La primera setmana de setembre el Governador de Capdepera ha fet un seguit de convits per mostrar el castell, les seves parts principals i explicar-ne la història de la seva fundació. La visita començava amb un tast d’herbes dolces acompanyat de música en directe a la porta del castell i les explicacions de qui aniria explicant el guió de la història, Aina Gallego, acompanyats, això sí, pel Governador, l’amfitrió.
La visita portà els convidats cap al damunt de l’entrada, a on se’ls introduí la figura de Jaume I, el Rei en Jaume. A continuació es parlà del Tractat de Capdepera, document redactat per establir la pau entre els cristians i els moros. També es mostrà l’exemple de com eren les cases del castell quan aquest albergava la població, així com una de les vilatanes reflectida en una miniatura a una de les parets de la casa.
Amfitrions i visitants seguiren cap a l’esplanada de la portalada del Rei en Jaume, on uns al·lots jugaven a pirates i cristians. La música seguia acompanyant el seguici. D’allà estant també es pogueren observar les tasques d’excavacions arqueològiques. Però encara faltava pujar a la capella de la Mare de Deu de l’Esperança, a la part més alta de la murada. A mig camí, però, per allà on hi ha una font amb excel·lents vistes del poble, una velleta gabellina va explicar la vinculació de la forma triangular de la planta del castell amb la santíssima trinitat del cristianisme.
Al costat de la capella hi ha la cisterna que abastia d’aigua la població, ubicada en un lloc estratègic per tal d’evitar que els pirates la poguessin emmetzinar. La música tornà a acompanyar l’escena fins que la dóna del governador feu acte de presència, tota esvalotada, per no haver estat avisada de tenir convidats. Un cop passat l’esvalotament, acompanyada del seu marit va explicar com era ca seva per, a continuació, oferir un senzill refrigeri amb coques í dolços típics locals que per a molts fou sobrer.
Després de molts d'anys de parlar-ne, hem hagut d'esperar que el Castell tengui una guia professional, n'Aina Gallego, per engegar un projecte semblant al que es fa a molts llocs. Per cert, per als qui no la coniexien, n'Aina fou un gran descobriment, a nosaltres no ens ha vegut de nou. Broda el seu paper amb bones dosis d'entusiasme i pasió sense caure en la sobreactuació. De fet porta el pes narratiu de l'acte.
L'altra puntal de l'obra és n'Arnau Serra. Quin luxe poder tenir a Capdepera un director gabellí que mobilitzi, engresqui i mantengui aquesta tensió interpretatitva des d'una mirada professional tan acurada.
Els músics i actors són el contrapunt narratiu de les històries. No podem oblidar la feina de na Marina Moya com a directora musical i fins i tot com a compositora, ja que la cançó de la batalla és seva. És una música que acompanya i te transporta a l'època, obrint la porta dels somnis desperts. Encisadora.
Ara ja tenim l'espectacle. Cal que l'obra s'institucionalitzi. Que tengui personalitat per si mateixa. No ha de ser una flor d'estiu i res pus. Ja sabem del quesom capaços. Mostre'm-ho a tothom.
El castell, de vespre, te tantes possiblitats com de dia. Aquestes fotos ens mostren altres vessants del Castell que no podem amagar més temps.
El ventall s'ha obert. No el podem tancar.
