"Em dic Lucy Barton" d'Elizabeth Strout tengué els seus incondicionals i els seus detractors a la Biblioteca de Capdepera 
"Em dic Lucy Barton" es comentà a la Biblioteca de Capdepera dia 1er de Febrer de 2019, en el primer club de lectura després de les festes de Nadal. L'obra narra els cinc dies en què Lucy passa ingressada a l'hospital de Manhattan per recuperar-se de les complicacions que ha tingut després d'una operació d'apendicitis.
Primerament, la bibliotecària introduí el currículum de l'autora amb el repartiment de l'habitual guia: Lucy Barton, nascuda a Portland (1956). Va estudiar dret i Gerontologia a la universitat de Syracuse (se suposa). Es traslladà a Nova York. Treballa com a professora del Màster d'escriptura creativa a la Queens Univesity de Charlotte (Carolina del Nord). La seva primera novel·la és Amy & Isabelle, amb la que guanyà un premi; la seva obra Olive Kitteridge va ser guanyadora d'un premi Pulitzer, garantia que estam davant d'una escriptora de renom. Així i tot es qüestionà la seva categoria, per faltes de coherència argumental, segons alguns dels seus lectors, petits aspectes, que no destacarien si no fos per l'àvida lectura d'alguns tertulians presents. A demés, es va dir que no feia gaires descripcions i que tenia certa manca d'expressivitat. Va ser en aquest moment quan una altra àvida lectora va sortir a la seva defensa, al·legant que és molt difícil dir grans històries amb poques paraules. En aquest sentit, serà el lector qui haurà d'imaginar la relació amb els personatges, principalment la d'una mare i una filla. Va ser aleshores quan un cavaller lector també va ratificar la postura d'aquesta tertuliana i va incidir en el fet que l'estil de l'autora era molt bo. Alguns dels tertulians començaren a afirmar que tampoc els hi havia semblat un mal llibre. Això demostra que la capacitat de convicció pot afectar tot el club, tot i que hi havia diversitat d'opinions.
Posteriorment, una altra tertuliana va parlar precisament sobre que, de vegades, el llibre mostrava amb els diàlegs que pot donar-se el cas que, precisament, allò que falli en la relació familiar sigui la comunicació, i el fet de no voler encetar la conversa que porta per tema un problema, fa que no hi hagi vertadera relació dialogant dins la família. Altre qüestió va ser el paper del pare, que sembla no aparèixer a l'hospital, i que alguns detractors destacaren com una falta de coherència. Sigui com sigui, l'escriptora no va deixà indiferent a ningú. Mai no es pensaven que una visita d'hospital pogués donar per una novel·la. Però tot és escriptura.
Finalment, i per apaivagar un poc el debat es passà al sopar temàtic dins la mateixa biblioteca, on es pogueren degustar unes minipanades casolanes, ensaïmada, delicatessen de pasta de full, una coca de blat de moro feta com la que apareixia en el llibre, una kirsche de verdura, cervesa i entre d'altres manjars, el plat estrella, que va ser una sopa de cloïsses exquisida. Un final de tertúlia inoblidable, com segurament ho serà el nom d'Elizabeth Strout. El llibre següent del club de lectura serà "Tot és possible" de la mateixa autora. Com diuen, "si vols brou, tassa i mitja". Serà dia 22 de març, vos hi esperam!
