturada del bus de Cala Rajada del carrer Mallorca en un dia plujós; les emocions començaven a concórrer davant de l’expectativa del concert que ens esperava a la Real. Després d’una segona aturada per recollir la resta de membres de la coral a Capdepera, sortírem del poble per anar en direcció Palma, devers sant Llorenç els núvols s’espargiren i el trajecte fou animat, fins i tot amb cants de fons nord i fons sud. 
Seguidament, l’autocar arribà d’hora a La Real, i tot d’una ens reberen i poguérem entrar al claustre, amb una inscripció a la porta que el datava de 1893, tot i que fou costruït en la conquesta catalana de 1229. Els soldats del rei Jaume I també hi romangueren abans d’encetar l’última batalla contra els sarracens. És un dels espais més estimats de Ramon Llull, qui s’hi instal·là una llarga temporada per escriure el Blanquerna, entre d'altres obres. Precisament, en la seva sala la Coral hi entra per fer un assaig tècnic. Amb una mica de nervis, passà el temps ràpidament fins arribar a fer l’assaig general dins l’església. Amb poc temps poguérem fer un repàs del repertori que consistia amb les peces “So de pastera”, “Scarborough fair”, “Something else”, “Ave verum”, de Jenkins, “La vida es bella”, i “Bella Ciao” (aquest darrer, com poques corals ho han fet dins la Real). Després, totes les corals anàrem juntes al menjador, per assajar tots plegats dirigits molt anímicament per l’experimentada Irina Capriles, qui va saber coordinar un elenc considerable de cantaires. Seguidament, hi va haver temps per a la fotografia de grup al pati del claustre amb l’estàtua de Ramon Llull al fons.
Finalment, arribà el moment del concert. Des de la sagristia partirem per col.locar-nos ordenadament davant l’altar major, d’una església gòtica plena a vessar, amb els escuts a les tessel·les del sostre. Maria Antònia Gomis realitzà una impecable direcció i tocà el piano de manera memorable, els cantaires estigueren a l’alçada de les circumstàncies, car no és fàcil encetar un concert tan distingit. Tots ells reberen l’aprovació del públic assistent. Les altres corals també tingueren una actuació notable, amb focus que les il·luminaven en el cas de les cantores de Sant Francesc, dirigides per Cristina Llabrés. El concert acabà amb una interpretació conjunta del tema “Hello Django”. L’acte va concloure amb un petit tast-sopar a l’entrada del convent, amb degustació de coques i vins per part de l’organització. Devers les onze del vespre, regressàrem amb l’autocar rumb a Capdepera, en un viatge entranyable i un concert que de ben segur molts recordaran. Visca la Coral de s’Alzinar!
Joan Cabalgante i Guasp