Un cap de setmana especial el dels dies 29, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre, en què la companyia de teatre per a adults dirigida per Arnau Serra va dur a l’escenari l’obra Torot, una obra dramàtica ambientada en una zona rural, on una comunitat decideix establir-s’hi per a refer les seves vides, però allà la tragèdia s’hi instaurarà per oferir el tint obscur de la mort, perquè com diu un dels seus personatges, interpretat per Suso Reixach “tots tenim un costat fosc”.
Anem a pams, fins ara moltes obres d’Arnau s’havien caracteritzat per ser comèdies bastant bones amb un humor fresc i desenfadat, que contentaven al públic més impacient. Basta recordar el famós Hotel Montparnasse o Moscards. Ara bé, quan s’estrenà l’obra Refugi, el tema canvià i el drama rural que posà el director sobre l’escenari, amb moltes tensions dramàtiques, crits en escena (recordam també el crit final a Taronges, que ja n’avançava l’estil) i fins i tot una violació in situ no deixà indiferent a ningú i fins i tot hi hagué qualqú que no quedà content amb aquesta nova manera de fer teatre, tot i que l’autor ha sabut superar aquest inconvenient amb l’aposta per la seva coherència artística. El drama rural es un gènere teatral que s’ambienta en un espai del camp, lluny de la ciutat, on els personatges principals desfermen els seus instints més irracionals. Autors com Valle Inclán amb Divinas palabras, Àngel Guimerà o els internacionals Chejov o Camús han conrat aquest gènere.
Seguidament, dir que l’escenari tenia un decorat molt elaborat, amb unes cases de poble i unes arcades elevades. L’elenc actoral ja consolidat demostrà tenir unes bones taules i estava format per Maribel Frnbar, Ani Muñoz Ferrera, Jaume Torres Torres, Esperanza Morey Pellicer, Ana Vivancos, Tolo Alzina, Matt Praticis, Nicole Serapio, Suso Rexach, Magdalena Albertí Gili, Pilar Díaz Villafaina, Juan Genovard Font, Xesca Vicens Casellas, Magdalena Navarro Fuster i Núria Garcia Caballeria. La pau i la tranquilitat de Torot es veu alterada per dues morts i una relació adúltera, que marcarà un triangle que bé pot recordar obres com Terra baixa o Maria Rosa. Un personatge molt particular representat per Matt Patricis, un anticapitalista encaputxat i amb motxilla alterarà la convivència de Torot i farà que es plantegi si s’han de botar la normativa o no, si han de regressar a la ciutat per salvar la vida d’un dels personatges, però no tothom hi està d’acord.
Posteriorment, és important veure que el regrés de l’autor a aquest gènere no és fortuït i que és el fet de dominar el tipus d’obra el que ha millorat, amb tècniques d’ombres i silencis, amb una elecció de música encertadíssima, amb un vestuari idoni i uns actors compromesos, a més d’una escena final on la tensió dramàtica entre dues dones, l’amant i la dona es manifesta en una mirada mantinguda, de fit a fit, que servirà per tancar l’obra.
Finalment, el ritme de les campanes confereix a l’obra una solemnitat que es manifesta en una escena de disposició triangular de tota la comunitat al voltant d’un taūt. Al final de l’obra, el comiat dels personatges va ser molt simpàtic i el detall del director agraïnt al públic el fet d’haver vingut tot i la circumstància va ser molt lloable. Torot no deixa de ser un símbol, no només d’aquell Tor llunyà, on també hi hagué un cas d’assassinat tot i que per altres raons, sinó també d’un poble on tornar a començar no hauria de ser tan difícil, un poble com el nostre. Sigui com sigui, el teatre ha tornat a lluir a Capdepera, de la mà d’un director com n’Arnau Serra i d’uns actors i unes actrius genials que sense plantejar-s’ho directament, han fet que la vida de la gent sigui molt més agradable. S’haurà d’estar pendent a partir d’ara per saber per on prendran els nous projectes de l’autor. 
Ara per ara, el que es pot fer és donar-li les gràcies per tot, i per Torot!
Joan Cabalgante i Guasp
Més imatges de Torot...
