Notes breus per a dos concerts

Dia de Pasqua. Església de Sant Bartomeu. Concert coral. El temple era pràcticament ple, d'un públic que, bàsicament, podem qualificar de "local", tot i que un dels cors era alemany.

L'agrupació alemanya Gesangsverein Frankeneck oferí la primera part del concert, amb gran solvència. Es tracta d'una agrupació molt compensada, quant a les distintes cordes, i que va demostrar un perfecte ajustament en les seves interpretacions. Es varen lluir molt especialment en la popularíssima Time to say goodbye.

La Corsal s'Alzinar ens oferí dues obres compromeses, com el Funeral de la Reina Maria (de Purcell), i el Requiem (de Mozart). Bé els solistes, bé els instrumentistes (tot i la seva joventut) i molt bé Maria Antònia Gomis al piano. L'agrupació dirigida per Elionor Gómez Quintero va estar a un bon nivell i va demostrar que, amb el pas del temps, han anat adquirint el necessari domini d'unes partitures exigents com aquestes.

Les dues agrupacions, conjuntament i sense cap assaig previ, oferiren, com a final, un apoteòsic Al·leluia (d'El Messies, de Haendel), que, amb més de seixanta veus en el presbiteri, va sonar esplèndid.

-----------------

Dilluns de Pasqua. Teatre Municipal. Concert de Primavera (soprano, clarinet i piano). El teatre, ple fins a dalt, d'un públic bàsicament estranger.

La cada dia més coneguda entre nosaltres Sabine Grossmeier, com a promotora, comptà per a aquest concert amb la soprano coerana Kaja Park, i amb la pianista local Noemí Dalmau. Podem qualificar aquest concert de perfecte, des del punt de vista tècnic de les tres intèrprets, vertaderes professionals de la música. Totes tres varen poder lluir en les seves especialitats respectives i les més de dues hores de música varen passar en un vol.

------------------

A banda ede les qüestions musicals, pel que fa al segons dels concerts esmentats, deixam a la consideració dels nostres lectors a peu de pàgina:

- El públic, de manera aclaparadora (com ja hem dit) era estranger. Això no obstant, el caramull dels programes en "español" estava exhaurit abans del concert, i en canvi n'hi havia a voler en alemany. En català no se n'oferien.

- La publicitat va obviar la llengua pròpia d'aquesta terra: el català. No hi tendríem res a dir si no fos que el concert comptava amb el patrocini de l'Ajuntament. En altres ocasions ja ens hi hem referit: l'Ajuntament no hauria de patrocinar esdeveniments en què hi apareix com a patrocinador sense exigir que com a mínim, la publicitat es fes en la nostra llengua.