En el marc de les festes de Sant Antoni de Pàdua, d'Artà, va tenir lloc el passat diumenge dia 7 un concert en què, entre d'altres qüestions no menys importants, poguérem assistir a l'actuació conjunta de l'Orfeó Artanenc i la Coral s'Alzinar, un aspecte aquest que, malgrat la proximitat geogràfica, no ens és donat de gaudir gairebé mai. I ara afegiríem que, vist el resultat magnífic d'aquesta col·laboració, ens és lícit exigir que aquestes trobades sovintegin una mica més.

Però, passem al concert. Els dos grups corals havien treballat les partitures per separat, sota la direcció de Maria Antònia Serra i Elionor Gómez-Quintero, respectivament. De la mateixa manera ho havia fet la Banda de Música, dirigida per Mique Gayà. Aquest, a més, seria el director del concert. Les dues darreres setmanes van servir per posar en comú tot aquest treball i per a l'acoblament de músics i cantaires.

Com deim en titulars, a l'hora del  concert, a l'església del Convent dels Franciscans d'Artà no hi cabia una punta d'agulla. Es tractava d'assistir a una posada en escena en què més de cent intèrprets anaven a encarar-se amb una de les partitures més celebrades i també més exigents del repertori clàssic: “Carmina Burana”, de Carl Orff. Un repte molt complicat per a formacions amateurs, però que, diguem-ho ja, músics i cantaires van superar amb nota.

En tot cas, abans de l'obra que hem esmentat i que venia a ser el motiu central del concert, les tres formacions ja van encalentir l'ambient amb quatre temes que són una aposta segura: “Quatre illes”, de Joan Valent (amb la magnífica participació els Xeremiers d'Artà); la “Mazurca de las sombrillas” (“Luisa Fernanda”) de F. Moreno Torroba; “Va pensiero” (“Nabuco”)  i “Brindis” (“La Traviata”) de G. Verdi. Les ovacions del públic foren unànimes, llargues  i caloroses.

 
I arribàrem al plat fort del concert, amb un públic expectant per veure com se'n sortirien, tots plegats, de l'envit. I ja ho hem dit, se'n sortiren molt bé, més que bé. En Miquel Gayà va dirigir amb gran seguretat els dos cors i la banda, els va conduir amb elegància pels passatges més lírics i amb tota l'energia que exigien els moments més rítmics, va demanar i va aconseguir que els pianos fossin tals i va provocar l'esclat apoteòsic que la partitura demana, especialment al principi i al final, amb aquell “O Fortuna” tan conegut i, per tant, doblement complicat.

 
Els compassos finals, amb aquell mecum omnes plangite (“plorau tots amb mi”) esplèndid, en un fortíssim de la banda i els cors donant-ho tot, va esdevenir un final insuperable que el públic va reconèixer amb una ovació llarga, sostinguda, sincera.

Després vendria el bis inevitable, que va consistir en la repetició del “Brindis” de La Traviata, i el públic va continuar aplaudint sense descans, per tancar un concert dels que es recorden.

Mencionem la destacada participació dels solistes, Irene Gili, Bàrbara Femenias i Pere Llabata, i recordem la gran tasca dels tres responsables artístics d'aquest concert: Miquel Gayà, Maria Antònia Serra i Elionor Gómez-Quintero. Enhorabona a tots.

Si no hi ha contratemps, s'anuncia la repetició del concert, el proper 5 de juliol, en els jardins de sa Torre Cega de Cala Rajada. Us mantindrem informats.