Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 793
El Centre Jove interpreta aquesta obra magistralment dirigida per Arnau Serra



 

Al teatre de Capdepera, en dues representacions aquest passat cap de setmana, 22 i 23 de maig els alumnes del Centre Jove han demostrat que saben fer teatre amb la seva obra Musa, un grup totalment entregat a les senyes del dramaturg Arnau Serra, en una tragicomèdia fresca i divertida, però també amb un final corprenedor.

Els personatges, Xavi, autor de l’obra, Núria, germana de Roger, Marta, exparella de Roger, que és amic d’Oriol, Mònica, parella de l’autor, el mateix Oriol, que és veí de Marta o Joana Aina, padrina de Marta, són un elenc actoral que ha sabut créixer interpretativament dins el Centre Jove i això els ha portat a consolidar-se com a grup. L’argument presenta una singularitat que ve ésser el debat etern del creador. En una brillant idea, l’autor deixa que parlin els personatges vers qui els ha creat, fet que li confereix una omnipotència, que demostra quan els fa parlar aviat, esperen el guió o se’l miren tot esperant un peu. Aquest fet passa de manera divertida i enganxa el públic. Talment com si d’una obra d’Unamuno es tractés, (Niebla, per exemple) s’estableix un diàleg que posa a prova el domini que té l’autor sobre la seva obra, qui com un Deus ex machina fa parlar els seus personatges. D’altra banda, la relació d’ambdós protagonistes està ben portada, en una simpàtica conversa telefònica, amb repeticions i fent sonar paraules alhora en boca dels dos personatges. Molt divertida és la interpretació d’Oriol, un personatge tímid i introvertit, que haurà de batallar amb la sensualitat de na Marta, que fa un paper sense complexos.

Seguidament, l’escenari estava molt ben decorat, de manera senzilla, amb una taula al centre, que ve a ser el despatx de Xavi, i dues portes que serviran de vestidors per a les dues simpàtiques actrius, en un joc d’ambigüitats rere la cortina, que va fer esbutzar-se de riure a més d’un. La vida en parella és difícil de portar i així ho demostren Xavi i Mònica, en una clara exigència davant del seu bloqueig creatiu, que manifesta l’egocentrisme d’aquest perfil de personatge. Mònica per la seva banda, interpretarà un final dramàtic en un llit d’hospital, amb carta i discurs microfònic inclòs, que serà el contrapunt tens de l’obra, per a un públic, que si fins ara s’ho havia passat bé amb les animoses situacions de les parelles, de cop i volta es veu davant un desenllaç molt cru, massa i tot pel to que havia agafat l’obra. Poc finals així se li recorden a Arnau, tal vegada el de l’obra Cinc germanes protagonitzada per les germanes que no volien vendre un pam de terra, amb sang i fetge, però aquest també deixà l’auditori gelat.

Finalment, cal donar l’enhorabona a les actrius i actors del Centre Jove, per haver portat aquesta obra endavant, així com també al director. Cridà l’atenció la quantitat de gent jove que hi havia entre el públic i que segurament va veure reflectida una part d’ells mateixos sobre l’escenari, aquest fet és una bona notícia en el temps que corren. Musa és una obra amb moments molt bons on llueix la genialitat del director en algunes tècniques teatrals i la passió que hi ha posat la companyia, a tots ells l’enhorabona i endavant!

webmaster