Divendres dia 6 de Novembre de 2015, a la Biblioteca Pública de Capdepera, s'encetà una nova tertúlia del Club de Lectura. Aquest vespre es parlà de Tòkio Blues o Norwegian Wood, de l'autor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949).

 Abans de començar la xerrada, Biel Barceló ens il·lustrà amb una introducció de l'entramat passional i amorós de la vida de l'Arxiduc Lluís Salvador, en motiu d'una propera sortida del club. No hem d'oblidar que enguany el Consell de Mallorca dedica el 2015 a la figura d'aquest insigne personatge. La biblioteca preparà una mostra de les publicacions que es fan i s'han fet per a aquest motiu.

 Seguidament, les bibliotecàries Magdalena i Catalina, ens presentaren el llibre i l'autor de la vesprada, ja per entrar en matèria. Prepararen, fins i tot, un mostrari dels llibres que l'autor citava. Damunt la taula de la biblioteca hi havia: Que se mueran los feos de Boris Vian, El gran Gatsby, d'Scott Fitzgerald o Lord Jim de Joseph Conrad, a més de revistes de viatges al Japó, etc.
 

 Murakami és un autor que representa la literatura més europeitzada del Japó. Per ventura per aquest motiu, no és profeta a la seva terra, tot i que la seva obra rep l'admiració de la crítica literària, amb aspiracions, fins i tot, al premi Nobel de literatura. És un autor que en podem dir postmodern, que tracta aspectes basats en les relacions humanes, i aprofundeix en temes com la soledat, la depressió, l'amistat o el suïcidi...Realitza un ús especial del llenguatge, alhora de tractar els sentiments, i presenta una tècnica acurada per a la descripció de les emocions. En la seva literatura apareixen conjugades les seves aficions: la música, la literatura i l'esport (sí, ho heu llegit bé; li agrada córrer).

            A poc a poc, un dels lectors encetà la conversa; va fer entendre que li havia agradat i que els personatges Toru, Midori, Kizuki o el peculiar soldat d'Assalt, ja formaven part del seu imaginari, i que el seu tractament era un reflex del comportament de la societat actual, on sembla que tot desemboca en el patiment de la soledat i en l'aïllament personal. Parlà també d'un nou hàbit, el de viure amb dues pantalles, és a dir la de la televisió i la de l'ordinador, veure la tele, al mateix temps que es treballa o es manté una conversa amb un o més interlocutors. Un altre tertulià, recordava la seva primera lectura, i com les primeres imatges tornaven a la seva memòria. També es comentà que aquesta història, ambientada en el Japó dels anys 70, contada vint anys després, té la seva vigència en l'Europa actual. En el llibre, els sentiments es presenten amb certa fredor, amb un vel trist que tot ho tapa, però gairebé tots coincidíem en què es tractava d'una realitat que sofreix actualment la nostra societat. Es repetí la idea del club de lectura anterior: els joves (també protagonistes de la novel·la, en aquest cas) no saben gestionar emocions com l'avorriment o la soledat i que l'ús de les noves tecnologies ha desvirtuat el poder engrescador d'una bona conversa o fins i tot la convivència entre ells. Una nova lectora, que s'havia preparat amb la lectura d'altres autors japonesos de la mateixa època (portava una antiga edició de El clamor en la montaña de Yasunari Kawabata), ens va fer reflexionar sobre el fet que un dels protagonistes joves, no tenia cap consideració vers la seva família, els pares no apareixien i ell semblava que vivia distant d'aquest parentesc. També es comentà sobre els costums i les tradicions japoneses, d'allò que ens apropa i allò que ens distancia.

 

 Finalment, hi haguè un sopar temàtic, on no hi faltaren un magnífic plat de pollastre amb curry, el gingebre, la tonyina crua i, tot i no ser típicament japonès, un saborós panqueque argentí. Així, una vegada més, a la biblioteca, les cultures es fonen, les converses es creuen, els diàlegs apassionen i tots demanen...més sushi per al club de lectura!