Joan Isaac és un compositor i cantant que no necessita de presentacions. Després de 40 anys de trepitjar escenaris i de 17 discos a l'esquena, és una pedra fitera de la música catalana, un referent indefugible, un autor sòlid i sensible, un artista admirable... Es va incorporar a la Nova Cançó quan aquest moviment es trobava ja en el seu declivi, i d'aleshores ençà, fidel a la seva llengua i la seva cultura, Isaac no ha deixat mai de compondre ni de cantar. En Isaac tot assoleix un aire de dignitat i de qualitat màximes, des del seu discurs personal a les lletres de les cançons, passant per unes melodies fetes a mida. Però Joan Isaac és, a més, un home proper, accessible, allunyat de tot elitisme.
És d'agrair que escollís Capdepera per a la presentació a Mallorca de la seva biografia, "Joan Isaac, bandera negra al cor", escrita per Luís García Gil. El llibre, que compta amb un pròleg de Joan Manuel Serrat, va ser presentat el passat dissabte, dia 8, a la sala de dalt del Teatre, i qui ho va fer va ser el reconegut escriptor Joan Manresa, poeta i narrador, expert en el moviment de la Nova Cançó. L'acte va ser introduït per Margalida Bover, la "Margalida" d'una cançó certament mítica i imprescindible per a entendre el moviment de resistència de la cultura catalana.
És d'agrair que escollís Capdepera per a la presentació a Mallorca de la seva biografia, "Joan Isaac, bandera negra al cor", escrita per Luís García Gil. El llibre, que compta amb un pròleg de Joan Manuel Serrat, va ser presentat el passat dissabte, dia 8, a la sala de dalt del Teatre, i qui ho va fer va ser el reconegut escriptor Joan Manresa, poeta i narrador, expert en el moviment de la Nova Cançó. L'acte va ser introduït per Margalida Bover, la "Margalida" d'una cançó certament mítica i imprescindible per a entendre el moviment de resistència de la cultura catalana.
La segona part de la jornada es va centrar en la música, en el concert programat i que, a la vegada, constituïa la presentació de l'últim treball discogràfic d'Isaac, "Piano, piano". Aquest títol l'hem d'entendre des d'un doble vessant: caminar sense pressa, però sense pausa, com a fórmula per arribar lluny; i el piano com a instrument des del qual les obres d'aquest disc cobren tota la seva dimensió musical. En l'enregistrament hi han pres part pianistes de la solvència de Francesc Burrull, Manel Camp, Lluís Vidal, Jordi Badia, Jordi Vilaprinyó, Antoni Olaf Sabater, Eros Christiani, Conrad Setó, Xavier Ibáñez o Enric Colomer. Precisament va ser aquest últim el que l'acompanyà en l'actuació que tengué lloc en el Teatre Municipal, i ens d'apressar a dir que ja des de la introducció, amb els primers sons de "Margalida", aquest artista va captivar el públic i es mostrà com a perfecte acompanyant de les interpretacions de Joan Isaac.
Concert bellíssim, el del dissabte, al qual només hi mancà una major afluència de públic, que ben bé es mereixia la importància de l'esdeveniment. Són aquells moments en què una de les lletres del mateix Joan Isaac hi escauen perfectament:
On és la gent,
que cada cop es fa més trist sortir als carrers,
si són carrers aquests deserts
de vidre, de ferro i de ciment?
On és la gent?
On és la gent?
No és bo que l'home es tanqui a casa amb doble pany.
L'isolament porta sovint
la mort per massa intimitat.
On és la gent?
On s'ha amagat?
Ho subscrivim. Llàstima de la gent que faltà per acabar d'omplir el teatre.
Concert bellíssim, el del dissabte, al qual només hi mancà una major afluència de públic, que ben bé es mereixia la importància de l'esdeveniment. Són aquells moments en què una de les lletres del mateix Joan Isaac hi escauen perfectament:
On és la gent,
que cada cop es fa més trist sortir als carrers,
si són carrers aquests deserts
de vidre, de ferro i de ciment?
On és la gent?
On és la gent?
No és bo que l'home es tanqui a casa amb doble pany.
L'isolament porta sovint
la mort per massa intimitat.
On és la gent?
On s'ha amagat?
Ho subscrivim. Llàstima de la gent que faltà per acabar d'omplir el teatre.
