A Carme Sánchez Hernández el dia de la presentació dels poemaris: En calma i en temporal i Mareas. A Capdepera a 7 d’octubre de 2014.
Na Carme va néixer a Ciutat, dia 7 del 7 del 1937. Jo crec que amb una rialla a la boca.
Perquè aquest és el rasc més marcat de la seva persona, alegria. Alegria de viure, alegria de compartir la seva gran sensibilitat poètica, alegria en els seus colors i llums i alegria contagiosa només amb el somriure.
Na Carme la coneixíem per les seves exposicions pictòriques arreu de Mallorca, Catalunya i Aragó, pel seus poemes en castellà, pels quals ha rebut el primer premi de Remax de la Banca March, dia 10 de maig de 2000 i per la seva narrativa, amb el segon premi de relats breus del “ Periódico de las buenas noticias”, el maig de 2002 i dia 17 de desembre de 2003 el tercer premi de poesia en català, “Flors de Tardor” de la Banca March amb el poema “Roba Blanca”. Però ara ens sorprèn amb el seu primer poemari en català amb un recull de versos escrits al llarg de dues dècades (1993- 2012) que, una vegada més ens deixen bocabadats i admirats per la seva sensibilitat i senzillesa.
Vull confessar-vos que quan me va dir: - Jaume has de presentar el llibre, vaig quedar una mica preocupat. Sempre m’ha fet molt respecte presentar un llibre de poemes, ho trob molt difícil, és una cosa tan íntima i personal que crec que només el pot presentar qui l’ha escrit. Però vaig pensar el llegiré a poc a poc i miraré de dir alguna cosa.
A poc a poc he dit, quan vaig començar a llegir-lo no vaig poder aturar fins que el vaig acabar d’un cop, com si es tractés d’una novel·la d’intriga, quin goig! Quina facilitat per expressar els sentiments més íntims!
El llibre consta de 28 poemes molt ben seleccionats que toquen temes tan diversos com el moix, el vent, Els Reis, Déu, les estacions i la vida . Tots pastats amb una mà amorosa i amiga que els dóna una textura semblant a les coques de la padrina que sols de mirar-les ja ens fan omplir la boca d’aigua. Amb paraules tan seves com: Aombrarà, pedrolins, il·lusió ( paraula més repetida), esbojarrades, Llers, celatge, espurnetes. Com veis totes respiren la dolçor de les bones pastes mallorquines.
Com a bon poetessa mallorquina ens recorda els tres tresors que tenim a Mallorca: La llengua, el paisatge i la gent.
Mareas comença amb un pròleg extraordinari de Mariona Ràfols que és el pòrtic a 68 poemes plens de sensibilitat envers les persones, els animals i la natura. A cada poema es percep l’aroma de la mar, la flaire de les muntanyes, el suau vol dels ocells i el batec d’un cor gran i ple de oxigen. Així com uns 25 dibuixos que donen gust de contemplar.
Na Carme Sànchez declara: “esper que en llegir-los pogueu sentir el rumor de la tendresa, passió, odi i dolor del món que ens envolta i que sol ser sempre dur”.
Com diu en Ponç Pons, les religions haurien de ser simples: estimar i fer el bé. O com va dir el meu fill gran un dia que jo m’enrotllava sobre teologia: “La millor religió és ser bona persona”. Aquest és el cas de na Carme.
No puc acabar sens recitar-vos dos dels poemes que més m’han agradat, es titulen:
QUE ET COSTA SENYOR
Què et costa , Senyor, enfilar-te
fins d'alt de les meves muntanyes
i espargir damunt d'elles
les llavors de mates i arbres?
I manar al foc que no hi pugi,
i als núvols que hi deixin caure l'aigua.
Que hi arrelin els pins, les alzines
i floreixin abundosos els ullastres,
les ginestes, romanís i arboceres
omplint de perfums de garriga l'aire.
I que a l'ombra fresca de les branques
hi niïn gorrions, rossinyols, caderneres,
afegint els seus cants amb l'harmonia
del remor del vent entre el boscatge.
Per què, Senyor, no pots fer aquí
el que fas a unes altres muntanyes?
I ES EL MAR
Verde, azul, añil o gris.
De plomo o de plata.
Esmeralda o turquesa.
Espumas de nata
O afiladas crestas de cristal.
Llanuras sin mancha,
O montañas negras sin domar.
Cristales transparentes.
Espejos refulgentes.
La calma absoluta al mirar.
El alma que se ensancha.
¡Es el mar!
Moltes gràcies Carme i que tenguem poeta per molts anys.
I ara, na Carme ens recitarà uns quants poemes.
Gràcies a tots i a totes i molta salut i cultura.
Jaume Cabrer i Fito
