Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 1255
Carme Alzina va fer un esplèndid concert de violí acompanyada per la rapsòdia de Joan Cabalgante


 

Dijous, 12 d’agost, a les 20:00, a l’Espai Gustavo, es va dur a terme un concert de violí de la mà de la jove i virtuosa violinista Carme Alzina. D’altra banda, el rapsoda Joan Cabalgante també hi participà amb la lectura de poemes seus i del gran Federico García Lorca.

 

Primerament, tot i la calor, foren una trentena d’assistents i amics que es decidiren a presenciar aquest concert, presentat pel promotor cultural Pere Cortada, qui també donà pas a la paraula del pintor reconegut Gustavo, que presentà el seu nou espai al públic gabellí, un nou museu envoltat de magnífics quadres seus plens de llum i de color, amb títols sorprenents, fins i tot una taula personalitzada amb un dels seus personatges, divertidíssima, per cert. Segurament, aquest nou lloc servirà per agombolar noves promeses del món de l’art, com ho ha estat en el cas de Carme Alzina.
 

Seguidament, es donà pas a l’espectacle, que encetà Joan Cabalgante amb una composició titulada “Poema de Capdepera”, que comença de la següent manera: 

Aquesta nit compartida
on l’amistat no te fi,
no hi ha res més dolç que la companyonia
d’un somriure gens mesquí. 

Seguidament, Carme Alzina, començà el seu concert amb una peça de Bach, que emocionà i sorprengué el públic assistent. Les mans de na Carme dominaven l’instrument a la perfecció, i dansaven sobre un màstil curt, on l’arc anava i venia, amb una mestria que semblava més pròpia d’una altra edat. La interpretació majestuosa va agradà molt i a primera fila semblava que tots els gestos de l’artista es traduïen en una emoció i una potència cap a l’instrument, en un acte de comunicació imponent vers tots els assistents. També hi hagué temps per a peces de Morricone, amb una de les composicions més famoses de Cinema Paradiso, amb la màgia de les seves notes clàssiques. Dreta, a devora d’un fons blau d’uns dels quadres de Gustavo, deixà caure les notes del violí com una cascada indecisa cap als racons més bells de l’art, que amb aquest nou espai, té un lloc magnífic per salvar la bellesa. Després, la veu de Joan recità Lorca, concretament el poema seu de la “Canción del jinete” (¡Córdoba, lejana y sola!) per al gaudi d’un públic sensiblement preparat. El seguiren les notes del violí de na Carme, amb una obra de Manuel de Falla, que interpretà amb la genialitat d’una gran violinista. D’altra banda, va ser curiós l’acompanyament de piano, realitzat amb un petit, però potent amplificador.

 

 Finalment, Joan va recitar el poema “La ballarina”, creat a partir d’un viatge seu a Rússia. Li seguiren les notes musicals de l’harmoniós violí de na Carme, que si tot va bé, seguirà amb la seva carrera interpretativa més enllà de les nostres fronteres. Interpretà una composició de Tostacòvic. En definitiva, va ser una vetllada musical i poètica enriquidora, que copsà tota l’atenció dels amants de l’art gabellí i universal, arrecerat per les belles i simpàtiques pintures d’un dels millors artistes de la vall de Garbalien, en Gustavo, qui confessà la seva predilecció pel públic alemany, però que mai no oblida el públic gabellí, és més, l’empeny cap al viatge de la creació, com en el cas de la prometedora Carme. El pintor va dir que té tot un any programat amb noves actuacions, tot sigui per la cultura.



Sigui com sigui, estam d’enhorabona amb aquest nou espai, que de ben segur cobrirà una de les necessitats de la població gabellina, l’art. Llarga vida a aquest projecte i enhorabona als artistes implicats!