La sala polivalent del teatre quedà petita per aquest altre esdeveniment de l’Associació cultural Cap Vermell.
Divendres 3 de Novembre de 2023, a les 19h, la sala polivalent del teatre de Capdepera es vestí de llarg per a la presentació del llibre de memòries d’Alexander Gorkow, Hotel Laguna. 
D’una banda, la plana major de l’Ajuntament (amb Núria García com a batlessa en funcions) ocupà les primeres files de la sala, d’altra el periodista alemany acceptà l’envit de Cap Vermell i assistí a la cita, fet que encara va fer més interessant l’acte. Com a mestre de cerimònies Miquel Llull oferí una presentació del llibre, envoltat d’altres llibres, tan curiosos com la primera edició de Mrs. Canaan, entre d’altres; com el xaman de l’esdeveniment ideal per a conduir l’acte, ell mateix es confessà ser un alemany que no parla alemany i reivindicà la traducció al català del llibre realitzada pel seu propi fill, Miquel J. Flaquer, que com en una nissaga d’Indiana Jones ha decidit seguir el periple llibresc del seu pare, i en videoconferència des de Soest va saber demostrar que sap bussejar pels almanacs memorialístics gabellins, com ja ho havia fet amb “Lydwina”. El traductor es va mostrar molt content d’haver coincidit amb Gorkow per a dur endavant una traducció que va gaudir molt de fer, tot plegat ho va saber resumir en poques paraules.
Seguidament, un mesurat i encertadíssim Pere Joan Tous, professor de la Universitat de Konstanz, va ser constant i gràcies a la seva traducció simultània el públic assistent a l’acte, que deixà la sala plena a vessar, va poder gaudir de primera mà de les paraules de Gorkow. Així mateix, Tous parlà de la classificació de la novel·la, que podria ésser com un diari nostàlgic, una novel·la de filiació, és a dir un gènere que combina la biografia parental i l´autobiografia del fill o la filla. En ella, l’autor alemany parla dels estius familiars a l’Hotel Laguna i a més en el llibre es representa allò que se’n diu en alemany “nostalgie” que equival a la “saudade” portuguesa o a la “morriña” gallega que conforma aquell sentiment malencònic que caracteritza també part de la idiosincràsia alemanya. Per cert, entre el públic hi havia nombrosa població teutona que s’havia interessat pel llibre i per l’autor. Gorkow, pel que ens va poder dir Tous, va fer amistat amb el personal de l’hotel, entre ells en Xisco Picó, qui era present a la sala, tot i que no va poder parlar, per mor d’una afonia. Alexander s'adonà que molts d’ells tenien un humor sec, és a dir, lacònic, com el de Xisco. Recordava l’anècdota d’haver albirat el que a ell li va semblar una aleta de tauró a les aigües de Canyamel, fet que va fer riure a Picó, qui per sorpresa li regalà un matalàs en forma de tauró, mentre comentava entre la clientela: “si algú vol parlar amb qualcú que sàpiga de taurons, haureu de fer-ho amb Alexander”.
Posteriorment, l’autor comentà que a Canyamel ho considerava com a casa seva, i que la majoria d’amistats les havia fet a Mallorca, que visità amb els seus pares des que ell tenia un any, tot i no tenir una residència física a l’indret. D’altra banda, afegí que el llibre repassa el que varen ser aquells anys per a ell i el seus pares i el va escriure aconsellat per un autor, que li recomanà que no escrivís com a periodista, fou en aquell moment que Gorkow es llevà la màscara de la professió i s’apropà en aquells moments des del seu sentiment més personal.
Finalment, i després de la conversa de l’autor, es donà pas a la lectura d’un fragment de l’obra per part de Joan Cabalgante (servidor) qui realitzà un tête à tête amb Gorkow, qui en llegí també una part en alemany.
Després es realitzà la venda de llibres amb alguna signatura de l’autor i el tast de bunyols, galletes Artasanes i moscatell per acabar d’arrodonir l’acte. Així doncs, Cap Vermell va portar a terme de manera notable una nova presentació d’un llibre que se suma a la seva llarga col·lecció. Endavant les atxes vermelles!
Joan Cabalgante i Guasp