Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 991

L’Associació de les festes del Carme una vegada més demostrà una bona coordinació davant d’aquest esdeveniment




No foren ni una ni dues, sinó tres les obres de teatre breu que s’oferiren dins el marc de les festes del Carme dimarts dia 13 de juliol de 2021 a les 21:30 del vespre. L’associació  enguany ha hagut de fer servir l’enginy per mantenir un programa que també ha patit la restricció a causa de la pandèmia, amb l'anul·lació d’alguns dels seus actes com la batucada o el sopar mariner. Les obres tenien un aforament limitat a 36 persones.

Primerament, els espectadors foren agrupats per colors i coordinats per membres de l’associació, que dirigiren el públic fins a l’altra banda del moll, on dividits en tres grups, pogueren presenciar la primera de les tres obres, Una pòcima obsoleta, escrita i dirigida per Iván Martín i interpretada pel mateix Iván, Nicole Serapio i Yasmín Ferrer. L’obra tenia la contundència i la força d’un espectacle de carrer, on l’argument circense va fer que Nicole interpretés un paper brutal que sorprengué els espectadors, que presenciaren com les forces de dominació sobre l’ésser humà, una dona concretament, eren doblegades per una clown Yasmín que desemmascara l’impostor. La pòcima va fer fer el que hom vulgui a la bèstia dominada, la nota d’humor també la posà una espectadora que va quedar-se amb el mòbil de l’espectacle durant uns instants i que les actrius saberen resoldre amb una improvisació àgil i trepidant.

  





Seguidament, els coordinadors portaren el grup al segon escenari, a les golfes situades a davall del que havia estat el bar Marítim, allà, es representà l’obra Hola, soc n’Aysha, escrita i dirigida per Àngela Aso, amb la genial interpretació d’unes joveníssimes Neus Melis i Zoe Cuart. L’obra és un drama que tractà el conflictiu tema de les drogues i de l’aïllament juvenil, on hom creu que pot fer el que vulgui fins que es troba atrapat en el trencament dels límits, llavors no pot tornar enrere. El públic aplaudí les actrius i la directora mentre feia temps per arribar a presenciar la darrera obra.


 



Finalment, el públic es dirigí a la placeta de les àncores, topant-se pel trajecte amb els altres grups, i les salutacions eren recíproques. Al bell escenari, mentre sentien la remor de les ones, un centrat Marc Bibiloni interpretà l’obra Joan Rai, escrita i dirigida per Arnau Serra, a partir de textos del mateix Joan Rai. Si hom poua dins la producció teatral i cultural del poble de Capdepera és inevitable topar-se amb aquesta figura cabdal per entendre el tarannà cultural d’alguns gabellins. Qualificaria l’obra de necessària, pels temps que corren, on l’ombra de la intransigència plana per les nostres contrades. D’aquesta ombra ens alliberà en part Joan Rai amb el seu compromís polític, social i cultural, que el seu nét ha volgut reivindicar i segurament seguir les seves passes. No crec que sigui gens fàcil mantenir la memòria d’aquest autor, rememorant episodis de la guerra civil, i posant amb boca d’aquest esplèndid actor, textos tan remarcables com Les milanes o altres a favor de la llengua i la cultura. Per favor, que no es perdi aquest esperit.  En definitiva, va ser una gran nit de teatre i de festes del Carme, on el poble poder sortir per uns moments de la seva monotonia i va poder valorar l’esforç que han fet tots aquests actors compromesos amb la dramatúrgia, compromesos amb les festes i amb la gent del poble. Esperem que l’any que ve es pugui repetir aquest esdeveniment cultural.

 

Joan Cabalgante Guasp